Des de l’1 de gener passat els vaixells que naveguen per aigües europees estan obligats a pagar un nou recàrrec quan arriben a port en funció de les seves emissions. És l’anomenat sistema europeu de comerç d’emissions (ETS, en anglès), que s’emmarca en el programa Fit for 55 de la Comissió Europea per reduir els gasos d’efecte hivernacle almenys en un 55% per al 2030. Aquest impost, basat en la idea de qui contamina paga, es calcula en funció de les característiques del motor o del tipus de combustible de cada embarcació i de la ruta, entre d’altres conceptes. Un cop l’any l’armador ha d’acreditar que ha adquirit els drets d’emissió de CO2 que li corresponen en funció del potencial contaminant de la seva flota, fet que pot representar molts milions d’euros, suficients per sospesar alternatives. No cal dir que aquest sistema no està vigent ni al Regne Unit, ni al Marroc ni a Turquia ni a cap altre país de fora de la UE, i això genera un greuge que amenaça la connectivitat dels ports europeus entre els quals el de Barcelona i el de Tarragona. Les respectives autoritats portuàries temen perdre rutes internacionals de contenidors a favor de bases més barates. Aquesta sospita té ara la confirmació d’un estudi del grup de Recerca d’Innovació en Transport Multimodal (Cenit), adscrit al Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (Cimne), de la UPC, que a més a més assenyala la contradicció que suposa que un mètode dissenyat per reduir la contaminació, podria augmentar-la. Això és així perquè l’encariment dels ports europeus pot portar les navilieres a traslladar les bases a ports del nord d’Àfrica, i des d’allí gestionar l’arribada de la càrrega a ports europeus en vaixells més petits, que paguen menys impostos i la ruta que acrediten és més curta. Els investigadors estimen que els operadors de contenidors es podrien estalviar uns 30 milions l’any i que més del 75% de les rutes de l’Extrem Orient i transatlàntiques es podrien desplaçar els pròxims anys. “El sistema d’ETS manté o augmenta les emissions d’efecte hivernacle, que és exactament el contrari del que pretenia la directiva”, explica Sergi Sauri, director del Cenit.

La repercussió d’aquest recàrrec mediambiental podria anar dels 15 als 40 euros per cada contenidor, que repartits entre els milers de productes que es transporten, acaben tenint un impacte inapreciable en la butxaca del comprador final. “No és un tema d’encariment que acabi notant el consumidor, és que ens fa menys competitius als ports europeus”, insisteix Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona. Torrent assegura que els ports estan molt implicats en la descarbonització de les seves activitats i pensa que calen més incentius que no mesures impositives que clarament els perjudiquen.