Sí, som una mica “l’eterna des­co­ne­guda”. Ara com ara, a l’Estat espa­nyol hi ha tres pro­fes­si­ons jurídiques: els advo­cats, els pro­cu­ra­dors i els gra­du­ats soci­als. Aquests tres ope­ra­dors jurídics estem habi­li­tats per assis­tir a judi­cis i per rela­ci­o­nar-nos amb l’admi­nis­tració judi­cial amb les matei­xes con­di­ci­ons. El dret del tre­ball té uns estu­dis uni­ver­si­ta­ris pro­pis i únics, i el gra­duat social és la pro­fessió espe­ci­a­lit­zada en aquesta branca. Nosal­tres tenim un grau espe­ci­a­lit­zat en dret del tre­ball i Segu­re­tat Social. Anys enrere, abans del pla Bolo­nya, la nos­tra era una car­rera de tres anys, una diplo­ma­tura, men­tre que els advo­cats tenien una lli­cen­ci­a­tura, una car­rera supe­rior. Això ha fet que soci­al­ment hi hagi una per­cepció de desi­gual­tat. Tot i que ara estem equi­pa­rats, encara hi ha una lluita per ser reco­ne­guts al mateix nivell que els advo­cats.

En rea­li­tat, no hi ha gaire diferència. Els advo­cats labo­ra­lis­tes es dedi­quen prin­ci­pal­ment a la part jurídica de l’asses­so­ra­ment a l’empresa. Nosal­tres, a més de la part jurídica, també ens ocu­pem de la part tècnica, com la con­fecció de nòmines i con­trac­tes. Aquests aspec­tes són fona­men­tals per evi­tar con­flic­tes futurs.

Pot ser per una qüestió cul­tu­ral o per la per­cepció que es té que un con­tracte de tre­ball és un sim­ple tràmit. També pot ser perquè un con­tracte de tre­ball és més freqüent en la vida d’una per­sona que un con­tracte de com­pra­venda. Les empre­ses, espe­ci­al­ment les mit­ja­nes i peti­tes, no sem­pre donen a aquests docu­ments la importància que merei­xen.

És una com­bi­nació de fac­tors. Les empre­ses més peti­tes i mit­ja­nes sovint no seguei­xen el procés ade­quat per a la con­trac­tació. Això genera pro­ble­mes més enda­vant que es podrien haver evi­tat amb una mica més de temps i cura en la redacció dels con­trac­tes.

El nos­tre paper és cada vegada més vital perquè l’admi­nis­tració exi­geix que les empre­ses es rela­ci­o­nin direc­ta­ment i telemàtica­ment amb ella. No totes les empre­ses estan pre­pa­ra­des per fer-ho, espe­ci­al­ment les més peti­tes. Nosal­tres som col·labo­ra­dors neces­sa­ris per garan­tir que tot es faci cor­rec­ta­ment. Des del Col·legi de Gra­du­ats Soci­als es fomenta molt la for­mació con­ti­nu­ada. Fem molts cur­sos al llarg de l’any perquè la nos­tra pro­fessió reque­reix estar sem­pre actu­a­lit­zada. Les lleis can­vien cons­tant­ment, i hem de pro­ces­sar aquesta infor­mació per adap­tar-la a les neces­si­tats de cada empresa.

Sí, defi­ni­ti­va­ment. Cada canvi de govern porta noves pro­pos­tes que s’han de legis­lar, i això fa que sigui un àmbit molt dinàmic. Però també és cert que les rela­ci­ons per­so­nals, que són la base de les rela­ci­ons labo­rals, estan en cons­tant evo­lució, la qual cosa genera noves neces­si­tats legis­la­ti­ves.

Sí, la pandèmia va ser una prova de foc. Ens vam tro­bar amb can­vis dia­ris i vam haver de ges­ti­o­nar una gran càrrega de tre­ball. La xarxa de suport que tenim entre els gra­du­ats soci­als va ser clau per poder tirar enda­vant en un moment tan com­pli­cat.

És una com­bi­nació de fac­tors. La pandèmia va ser un moment excep­ci­o­nal, però la sobrecàrrega ve també pel fet que el nos­tre àmbit està en cons­tant canvi, hi ha hagut una digi­ta­lit­zació en la relació amb l’admi­nis­tració que ho ha modi­fi­cat tot. És un pro­blema al qual no veiem fi, pro­vo­cat per uns reque­ri­ments de l’admi­nis­tració amb la fina­li­tat que tot esti­gui digi­ta­lit­zat. La imme­di­a­tesa que ens dema­nen impe­deix que nosal­tres, com a titu­lars, tant com els nos­tres emple­ats, puguem com­plir amb la con­ci­li­ació labo­ral i fami­liar. Lla­vors, el que vol acon­se­guir l’admi­nis­tració reper­cu­teix en la nos­tra qua­li­tat de vida i tre­ball. Què passa? Que, a con­seqüència del que estem vivint als des­pat­xos, els nous gra­du­ats o els no tan nous gra­du­ats no volen tre­ba­llar als des­pat­xos. I ara parlo més de gestió, de la gene­ració de con­trac­tes, nòmines, de la Segu­re­tat Social, que de la part jurídica. En la part jurídica també hi ha sobrecàrrega perquè els jut­jats estan sobre­sa­tu­rats, tenen els seus pro­ble­mes. De fet, ara estan tre­ba­llant molt en la medi­ació per tal d’alleu­ge­rir la càrrega dels jut­jats, però el tema de la gestió és que hi ha una pressió inso­fri­ble. Cada cop som més neces­sa­ris, però això també implica una major demanda i, sovint, una manca de talent per fer-hi front. L’admi­nis­tració ha tre­ba­llat amb motors informàtics molt potents que cre­uen infor­mació i ens sobre­car­re­guen amb reque­ri­ments a tota hora. A la nit, durant el dia, el dis­sabte, el diu­menge. Per evi­tar sobre­car­re­gar els ser­vi­dors, ens envien les noti­fi­ca­ci­ons el cap de set­mana. És clar que ens diuen “no les obriu fins dilluns”, però si tu tens una noti­fi­cació d’Hisenda, què fas? Vas a obrir-la perquè si no serà pit­jor quan en tin­guis més. I això, d’alguna manera, no et deixa des­can­sar men­tal­ment perquè tens la pressió cons­tant de les noti­fi­ca­ci­ons. Aquest és el pro­blema. Amb la digi­ta­lit­zació i l’excés de reque­ri­ments, s’ha des­bor­dat la pro­fessió. A més, hem d’estar alerta per­ma­nent­ment perquè hi pot haver un acci­dent labo­ral que hàgim de comu­ni­car.

Sí, sí. I jus­ta­ment per aquest model de tre­ball. És clar, és per aquest model de tre­ball en el qual tot és imme­diat. Cada vegada és més imme­diat, volen la infor­mació imme­di­a­ta­ment. Les per­so­nes volem viure, que és nor­mal. Però viure amb aquesta pressió també aug­menta el risc d’error. I l’error val diners; aquests diners reper­cu­tei­xen sobre el des­patx. Sí que tens una asse­gu­rança de res­pon­sa­bi­li­tat civil, però si la uti­lit­zes massa sovint hi ha risc que no te la reno­vin. I d’alguna manera, tens el patri­moni, poc o molt, expo­sat sem­pre. Aquesta pressió no et deixa pen­sar tran­quil·lament, refle­xi­o­nar.

Sí, és greu. Arri­barà el dia en què no podrem aten­dre els cli­ents perquè no tin­drem per­so­nal que ens ajudi. I si no hi ha pro­fes­si­o­nals que tre­ba­llin, no hi haurà docu­men­ta­ci­ons que es pre­sen­tin. O si ho acaba fent l’empresa, pot con­duir a errors, perquè les empre­ses no tenen capa­ci­tat d’estar al dia. Jo t’estic posant un extrem molt extrem, però la manca de per­so­nal és una rea­li­tat. Nosal­tres aquí al des­patx hi ha hagut èpoques que com que no teníem per­so­nal no hem accep­tat molts cli­ents.

Doncs l’únic camí és que l’admi­nis­tració s’adoni que hi ha per­so­nes dar­rere d’aquests motors informàtics. I que arriba un moment que no podem forçar més les per­so­nes. Un dels motius de l’aug­ment de l’absen­tisme labo­ral és aquest. Un per­cen­tatge molt ele­vat de l’incre­ment de les bai­xes labo­rals està vin­cu­lats a la pressió de la feina. Lla­vors, l’única manera és ade­quar el ritme de tre­ball a un que les per­so­nes puguin assu­mir.

Ens diuen que sí, que ens ente­nen, però jo crec que no aca­ben de veure la rea­li­tat. L’admi­nis­tració dicta unes nor­mes, i després nosal­tres sabem les difi­cul­tats que hi ha per adap­tar-les a les empre­ses i fer-les com­plir. És molt com­pli­cat. La nos­tra feina no només és fer com­plir, sinó fer com­plir expli­cant a cada empresa com ho han de fer. Això té una com­ple­xi­tat molt més àmplia que la idea que té l’admi­nis­tració de dic­tar una norma i que s’adapti. Però això neces­sita per­so­nes per dur-ho a terme. Seria interes­sant que l’admi­nis­tració, abans de pro­moure nor­mes, ens cridés, als col·legis pro­fes­si­o­nals, con­cre­ta­ment als de gra­du­ats soci­als, si estem par­lant de tre­ball i Segu­re­tat Social. Per exem­ple, amb el tema dels fixos dis­con­ti­nus. No és el mateix un fix dis­con­tinu en una escola que en el sec­tor agrari. I aquí totes les acti­vi­tats amb tots els tre­ba­lla­dors, per més com­ple­xi­tat que hi hagi, les hem de fer igual.

El prin­ci­pal repte és tro­bar per­so­nes tre­ba­lla­do­res. Hi ha moltíssima demanda de per­so­nes i mol­tes fei­nes en què es dema­nen tre­ba­lla­dors i no n’hi ha. És una para­doxa perquè també tenim gent atu­rada i això afecta tots els sec­tors.

Exacte, la legis­lació sem­pre pacta hores anu­als. I mol­tes empre­ses ja han millo­rat les con­di­ci­ons de les 40 hores set­ma­nals. Per tant, par­lar d’hores set­ma­nals pot ser enganyós, pot ser només un titu­lar polític.

No, ho agreu­jarà. Perquè encara que l’empresa pugui assu­mir el cost de pagar el mateix amb menys hores, si redu­ei­xes una hora a set tre­ba­lla­dors, has de tro­bar una per­sona que faci la feina d’aque­lles set hores que has reduït. I si no tro­bem per­so­nal, com ho fem? Això com­pli­ca­ria encara molt més la situ­ació.