Fa tres anys que el director de La Perla29, Oriol Broggi, volia completar la mirada poètica i agònica de Wajdi Mouawad de Tots ocells a l’escena. Finalment, i coproduït pel Grec, es podrà veure a partir del 25 de juny. S’estrenarà quan hi ha activa l’ocupació de les tropes jueves a Gaza. Guillem Balart admet com ressona la incapacitat d’entendre’s de la generació adulta amb el conflicte polític, enrocat de fa dècades. Clara Segura aclareix que la mirada del dramaturg qüestiona l’enfrontament. L’obra iniciar funcions el 25 de juny. Com que la reserva d’entrades va molt avançada, s’han atrevit a fer una segona temporada a la Biblioteca, del 5 de setembre al 20 d’octubre abans d’iniciar una gira per Catalunya.

A Tots ocells, l’enamorament d’un noi jueu (Guillem Balart) amb una noia àrab (Miriam Moukhles) demostra que és possible superar el mur dels prejudicis on s’ensopeguen i reforça els pares del noi (Joan Carreras i Clara Segura). Els alliçonen els pares del marit (Marissa Josa i Xavier Boada). Xavier Ruano i Màrcia Cisteró (que representa el seu quart Mouawad amb La Perla) completen els papers secundaris. Representada amb públic a quatre bandes, el públic estarà molt a prop dels intèrprets en el que començarà sent la Biblioteca de Columbia, on es coneixen els dos joves. L’obra es trasllada, posteriorment, a molts altres espais, com és habitual en els textos del dramaturg libanès exiliat des de petit al Canadà.

Per Balart, el muntatge és “com un Romeu i Julieta modern”. El dramaturg manté uns muntatges amb personatges complexos (“puc estar d’acord en les idees; no en com les manifesta”, comenta Carreras) i una trama intrigant que manté l’espectador actiu durant les prop de tres hores del muntatge (comptant la pausa). Si la parella de joves prioritzen l’amor a les seves cultures. Broggi es pregunta si aquesta voluntat personal no es pot entendre com una traïció a les seves arrels, extrem que aixecarà discussió entre les generacions. La classe adulta, la que ostenta el Poder, es nega a trencar els murs, volent fer valdre el dolor patit pels seus avis. En canvi, els seus pares que sí que van viure les conseqüències de l’extermini nazi, ja han posat prou temps per entendre que es pot trencar aquest argument endogàmic.

La posada en escena de tots ocells serà molt diferent la que va fer Mouawad del seu text a La Colline. L’autor va decidir que els actors parlarien el francès, anglès alemany i àrab. Ara, amb una traducció de Cristina Genebat (el llibre sortirà publicat per Periscopi, a la tardor) la solució escènica és que tots parlin en català i que apareguin els sobretítols en les rèpliques que va triar Mouawad.