La pressió turística no és exclusiva de capitals com Girona o Barcelona, municipis turístics costaners i del Pirineu també veuen com les segones residències o la forta presència d’habitatges d’ús turístic (HUT) encareixen els preus i limiten l’oferta per aquells veïns que s’hi volen quedar a viure. En alguns d’aquests municipis és gairebé impossible llogar un pis per a tot l’any, segons explica l’Acn, que ha contactat amb veïns de Cadaqués i de la Cerdanya, entre d’altres.

És el cas d’Ivan Prudkin, que és membre de Cuidem Cadaqués alerta que “l’essència” del municipi fa temps que s’està perdent. Fa 22 anys que va venir a viure al municipi i diu que tot ha canviat molt. Segons ell, el principal problema de l’habitatge al municipi és que no hi ha pisos per a tot l’any i que els de compra tenen uns preus “impossibles”. Això fa que els joves “no puguin construir-hi una família”. Prudkin assegura que això també es nota a l’escola, d’on aquest any han marxat “més de 30 famílies”: “Tinc molts amics que han marxat. Per mi això és el més dolorós, gent que vol viure aquí i no pot”, recull l’Acn.

Les mateixes fonts també expliquen la situació d’Alba Pérez, que fa tres anys va canviar Barcelona per Cadaqués per fer de mestra. El primer entrebanc el va trobar només arribar per la dificultat de trobar pis i va veure’s abocada a compartir. Després va haver de fer cinc mudances en només dos cursos. “Em volia quedar perquè hi estava bé i m’agrada l’escola, però era impossible”. Aquest curs ja ha marxat a viure a Roses i de cara a l’any que ve preveu tornar cap a la zona de Barcelona.

Un altre cas similar és el del Mohamed El Amary, que treballa en un restaurant del municipi, on hi va arribar fa 12 anys. Primer va compartir pis, però va arribar un moment en què es va trobar que els preus eren inabastables i que no en trobava per a tot l’any. “Ara, per un pis de dues habitacions pagués més de 800 euros més despeses, i quan vaig arribar en pagàvem 500”, explica. Com l’Alba Pérez, va decidir traslladar-se a Roses, on avisa que la situació també s’està complicant. El Amary adverteix que Cadaqués pot acabar quedant-se sense gent que hi vulgui anar a treballar, ja que la carretera d’accés es col·lapsa fàcilment a l’estiu.

Segons l’Acn,, a Cadaqués hi ha uns 3.000 habitatges, dels quals el 60% són segones residències o HUT. Però més enllà dels habitatges registrats per a usos turístics, l’ajuntaments admet que n’hi ha que actuen al marge de la llei.

Cadaqués només disposa d’un bloc de protecció oficial amb uns 10 pisos que gestiona l’Agència Catalana de l’Habitatge. L’Ajuntament té pocs solars en propietat i, d’aquests, només en cinc s’hi podrien construir pisos protegits, el que a la pràctica suposaria “com a molt” tenir una quinzena de pisos més.

L’alcaldessa, Pia Serinyana, es queixa de tenir poques eines i que les mesures que adopten acaben en paper mullat quan altres administracions decideixen intervenir-hi. És el que va passar, per exemple, amb la moratòria de noves llicències de d’habitatges turístics. “Havíem fet un pla local d’habitatge que ens donava una radiografia i quins passos havíem de seguir”, explica, però la regulació fixada per la Generalitat hi topa frontalment. També critica que la burocràcia és lenta i que, malgrat haver denunciat alguns pisos il·legals, no han aconseguit que s’hi actués. Ara, estan a punt d’engegar una campanya d’inspeccions, però admet que els falten recursos i personal.

Serinyana adverteix que el que està passant ara a Cadaqués no havia passat mai i tem que el municipi s’acabi convertint en un parc temàtic. Els preus s’han enfilat, amb lloguers que ja superen els 1.000 euros, no hi ha pisos per a tot l’any, i això acaba expulsant moltes famílies i als joves. “Necessitem que la gent es vulgui quedar aquí i que el jovent s’hi pugui quedar. Si perdem l’essència, ho perdem tot”, conclou a l’Acn.

Al mateix temps, la pressió turística de la Cerdanya expulsa els ceretans cap a municipis de l’alt Berguedà i pressiona el preu de mercat a l’alça, continua explicant l’Acn. Bagà ha notat com l’habitatge s’ha encarit en els darrers anys i ho fa per dos motius: perquè ha pujat la demanda per part de persones de la comarca veïna i per l’increment d’habitatges destinats a l’ús turístic.