Política

Jordi Viñas

Alcalde de Salt (ERC)

“El govern entén que la realitat educativa de Salt és singular”

“Seria interessant plantejar una àrea més àmplia per equilibrar les necessitats i que la zonificació escolar inclogui Bescanó i Quart”

“El campus de salut és un espai de transformació social i econòmica per al municipi, per al territori i fins i tot per al país”

A mi no m’agrada parlar de personalisme. Els defujo bastant, els personalismes
Hem desbloquejat la gestió del Centre d’Arts Escèniques El Canal. Ara volem que el ministeri s’afegeixi al projecte
Els bancs no tenen sensibilitat social i l’Ajuntament la té tota: ha comprat més de 200 pisos per llogar-los

Logopeda de l’Institut Català de la Salut des de fa vint anys i antic entrenador de bàsquet, Jordi Viñas i Xifra (Salt, 1973) és l’alcalde del seu poble des del 2015. La diversitat del municipi, el sisè de la demarcació de Girona en habitants –rere Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar i Olot–, marca les polítiques i la identitat de Salt, que fa 41 anys es va segregar de Girona i que d’aquí a una dècada tindrà l’hospital de referència de la regió sanitària gironina i un campus amb centres de recerca i empreses de l’àmbit de la biomedicina. Reptes de present i de futur de Salt, que té 33.337 habitants, en dades del 2023. Segons l’Institut Català d’Estadística del 2023, el 37,8% de la població (12.590 persones) és d’origen de fora de l’Estat.

Ja fa gairebé nou anys que és alcalde, des del 2015. Però quan va accedir a ser l’alcaldable, el seu grup, ERC, no tenia cap regidor. Van passar de zero a cinc i a formar part de l’equip de govern amb Independents per Salt-CUP i vostè, directament, a fer d’alcalde. Com ho recorda, allò de passar de zero al cent?
Esquerra, històricament, havia tingut dos regidors des del 1991, si no recordo malament. Hi ha circumstàncies, dinàmiques del país, de partits, que tenen alts i baixos, com a tot arreu. El 2011 vam quedar sense representació i vam fer foc nou. I aquest fer foc nou volia dir buscar nous lideratges, en aquest cas la meva persona, i generar equips. I, com dèiem en això de portar equips de bàsquet, vam ser capaços de generar un equip de persones preparades, capacitades per liderar l’Ajuntament de Salt. I això va ser valorat i molt ben valorat per la ciutadania, que ens va donar la responsabilitat de passar de zero a cinc regidors.
Què ha après com a alcalde, amb el pas dels anys. Ara és més bon alcalde que el 2015?
El fet de ser bon alcalde t’ho referma la ciutadania cada quatre anys. Veient els resultats, malament suposo que no ho hem fet. Jo no parlaria de personalisme. A mi no m’agrada parlar de personalisme, els defujo bastant, els personalismes. Crec en els equips. Evidentment algú ha de donar la cara, però aquí el que és important és l’equip i el treball en conjunt.
ERC sempre ha governat en coalició: del 2015 al 2019, amb Independents per Salt (IpS)-CUP [en minoria] i, des del 2019 fins ara, amb Junts [quatre anys amb majoria absoluta i, des del 2023, en minoria]. Què canvia tenir garantits onze vots en el ple o haver d’anar buscant suports perquè no hi ha la garantia de tenir-los?
Evidentment, és diferent, però torno una mica al que comentaves al començament i al fet de liderar equips i portar equips i arribar a consensos. El bagatge d’haver portat equips et facilita també la capacitat, la plasticitat de trobar acords i consensos amb els diferents grups. De fet, del 2015 al 2019 vam ser capaços d’aprovar quatre pressupostos municipals i no vam haver de prorrogar res. Això diu molt, o bastant, de la voluntat d’entrada i també la capacitat, com a equip de govern, de ser capaços de gestionar aquesta minoria. És molt més còmode governar amb onze que no pas amb vuit. Però ara tornem a estar en minoria [10 regidors de 21] i hem tornat a aprovar el pressupost [36,2 milions d’euros] en temps i forma.
En les municipals del 2023, Vox va obtenir 4 regidors i va ser la tercera força en nombre de vots, al davant de Junts [soci de govern d’ERC], que també té 4 regidors. Què li diu això?
Això em preocupa. Que l’extrema dreta tingui representació, però no a Salt, sinó a qualsevol municipi o país, és una situació preocupant. D’alguna manera vol dir que hi ha gent que no entra en els valors de la igualtat, no entra en valors que les persones som iguals i que, per tant, tenim els mateixos drets, i deures també. Com a ciutadà i com a alcalde, em preocupa, i es tracta de treballar perquè aquesta gent cada vegada tingui menys força.
Quin és el projecte que destacaria d’aquest mandat, a banda del nou Trueta? Van fer la presentació pública del pla d’acció municipal (PAM) amb una inversió prevista de 6 milions.
Hi ha un projecte que va molt més enllà d’aquests quatre anys, que va des del 2015 fins d’aquí a segurament set o vuit anys, que és el campus de salut. Jo no parlaria només del nou Trueta, sinó que parlaria del campus de salut, perquè això va molt més enllà d’un hospital: va d’un espai on hi ha una transformació social i econòmica per al municipi, per al territori i et diria fins i tot per a tot el país. Hi ha també dos o tres projectes estratègics que són clau. Un és la part de cultura, sobretot amb el Centre [de Creació] d’Arts Escèniques El Canal. Era un projecte que fins al 2019 estava estancat, bloquejat, però que vam ser capaços de desencallar-lo amb una fórmula de gestió. El gerent cultural [Xavier Díaz] hi ha donat una empenta important i ara El Canal té un pressupost de gairebé un milió, amb projectes internacionals i subvencions dels ajuntaments de Salt i de Girona i la Diputació, i hem aconseguit que la Generalitat hi aposti. Ara estem intentant que el Ministeri de Cultura s’hi pugui afegir. Un projecte que ens dona aquesta visió i internacionalització, com un referent nacional que comencem a ser i també ho volem ser a escala internacional amb aquests projectes de circ que hem incorporat fa relativament poc. Això és un element important. Un altre són les polítiques d’habitatge. Salt té unes situacions d’habitatge buit molt importants. Els darrers quatre anys hem estat fent polítiques d’adquisició d’habitatge, amb més de 200 pisos, que hem anat adquirint, els hem anat reformant i els hem posat a disposició de la Borsa d’Habitatge a través d’un reglament que vam crear i que ens permet destinar aquests habitatges a joves estudiants universitaris, a menors de 35 anys que es volen consolidar i que per tant es volen arrelar en el nostre municipi, a gent gran i, evidentment, a famílies vulnerables. És una aposta important, i al país en som un referent. Quan es tramitava la llei d’habitatge, nosaltres vam anar al Parlament a explicar la nostra experiència.
Troba que això és un exemple de feina ben feta?
Sí, sí, exactament. Ens han fet servir i ens han demanat portar aquesta experiència a diferents municipis, i també al Parlament per veure quines polítiques d’habitatges fèiem a Salt.
El que passa és que Salt, de tant en tant, surt a les notícies, als webs, amb desnonaments de famílies vulnerables o amb menors [l’últim cas, el dia 4 d’aquest mes], cosa que ha criticat el Sindicat d’Habitatge. Ells parlen, fins i tot, de 1.800 habitatges de Salt que són de grans tenidors.
És evident. De desnonaments n’hi ha i, desgraciadament, no depèn de l’Ajuntament aturar-los. Crec que això és important saber-ho. L’Ajuntament, des de l’Oficina d’Habitatge i des de serveis socials, fem tot el possible i més, i n’aturem molts, moltíssims, per tal que no passin i no es desnoni la gent i se’ls faci fora de l’habitatge. En la línia de lluitar en polítiques d’habitatge, hem tret del mercat més de 200 pisos on això no passarà. Crec que aquesta és la política que ens toca fer com a Ajuntament, que és adquirir habitatge i posar-lo a disposició de la ciutadania. Política que fem perquè els bancs, els grans tenidors, no posen a disposició de veïns i veïnes un lloguer assequible, perquè molts d’ells el pagarien, aquest lloguer, i, per tant, no hi hauria aquests desnonaments.
Per tant, a l’Ajuntament tenen bastanta més sensibilitat social que els bancs pel que fa a l’habitatge?
No, no és que en tinguem més, és que els bancs no en tenen, de sensibilitat social, i l’Ajuntament la té tota. En un moment en què estem comentant que adquirim habitatge, això vol dir dignificar la vida de les persones, donar-los un lloc on viure-hi i amb unes condicions dignes.
Voldria saber què fa l’Ajuntament per combatre la segregació escolar tenint en compte que tots els col·legis públics (9) i els instituts públics (3) són de màxima complexitat.
D’entrada, vam signar amb la Generalitat el pacte contra la segregació escolar [fa dos cursos que s’aplica a Salt]. Per tant, vam posar Salt en el mapa de polítiques prioritàries del Departament d’Educació. Això ha permès que els índexs de segregació, segons les últimes dades recollides, hagin baixat un 28% a primària i un 44% a secundària. S’ha construït una escola nova, El Gegant del Rec, que dignifica els espais dels nostres alumnes, i tenim en projecció, amb la cessió ja feta dels terrenys, el nou institut Salvador Sunyer [i Aimeric]. Veníem d’una època amb molts barracons i intentem posar-hi fi i que hi hagi obra nova.
La Plataforma Salt’Educa demana un marc d’actuació “específic” perquè calen accions singulars a Salt. No sé si és amb un acord de ciutat en què hi hagi la Generalitat.
Sí, exactament, aquest pacte de ciutat amb el departament el que busca és treballar aquesta singularitat. I al final, per la Generalitat o l’òrgan que sigui, hi haurà cafè per a tothom, i aquí el pacte de ciutat remarca la singularitat del municipi. Per tant, fa accions polítiques diferents per tal de millorar en segregació escolar i en qualitat educativa a Salt.
Alguna proposta de l’acord [a l’escola La Farga el 95% de l’alumnat és immigrat]?
El que l’acord fa és recollir part de les propostes que s’estaven treballant en l’àmbit municipal i les prioritza. Per exemple, reforç a les aules en nombre de mestres i lluitar perquè la ràtio d’educació infantil sigui més baixa. Això s’està aplicant. Estem a 18 infants de ràtio quan la ràtio és de 20. Ho hem aconseguit per millorar l’educació.
En un article del desembre passat a Vilaweb es parlava de l’acord de ciutat. S’hi esmentava el canvi de zonificació escolar a Salt i que no hi hagués només una sola zona.
En això s’està treballant. En els diferents òrgans de treball de l’àrea d’Educació s’ha fet un estudi extern per valorar la idoneïtat o no de mantenir una zonificació o de generar-ne dues o tres, les que es consideri. Amb vista al curs que ve, es mirarà quina mesura s’aplica.
L’any passat em van lliurar el llibre ‘El meu Salt i el del futur’ amb motiu dels 40 anys de la segregació de Salt de Girona. Allà hi escriu Antoni Puigverd [escriptor, articulista i antic professor d’institut a Salt], entre altres, i afirma això: “Segura de la seva independència, Salt ha de fomentar la mutualització metropolitana de molts serveis, especialment l’educatiu. Li cal reunir-se en pla d’igualtat amb Girona i les altres poblacions metropolitanes per tal de gestionar els reptes i problemes que s’escapen de les possibilitats d’un sol municipi.” Com ho veu i com poden compartir la situació educativa de Salt municipis amb situació idíl·lica? Potser al final s’hauran de canviar coses transcendents de l’educació del país.
Per això també busquem aquest pacte de ciutat. Al final un pacte de ciutat et dona una singularitat, perquè les competències són del Departament d’Educació i són ells els que han de determinar quina àrea d’educació i influència generen. Per tant, potser el departament és qui ha de marcar la zonificació escolar, i potser la zona escolar ha de ser Salt, Bescanó i Quart.
Podríem arribar aquí, doncs, i estendre la zonificació escolar? Això és molt important.
[Riu] Cadascú ha d’executar les competències que té. Jo ho puc dir i dic allà on em correspon el que em sembla. La visió d’en Puigverd, per mi, no és una visió equivocada perquè no hi ha fronteres entre municipis.
Hi ha molta mobilitat, vol dir?
Sí. Per tant, per equilibrar aquestes desigualtats en les necessitats educatives, potser seria interessant plantejar una àrea urbana més àmplia per afavorir això. Això no és competència municipal, però és evident que plans especials de ciutat o pactes de ciutat poden ajudar a millorar o enfocar aquesta estratègia amb una mirada molt més àmplia. Li reconec, al departament, aquesta mirada singular [cap a Salt] i amb capacitat per entendre la realitat de l’entorn, que no és igual en cadascun dels municipis. És un pas important.
Ve a dir, per tant, que poden fer la feina municipal i fa saber que la Generalitat ha de fer la seva en l’àmbit supramunicipal i que confia que la pugui fer?
Sí, la Generalitat ha fet la feina a Salt perquè ha apostat per un pacte de ciutat. I això demostra el reconeixement a la singularitat de Salt. I això s’ha de valorar. I, en vista d’aquesta singularitat, ha de plantejar mecanismes de millora i per reforçar la qualitat, que hi és i és molta, de l’educació a Salt, però tenint en compte la singularitat. S’ha de tenir una visió àmplia del territori i a partir d’aquí és la Generalitat la que ha de decidir com ho ha de fer.

El perfil

Gestor de personalitats en el bàsquet i a l’Ajuntament

Des del 2015, Jordi Viñas (ERC) ha governat l’Ajuntament sempre en coalició –o bé amb Junts o bé amb Ips-CUP– i es reconeix amb capacitat d’arribar a consensos i amb aptituds per “trobar equilibris entre diferents personalitats”. Viñas va ser entrenador al Club Bàsquet Salt i va passar pels Maristes i La Salle Girona. Va entrenar jugadors i jugadores en categoria mini, infantil i preinfantil, i va conviure amb les famílies. “Ja no és només portar un equip, sinó també l’entorn dels jugadors, les famílies. És gestionar les famílies i treballar amb valors. Això també és important. Portar un ajuntament implica treballar amb una sèrie de valors [...]. Valorar l’esforç, la disciplina, el treball, donar oportunitats als nanos que comencen. Uns valors que acaben ajudant, podent-los implementar també a l’hora de gestionar un equip de govern”, diu el batlle, vinculat a la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, enamorat de cala Montgó, on estiueja, i partidari de l’equilibri entre la feina i la vida privada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.