Aquesta iniciativa s’engloba en una tendència generalitzada a escala internacional cap a una reducció de la jornada laboral. Segons un estudi publicat recentment pel Fons Monetari Internacional, la mitjana d’hores de treball en les economies desenvolupades ha experimentat una tendència decreixent. En concret, als països de l’OCDE ha disminuït aproximadament un 0,5% cada any entre finals del segle XX i principis del segle XXI. L’informe anticipa, a més a més, que la mitjana d’hores treballades continuarà caient als països europeus, a un ritme que dependrà de la productivitat i del creixement salarial, “a velocitats variables entre els països segons les seves trajectòries de convergència econòmica”, assenyala l’estudi.

Així mateix, en els darrers anys, s’han dut a terme proves a tot el món d’una reducció d’hores treballades per la via de condensar a quatre els dies de treball. Els resultats de les proves pilot, en general, marquen un balanç positiu en les dades de satisfacció dels empleats i en la productivitat de les empreses.

València ha estat el tub d’assaig per a la setmana laboral de quatre dies a l’Estat espanyol, en una prova pilot que va dur a terme l’any passat la consultoria 4 Day Week Global, que és la mateixa que ha assessorat i format les empreses participants en altres proves reeixides, com la del Regne Unit i Portugal, i d’altres que estan en ple procés al Brasil i Alemanya.

Segons els informes postassaig de 4 Day Week Global, el 91% de les empreses que han participat en les primeres proves d’aquest nou sistema de distribuir les hores setmanals a la Gran Bretanya han decidit continuar un cop acabada la prova pilot. Les empreses van donar bona puntuació a l’experiment, assegurant que la productivitat i el rendiment del negoci no s’havien vist afectats, mentre que els ingressos van augmentar i la rotació d’empleats disminuïa. Per la seva part, el 90% dels empleats participants van dir que volien prosseguir amb aquest mateix model. En la mateixa línia, han sortit els primers resultats de la prova feta a la capital valenciana. “La satisfacció dels empleats ha augmentat en un 37%”, expliquen des de l’organització sense ànim de lucre.

Marta Junqué, cocoordinadora de la Time Use Initiative, que ha liderat l’informe d’experts sobre la mesura de reducció de la jornada laboral per al Ministeri de Treball, explica que ha arribat un moment en què cal un nou equilibri d’horaris entre la vida laboral i la personal. “L’esquema actual que tenim de vuit hores de treballar, vuit de descans i vuit de temps lliure, que es va definir l’any 1919, ha quedat obsolet. La societat ha canviat molt. La dona ha entrat en el mercat laboral, les cures no es tenen en compte en el sistema actual i, per tant, aquell triangle perfecte ja no funciona; hem de trobar un nou equilibri”, creu Junqué.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) insisteix en els seus darrers informes en la necessitat d’apostar per una organització del temps de treball més equilibrada, i un dels aspectes clau que cita per a aquest reequilibri és justament reduir les hores treballades. “Les cinc dimensions del temps d’un treball decent són que ha de ser saludable, productiu, convenient per a la família, servir per a la igualtat de gènere, i que el treballador pugui triar i tenir influència en la seva organització”, diu el seu darrer informe sobre temps de treball decent.

Per Junqué, hi ha diverses raons que marquen la urgència de reduir la jornada. La primera és que la pandèmia ha posat en l’agenda els usos del temps i la manera com vivim; la segona, que hi ha un problema greu en el nivell de baixes laborals vinculades a l’estrès laboral, i, en tercer lloc, que hi ha una insatisfacció generalitzada en termes de conciliació que té un impacte múltiple en la salut, en la productivitat i en la pobresa de temps.

Per posar dades a les afirmacions, una de cada quatre baixes que hi ha a Catalunya estan vinculades a l’estrès. Resulta, a més a més, que el 50% dels problemes de salut mental de la població ocupada estan relacionats directament amb la seva feina, segons un estudi de la plataforma Infojobs. Recentment, la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental ha fet públic que els problemes de depressió emergeixen com la principal causa d’incapacitat laboral permanent, per sobre fins i tot dels problemes d’esquena. Segons les seves dades, la prevalença d’aquesta malaltia a tot l’Estat sobrepassa àmpliament les xifres de la resta d’Europa, amb un 29% respecte al 15% del continent.

En aquest sentit, María Luaces, directora de Human Resources Solutions de Synergie, multinacional de solucions globals de recursos humans i serveis d’ocupació, explica que aspectes com les condicions laborals i el clima laboral afecten en gran manera la salut mental. “Malgrat que cada vegada existeix més conscienciació sobre el tema, no arriben a un 40% les companyies que tenen plans integrals de prevenció i acompanyament en les malalties de salut mental.”

Així mateix, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), entre les dones la pobresa de temps (escassetat de temps disponible després d’atendre el treball remunerat i el no remunerat) s’associa amb una pitjor salut mental, poc temps i mala qualitat del son, i baixa activitat física en el temps d’oci.

Un dels principals motius d’aquesta pobresa és que, a casa nostra, a més d’unes jornades de treball real per sobre de la mitjana europea, un dels fets més característics és un model de jornada partida amb un descans entremig com no es fa en cap país europeu. “Som un dels països on més gent treballa fins a les set de la tarda. Culturalment és un tema normalitzat, però genera un problema de conciliació, perquè hi ha persones que s’han d’agafar reduccions de jornada per poder tenir cura de la família”, explica Anna Ginés, que creu que reduir la jornada laboral és clau per millorar els particulars usos del temps del nostre mercat, tot i que no pot ser l’única via.

L’estudi Idrei de Responsabilitat Familiar Corporativa, dirigit per la professora Mireia Las Heras des del Centre Internacional Treball i Família de l’IESE, revela que un 73% dels empleats de l’Estat alerten que l’entorn laboral dificulta ocasionalment o sistemàticament la conciliació entre treball i vida personal i familiar. A més, mostra que la majoria dels empleats perceben que utilitzar les mesures de flexibilitat laboral al seu abast pot penalitzar el seu desenvolupament dins de l’empresa. Així doncs, els empleats de l’Estat encapçalen de fet la insatisfacció laboral a l’hora de conciliar, segons una enquesta recent de la Unió Europea. El 24,4% dels treballadors espanyols es queixen de l’excés d’hores treballades i de les dificultats per conciliar la seva vida personal i familiar, en contraposició amb una mitjana del 13% a la resta de la Unió Europea.

El cas és que el fet de treballar més hores no sempre és garantia de més productivitat, un dels elements determinants del creixement de la renda i dels salaris. Hi ha estudis que constaten que els territoris més productius són també els que tenen les jornades laborals més reduïdes.

L’Eurostat revela que països com ara Irlanda (35 hores), Dinamarca (33), Bèlgica (34), els Països Baixos (31,1) i Alemanya (34) figuren entre els primers llocs pel que fa a millors xifres de productivitat per hora treballada. Segons la mateixa font, la productivitat del treball a l’Estat, calculada dividint el PIB pel total d’hores treballades pels ocupats, ha passat de ser un 12% superior a la mitjana europea el 1995 a empitjorar la seva posició relativa respecte a les regions líders dels estats membres i col·locar-se un 8% per sota de la mitjana.

Per Josep Ginesta, secretari general a la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec), reduir la jornada laboral sense tenir un debat paral·lel sobre la millora de la productivitat és desequilibrat. Ginesta creu que, objectivament, des de l’any 2016 hem corregit la qualitat del nostre mercat de treball pel que fa a l’àmbit salarial, però, en canvi, quan mirem la productivitat estem al nivell de Bulgària. “Era necessari millorar les condicions dels nostres treballadors, i més amb la tensió inflacionària que hem patit, però ens ha de fer preguntar-nos per què no estem progressant en la mateixa línia en els indicadors de competitivitat. Temem que acabi passant el mateix amb la proposta de reducció de la jornada laboral”, diu Ginesta, que proposa que, en el mateix moment en què s’està afrontant el debat de reducció de la jornada laboral, s’obri el debat de la millora de la productivitat, per tal de guanyar competitivitat respecte a altres països.

A principis del 2024, el servei d’estudis BBVA Research va fer públic un estudi sobre la incidència i l’impacte de la reducció de la jornada màxima legal. A partir de literatura econòmica publicada al voltant de mesures com aquesta i possibles escenaris pel que fa a la resposta de les empreses, l’estudi conclou que les repercussions sobre l’activitat i l’ocupació serien negatives. “El PIB creixeria 0,6 punts menys el primer any i 0,7 punts menys el segon. La creació d’ocupació seria 0,5 punts i 1,2 punts menor, respectivament”, es pot llegir en les conclusions de l’informe.

“Sabem que incorporar la reducció de la jornada laboral no té un efecte causal immediat sobre la millora de la productivitat. Això no és màgia, volem que en paral·lel es produeixin processos d’optimització dins de les empreses perquè la productivitat es mantingui tot i treballar menys hores”, rebat la coordinadora de l’informe d’experts, que hi afegeix que la productivitat disminueix exponencialment a partir de les sis hores treballades. És per això que les recomanacions en salut i prevenció de riscos laborals demanen que, a partir d’aquesta hora, es facin les tasques més mecàniques i de menys risc, perquè és quan es comptabilitzen més accidents. “Reduir hores treballades pot ajudar, a més, a reduir la sinistralitat”, considera Junqué.

Tot i que encara cal determinar si s’implantarà de manera homogènia a tots els sectors, Manel Fernández Jaria, professor col·laborador dels estudis d’economia i empresa de la UOC, creu que justament en activitats com ara el comerç, l’hostaleria i l’agricultura serà difícil aplicar la reducció de la jornada sense que suposi un cost per a les pimes i micropimes. “És una mesura que pren el govern com a decisió política, però que, si no hi ha compensacions de l’Estat, les pimes són les que n’hauran de pagar el cost”, considera el professor de la UOC.

El cert és que, a escala estatal, tant els sindicats com la CEOE ja han indicat que no es pot implantar la reducció de manera homogènia i generalitzada. “Bàsicament, perquè vam tancar uns convenis col·lectius amb uns increments salarials importants, justament per ajustar-los a la tensió inflacionària. Si ara ens redueixen una part de l’intercanvi de temps per diners, això genera desequilibris”, creu Ginesta, per a qui, segons la dimensió de l’empresa i el tipus de sector i fins i tot segons la tipologia de la feina, l’impacte de la mesura té unes repercussions o d’altres.

Evidentment, no és el mateix implantar en un horitzó d’un any una reducció de jornada per a uns grans magatzems que per a una botiga de barri, “perquè a les empreses més grans sí que hi ha una economia d’escala i ho poden equilibrar, però a la petita empresa, no. Automàticament, se li incrementen els costos. I, per tant, el que succeeix és que es desequilibra la balança”, denuncia el secretari general de Pimec, per a qui els sectors d’activitat que atenen públic –que tenen uns horaris amb oscil·lacions de demanda– tenen molta més complexitat.

Per això mateix, l’informe dels experts en el projecte de reduir la jornada laboral per llei puntualitza que tocaria constituir una taula d’interlocutors socials amb la finalitat d’avaluar els resultats i, si és el cas, avançar cap a més reducció de la jornada, tenint en compte les característiques de cada sector, així com l’evolució de la productivitat i les diferents circumstàncies econòmiques.

Antonio Garamendi, president de la CEOE, la patronal que participa en el diàleg social respecte a aquesta mesura, va declarar a principis d’any que s’ha de fer “sector per sector” i “en cada taula de negociació, com s’ha fet sempre”.

Josep Ginesta comparteix amb la patronal de les grans empreses que on s’ha d’abordar aquesta qüestió és en la negociació col·lectiva. No creu que sigui el lloc ni que quedi marcat en la regulació legal, ni en la reducció generalitzada en l’Estatut del Treballador.

No és del mateix parer Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT Catalunya, que creu que, després de 40 anys de prevalença d’una jornada laboral de 40 hores i amb un context de creixent automatització i digitalització de l’economia, i, a més a més, després d’uns anys en què les empreses, en termes generals, estan augmentant beneficis, és l’hora de fer una nova distribució del temps. “Necessitem una modificació legal a les empreses, perquè deixant-ho només a la negociació col·lectiva la reducció de jornada no es fa extensible a la majoria dels treballadors. De fet, només un 30% dels convenis de sector tenen una jornada inferior a les 38,5 hores”, recorda Gilgado.

Per Pimec, abans de reduir la jornada hi ha altres urgències, com posar remei a l’alta taxa d’absentisme. “En el còmput de les hores pactades, no es té en compte les hores remunerades perdudes i no treballades, és a dir, l’absentisme”, explica Ginesta. Segons l’estudi Incapacitat temporal a Catalunya, de l’Observatori de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, l’absentisme per incapacitat temporal s’ha doblat a Catalunya en els darrers deu anys: s’ha passat d’una mitjana de 3,8 hores mensuals el 2013 a 7,5 hores el 2023.

L’informe assenyala que, en termes d’incidència total en el sistema i per comunitats autònomes, Catalunya s’ha situat de gener a octubre del 2023 en segona posició, amb 47,77 punts, només darrere de Navarra, i triplicant el territori amb menys incidència.

Per la seva banda, el professor de la UOC creu que la urgència inclou garantir entorns de treball més segurs en què es compleixin les normatives de prevenció de riscos i es generi més benestar entre les plantilles. “La mesura pot tenir un efecte contraproduent en què els assalariats amb sous més baixos dediquin el temps que es redueixen a completar els seus ingressos amb altres feines”, alerta.

Enmig d’aquest estira-i-arronsa sobre quina és la prioritat de millora en l’organització del temps de treball, faltarà veure quan arriba el moment en què el treball deixi de ser concebut com un intercanvi de temps per diners –és a dir, que l’empresa paga un salari per dedicar-li unes hores–, i passi a ser concebut com un intercanvi de resultats per diners.

Mentre això arriba, tot fa pensar que la proposta porta la via directa per implantar un reajustament del model d’organització de les hores de treball.