El Par­tit Demòcrata està en una cruïlla històrica. La der­rota en les dar­re­res elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, sumada a pèrdues clau a la Cam­bra de Repre­sen­tants i al Senat, ha des­en­ca­de­nat una onada de qüesti­o­na­ments interns. Acti­vis­tes, estra­tegs i líders del par­tit deba­ten inten­sa­ment sobre com afron­tar els rep­tes d’un país divi­dit i un elec­to­rat que sem­bla que els ha girat l’esquena.

Antoni Belchi, peri­o­dista espe­ci­a­lit­zat en política esta­blert a Miami, refle­xi­ona en una entre­vista amb El Punt Avui sobre l’actual situ­ació política als Estats Units. Segons Belchi, el Par­tit Demòcrata ha tin­gut un pro­blema greu de comu­ni­cació durant els dar­rers qua­tre anys. “No han sabut expli­car els èxits del govern de Joe Biden”, asse­gura, i subrat­lla que aquesta manca d’estratègia ha estat clau per per­dre el suport d’alguns sec­tors impor­tants de l’elec­to­rat. Men­tres­tant, Donald Trump ha fet “cam­pa­nya contínua” durant tot aquest període, cri­ti­cant sense pausa les acci­ons de l’admi­nis­tració de Biden i con­so­li­dant la seva base de segui­dors.

Un exem­ple clau d’aquesta des­con­nexió comu­ni­ca­tiva es pot veure en temes econòmics. Tot i la cre­ació de tretze mili­ons de llocs de tre­ball durant l’admi­nis­tració de Biden, segons dades del Depar­ta­ment de Tre­ball, aquesta fita no ha estat per­ce­buda com un èxit per gran part de l’elec­to­rat. Els repu­bli­cans han capi­ta­lit­zat l’impacte de la inflació i han pre­sen­tat els demòcra­tes com a res­pon­sa­bles direc­tes de les difi­cul­tats econòmiques de les famílies tre­ba­lla­do­res.

Una de les grans pre­o­cu­pa­ci­ons per als demòcra­tes és la pèrdua de suports entre les mino­ries lla­ti­nes i afro­a­me­ri­ca­nes, així com entre una part de l’elec­to­rat femení. Segons dades del Pew Rese­arch Cen­ter, el suport al Par­tit Demòcrata entre els votants lla­tins ha cai­gut del 63% al 56% en els dar­rers cicles elec­to­rals, men­tre que el suport afro­a­me­ricà ha mos­trat indi­cis d’estan­ca­ment, amb un 86% de suport, en com­pa­ració amb xifres més altes en èpoques ante­ri­ors.

Aques­tes pèrdues han estat atribuïdes a una com­bi­nació de fac­tors: una comu­ni­cació des­con­nec­tada de les pre­o­cu­pa­ci­ons reals d’aques­tes comu­ni­tats i la capa­ci­tat dels repu­bli­cans de cons­truir una nar­ra­tiva atrac­tiva basada en valors cul­tu­rals i econòmics. En estats clau com Flo­rida, on els repu­bli­cans han gua­nyat ter­reny entre els votants cubans i veneçolans, els demòcra­tes neces­si­ten estratègies específiques per recu­pe­rar la con­fiança per­duda. Aquesta tendència reflec­teix una des­con­nexió entre el par­tit i comu­ni­tats que tra­di­ci­o­nal­ment havien estat fidels als demòcra­tes. “L’espe­rit del Yes, we can que va ins­pi­rar tants votants durant l’època d’Obama sem­bla haver-se esvaït. Ha de tor­nar, però des de zero”, lamenta Belchi.

Els repu­bli­cans, en canvi, han sabut sim­pli­fi­car el seu mis­satge i apro­par-lo a les pre­o­cu­pa­ci­ons de la classe tre­ba­lla­dora. Amb pro­me­ses de con­trol sobre la inflació, segu­re­tat i ocu­pació, han cap­tat una part del vot rural i indus­trial que, en altres temps, havia estat un bastió demòcrata. Estats com Mic­hi­gan, Wis­con­sin i Caro­lina del Nord, on el mis­satge demòcrata no ha sabut con­nec­tar amb les pri­o­ri­tats dels votants, són exem­ples clars d’aquesta pèrdua d’influència.

La nit elec­to­ral no només va ser una decepció, sinó també un toc d’alerta. Les divi­si­ons inter­nes, que feia temps que s’intuïen, han que­dat al des­co­bert. El sec­tor mode­rat i el pro­gres­sista del par­tit s’acu­sen mútua­ment de la des­feta: uns cre­uen que s’han fet massa con­ces­si­ons, men­tre que els altres con­si­de­ren que s’ha espan­tat el vot de cen­tre.

Aquesta dis­puta ha fet evi­dent la neces­si­tat d’un nou lide­ratge capaç de recon­ci­liar les dife­rents sen­si­bi­li­tats i pro­jec­tar una imatge d’uni­tat. Figu­res com Gavin New­som, gover­na­dor de Califòrnia, han gua­nyat pro­ta­go­nisme en aquest debat. Tot i això, Belchi adver­teix dels ris­cos que suposa: “A quin preu? El par­tit està des­tros­sat; això seria gai­rebé immo­lar-se política­ment.” Altres noms com Pete But­ti­gieg, actual secre­tari de Trans­port i un dels pre­can­di­dats a les elec­ci­ons del 2020, també es per­fi­len com a pos­si­bles alter­na­ti­ves, encara que falta veure quin paper tin­dran en el futur polític del país.

Dins del par­tit, algu­nes veus apos­ten per un canvi gene­ra­ci­o­nal. La con­gres­sista lla­tina Ale­xan­dria Oca­sio-Cor­tez, amb la seva visió pro­gres­sista i el seu estil carismàtic, s’ha con­ver­tit en una figura clau per a les bases més joves del par­tit. Alhora, per­fils més mode­rats, com Gretc­hen Whit­mer, gover­na­dora de Mic­hi­gan, són vis­tos com a opci­ons per atraure el vot de cen­tre i els inde­pen­dents. Una font del par­tit, que ha pre­fe­rit man­te­nir-se en l’ano­ni­mat, asse­gura que aquesta dis­puta reflec­teix no només la divisió ideològica, sinó també un des­a­cord pro­fund sobre quina és la millor estratègia per recon­nec­tar amb l’elec­to­rat. En aquest con­text, un nom que ja no apa­reix a les tra­ves­ses és Kamala Har­ris, la vice­pre­si­denta en fun­ci­ons, que sem­bla que ha per­dut el suport del seu propi par­tit després de la der­rota elec­to­ral.

El par­tit ha de tro­bar també res­pos­tes al que molts con­si­de­ren el seu fracàs estratègic. En estats com Mic­hi­gan, Wis­con­sin o Caro­lina del Nord, el mis­satge demòcrata no va saber con­nec­tar amb les pri­o­ri­tats dels votants. Els repu­bli­cans, en canvi, han sabut sim­pli­fi­car el seu dis­curs i trans­me­tre solu­ci­ons con­cre­tes, espe­ci­al­ment en temes com l’eco­no­mia i la segu­re­tat. Aquest con­trast ha evi­den­ciat la neces­si­tat de rede­fi­nir no només les pro­pos­tes polítiques, sinó també la manera com es comu­ni­quen.

El repte més gran per als demòcra­tes serà tro­bar una nar­ra­tiva que torni a con­nec­tar amb els valors i les inqui­e­tuds de la majo­ria dels nord-ame­ri­cans. Alguns estra­tegs apos­ten per un retorn a les arrels popu­lis­tes del par­tit, amb un dis­curs cen­trat en els drets labo­rals, la igual­tat econòmica i la pro­tecció social. D’altres defen­sen un enfo­ca­ment més pragmàtic, basat en resul­tats con­crets, sobre­tot en temes com l’eco­no­mia i la segu­re­tat.

En aquest sen­tit, el par­tit haurà de superar les seves divi­si­ons inter­nes i rede­fi­nir les seves pri­o­ri­tats. La classe tre­ba­lla­dora, un seg­ment que ha estat clau en les victòries demòcra­tes del pas­sat, neces­sita sen­tir que el par­tit entén les seves pre­o­cu­pa­ci­ons i té solu­ci­ons con­cre­tes per abor­dar-les. Això inclou polítiques que refor­cin la cre­ació de llocs de tre­ball de qua­li­tat, la pro­tecció dels drets labo­rals i l’accés a ser­veis bàsics com la sani­tat i l’edu­cació.

Un altre àmbit clau és l’aug­ment de la presència del par­tit en comu­ni­tats rurals i indus­tri­als. Segons un informe de la CNN, el 63% de la població rural va votar pels repu­bli­cans en les dar­re­res elec­ci­ons, cosa que indica una des­con­nexió sig­ni­fi­ca­tiva entre el Par­tit Demòcrata i aques­tes zones. Per rever­tir aquesta tendència, el par­tit ha d’esten­dre la seva presència en aques­tes àrees, escol­tant les seves inqui­e­tuds i desen­vo­lu­pant polítiques adap­ta­des a les seves neces­si­tats.

El futur del Par­tit Demòcrata depèn de la seva capa­ci­tat per superar aques­tes difi­cul­tats i pre­sen­tar una pro­posta cohe­rent i atrac­tiva. Sense això, el risc de que­dar rele­gats a un paper secun­dari en el pano­rama polític és real i immi­nent. Un bon segon man­dat de Trump podria sig­ni­fi­car l’ascens del seu vice­pre­si­dent, J.D. Vance, una figura molt popu­lar entre els con­ser­va­dors i amb una agenda que podria con­so­li­dar la influència repu­bli­cana a llarg ter­mini.

El Par­tit Demòcrata està, sens dubte, davant d’una cruïlla històrica. El seu futur dependrà de la seva capa­ci­tat per adap­tar-se a un elec­to­rat can­vi­ant i pre­sen­tar-se com una alter­na­tiva via­ble i il·lusi­o­nant en un país cada cop més pola­rit­zat. No serà un camí sen­zill, però tam­poc és insu­pe­ra­ble.

La política nord-ame­ri­cana és cíclica, i els moments de crisi han por­tat sovint a grans trans­for­ma­ci­ons. El des­a­fi­a­ment actual és veure si el par­tit serà capaç de con­ver­tir aquest moment crític en una opor­tu­ni­tat per renéixer. Si ho acon­se­guei­xen, els demòcra­tes podrien no només recu­pe­rar el poder polític, sinó també lide­rar un nou capítol en la història dels Estats Units, un que ofe­reixi espe­rança i solu­ci­ons a una nació que les neces­sita des­es­pe­ra­da­ment.