El negoci de l’energia eòlica no beneficia la població local on s’implanta, ja que els municipis amb prou feines obtenen el 3% dels beneficis derivats de l’activitat de les promotores, segons recull un estudi efectuat per Kaiko Ambiental, l’Observatori Desca, l’Eixida i Azimut 360, presentat aquesta setmana.

El Monogràfic socioambiental i jurídic de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya és una guia que fa un repàs de les “males pràctiques” de les promotores i indica mesures que podrien ajudar els municipis a negociar el repartiment dels guanys d’aquestes renovables de forma més justa. El document, segons informa l’ACN, és fruit d’un treball de recerca de les quatre entitats en què s’han estudiat els casos de cinc municipis catalans repartits en les tres comarques on el desplegament eòlic ha estat més intens fins ara. Es tracta de l’Anoia –Calonge de Segarra i Pujalt–, el Baix Ebre –el Perelló–, i la Terra Alta –Batea i Bot.

De les localitats estudiades, la que ha obtingut més beneficis és el Perelló, on l’empresa Enervent SA té una central de 54 aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net de 2,26 milions d’euros. El consistori, per la seva banda, va obtenir 196.782 euros, un 8,6% del total, sempre segons l’estudi.

Per altra banda, a Calonge de Segarra l’empresa Parc Eòlic Alta Anoia SL hi té instal·lats quatre aerogeneradors i el 2022 va obtenir un benefici net d’1,96 milions. El consistori, però, només va obtenir un 1,5% dels beneficis. El mateix document assenyala que la mitjana d’ingressos recaptats pels cinc ajuntaments és de 162.450 euros, mentre que la mitjana del benefici net de les empreses analitzades és de 4,9 milions d’euros.

Les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments vinculades a l’activitat eòlica es reflecteixen en els impostos BICE, IAE i els cànons signats entre empresa i municipi. De fet, asseguren, en els casos de Pujalt i Calonge de Segarra l’empresa no paga cap cànon, només contribueix als ingressos municipals mitjançant el pagament obligatori dels impostos IAE i BICE. D’altra banda, l’informe també constata que en aquests municipis no s’ha percebut un impacte laboral ni demogràfic destacable arran de la construcció de les instal·lacions eòliques.

Pilar Rodríguez, jurista de l’entitat Kaiko, ha explicat que un dels problemes que més han detectat és que els ajuntaments no tenen accés a les dades econòmiques de les empreses. Això, assegura, és un problema a l’hora de negociar un cànon o una compensació econòmica per l’activitat. “Estan negociant a cegues”, lamenta. En aquest sentit, ha recordat que no és obligatori fixar cap cànon i que hi ha ajuntaments que en tenen i d’altres que no. Davant aquest fet, l’estudi inclou un document amb annexos econòmics per facilitar aquest tipus d’informació.