Política

política

El jutge insisteix a aclarir si el CNI va espiar el mòbil d’Aragonès sense l’aval del Suprem

Desestima la petició de l’Advocacia de l’Estat i demana a les parts si ha de prorrogar sis mesos més la investigació

La fiscalila demana que es continuï investigant

El titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, Santiago García, ha rebutjat la petició de l’exdirectora del CNI Paz Esteban que se li arxivi la causa que investiga l’ús de Pegasus per espiar el mòbil del president de la Generalitat Pere Aragonès entre juliol del 2019 i març del 2020, quan ERC estava en negociacions claus com lainvestidura de Pedro Sánchez o la taula de diàleg.

Lluny d’arxivar la causa, el jutge ha dictat interlocutòria què no només desestima la petició plantejada per l’Advocacia de l’Estat, que representa Esteban, sinó que insisteix a aclarir si l’espionatge va comptar sempre amb l’aval del Tribunal Suprem.

Esteban va declarar com a investigada el mes de gener passat per l’espionatge a Aragonès, en una compareixença en què no va aportar cap dada sobre l’atac amb Pegasus al mòbil del president, més enllà de les actuacions del Suprem que van avalar l’ús del programari, escudant-se en què afecta informació protegida per secrets oficials.

D’acord amb aquestes actuacions, que el govern central va remetre al jutge amb fragments suprimits al·legant que contenen informació reservada, el jutge del Suprem encarregat del control del CNI va avalar l’espionatge del mòbil d’Aragonès el juliol del 2019 –amb dues pròrrogues més de tres mesos d’octubre del 2019 i del gener del 2020–, després que els serveis secrets adduïssin que coordinava les accions dels CDR.

Pel jutge, seria prematur arxivar ara la causa oberta a l’exdirectora del CNI –qui va dimitir del càrrec arran de la polèmica per l’espionatge a l’independentisme–, ja que encara s’haurien de practicar diligències per aclarir una qüestió clau: si els atacs al mòbil d’Aragonès amb Pegasus van comptar en tot moment amb l’aval del Suprem.

De fet, en la seva querella inicial, que també dirigeix contra el grup israelià NSO que comercialitza Pegasus, Aragonès detallava tres atacs al mòbil els dies 4, 5 i 13 de gener del 2020 -coincidint amb la investidura de Sánchez-, que van ser detectats pel laboratori canadenc Citizen Lab que va destapar l’espionatge massiu a l’independentisme.

No obstant, una pericial informàtica posterior que Aragonès va aportar al jutjat conclou que el dirigent d’ERC va tenir el mòbil infectat amb Pegasus entre el juliol del 2018 i el març del 2020, més allà del període en què l’espionatge del CNI tenia cobertura judicial.

En conseqüència, el magistrat es planteja encarregar una anàlisi forense independent del mòbil del president que determini les dates en què va estar infectat amb Pegasus, examen que podrien efectuar els Mossos d’Esquadra, que ja van confirmar l’espionatge del telèfon dels dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, investigat en un altre jutjat de Barcelona.

En paral·lel, el jutge instructor ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si ha de prorrogar per sis mesos més la investigació oberta arran de la querella d’Aragonès, com exigeix la llei un cop transcorregut mig any d’instrucció.

Mentre l’Advocacia de l’Estat li ha demanat que arxivi ja la causa, la Fiscalia de Delictes Informàtics dona suport a què se segueixi investigant, amb la pràctica de noves diligències que permetin aclarir l’abast de l’espionatge al mòbil d’Aragonès.

Entre aquestes diligències, el fiscal insisteix en la necessitat que el president lliuri el seu telèfon mòbil perquè una pericial informàtica independent determini si va ser atacat i en quines dates, però la defensa d’Aragonès s’ha resistit fins ara a facilitar el dispositiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.