Les millo­res en la qua­li­tat de vida i la dieta, al cos­tat dels avanços mèdics, van ele­var espec­ta­cu­lar­ment l’espe­rança de vida en els últims dos segles fins a gai­rebé dupli­car-la en el pas­sat segle XX, però en les últi­mes tres dècades el ritme d’aug­ment s’ha alen­tit con­si­de­ra­ble­ment.

Així ho adver­teix aquest dilluns un estudi diri­git per la Uni­ver­si­tat d’Illi­nois Chi­cago (UIC) i publi­cat en la revista Nature Aging que sug­ge­reix que els éssers humans s’acos­ten a un límit biològic de la vida.

Segons l’anàlisi, mal­grat els freqüents avanços en medi­cina i salut pública, l’espe­rança de vida en néixer en les pobla­ci­ons més lon­ge­ves del món només ha aug­men­tat una mit­jana de sis anys i mig des de 1990, un ritme molt per sota de les expec­ta­ti­ves d’alguns científics que van pro­nos­ti­car que l’espe­rança de vida aug­men­ta­ria a un ritme acce­le­rat en aquest segle i la majo­ria de les per­so­nes nas­cu­des avui viu­rien més de 100 anys.

Segons S. Jay Ols­hansky, autor prin­ci­pal de l’estudi i mem­bre de l’Escola de Salut Pública de la UIC, els majors aug­ments de la lon­ge­vi­tat ja s’han produït gràcies a la lluita con­tra les malal­ties. Això deixa als efec­tes nocius de l’enve­lli­ment com a prin­ci­pal fre per a una major pro­lon­gació de la vida.

“Ara hem de cen­trar-nos en els esforços per a retar­dar l’enve­lli­ment i pro­lon­gar l’espe­rança de vida”, afirma Ols­hansky.

Espe­rança de vida i salut

L’espe­rança de vida és un paràmetre rela­ti­va­ment nou que mesura el nom­bre d’anys que una per­sona està sana, no sols viva.

L’anàlisi, rea­lit­zat amb inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Hawaii, Har­vard i UCLA, és l’últim capítol d’un debat de tres dècades sobre els pos­si­bles límits de la lon­ge­vi­tat humana.

En 1990, Ols­hansky va publi­car un arti­cle en Sci­ence en el qual sos­te­nia que els éssers humans s’acos­ta­ven a un sos­tre d’espe­rança de vida entorn dels 85 anys i que els avanços més sig­ni­fi­ca­tius ja s’havien produït men­tre que altres científics opi­na­ven que els avanços en medi­cina i salut pública acce­le­ra­rien les tendències del segle XX cap al segle XXI.

Els resul­tats de l’estudi publi­cat en Nature Aging recol­zen la idea que l’aug­ment de l’espe­rança de vida con­ti­nuarà alen­tint-se a mesura que aug­menti el nom­bre de per­so­nes expo­sa­des als efec­tes per­ju­di­ci­als i immu­ta­bles de l’enve­lli­ment.

L’estudi va ana­lit­zar dades dels vuit països més lon­geus i de Hong Kong, així com dels Estats Units, un dels pocs països que ha expe­ri­men­tat un des­cens de l’espe­rança de vida en el període estu­diat.

Segons Ols­hansky, encara que en aquest segle hi hagi més per­so­nes que acon­se­guei­xin els cent anys o més, aquests casos con­ti­nu­a­ran sent atípics i no puja­ran sig­ni­fi­ca­ti­va­ment l’espe­rança mit­jana de vida.