política
Junts demana a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança
Puigdemont avisa que les coses “no van bé” sobre el compliment del pacte de Brussel·les i que s’és davant d’un “punt d’inflexió”
Admet que s’han anat reunint amb el PSOE però denuncia que després el govern espanyol no reflecteix els acords a què s’arriba
Lamenta que Sánchez no s’implica prou pel català o l’amnistia, i que es resisteix a la delegació “integral” de competències en immigració, i diu que no negociaran els pressupostos de l’Estat per la “catastròfica” execució dels últims
El grup de Junts per Catalunya al Congrés ha registrat aquest matí una iniciativa parlamentària per demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, que se sotmeti a una qüestió de confiança per mesurar si té prou suports com per continuar la legislatura, segons ha anunciat el president del partit, Carles Puigdemont. “Alguns socis d’investidura considerem que no ha fet prou per merèixer la nostra confiança”, ha deixat clar en una compareixença a Brussel·les, on s’ha reunit la permanent del partit. I és que, un any després de la investidura, Puigdemont ha fet un balanç negatiu del compliment del pacte entre PSOE i Junts que així ho va permetre, i creu que Sánchez no sols no ha aconseguit vèncer els recels “sinó que els ha incrementat”. “Una qüestió de confiança només la pot demanar ell, però volem que sigui el Congrés el que digui si la manté o hi ha una majoria que li manté intacta”, ha justificat.
Puigdemont confia que la mesa no tombarà la petició i haurà de posar data al debat en un termini no gaire llarg, d’un parell de mesos com a molt, amb la qual cosa Sánchez “no se’n podrà escapar”. “Hem arribat al cap del carrer i volem que doni la cara i accepti un debat sobre on som avui”, ha etzibat. Això sí, ha admès que encara que es voti i s’aprovi la iniciativa de Junts -de moment no n’ha parlat amb cap altre grup perquè “no semblés una amenaça”, sinó que desencadenés un “punt d’inflexió real”-, no seria vinculant. “Però crec que políticament sí que ho és, si desoeix una majoria haurà de donar moltes explicacions”, ha subratllat.
En repassar el compliment del pacte de Brusel·les, que per a ell continua sent un instrument vàlid, Puigdemont ha valorat que l’espai de negociació presencial que es va crear entre PSOE i Junts s’ha anat reunint mensualment, com es va acordar, però ha lamentat que els treballs “s’allarguen i es dilaten sistemàticament”, i ha lamentat a més que “la descoordinació entre allò abordat a Suïssa i la praxi del govern espanyol és molt preocupant”, ja que segons ell els ministres sovint no apliquen o dilaten els acords a què s’arriba. “Estem cansats de reiterar incompliments, fins i tot en qüestions en què estem d’acord i no passen”, ha resumit, tot i que hi ha un mediador que en dona fe. “Avui podem afirmar que les coses no van bé i que ha arribat el moment d’un punt d’inflexió o de deixar-ho córrer per no fer perdre el temps ni la paciència a ningú”, ha conclòs Puigdemont, que ha recordat que des del primer dia ja van advertir que si no s’avançava com és degut” això tindria conseqüències”. Això sí, no ha donat per trencada la relació, en espera de la nova reunió prevista aquest mes, ja que en l’anterior es va suspendre per les inundacions al País Valencià. El líder de Junts, a més, creu que una reunió entre ell i Sánchez “ajudaria”, i ha desvelat que n’hi havia una de prevista que es va suspendre “per una raó raonable, i no s’ha tornat a agendar més”. “Però si el president de la Generalitat no té el coratge de venir imagino que ell encara en tindrà menys”, s’ha resignat també.
Llista d’incompliments
En tot cas, Puigdemont ha repassat les principals raons del malestar. D’entrada, que el català avui encara no és llengua oficial a Europa “per la manca d’implicació de Sánchez”, segons ell, la qual en canvi sí que va mostrar per defensar una vicepresidència espanyola a la Comissió Europea. “Hi ha decisions que només es poden prendre a un nivell determinat”, ha subratllat, tot recordant que ara la decisió ja és només “purament política” perquè no hi ha obstacles tècnics ni jurídics, i que Sánchez no s’hi ha arromangat amb els estats més reticents i ha “deixat passar l’oportunitat” en les negociacions obertes per la Comissió. Puigdemont, a més, ha retret que encara és hora que el president espanyol faci una declaració per reclamar el compliment de la llei d’amnistia que el Suprem es nega a aplicar i ha lamentat que l’acord de finançament que havia de ser bilateral i singular “és multilateral i plural alhora”, i que ni tan sols s’han presentat les últimes balances fiscals. Igualment, s’ha mostrat molest perquè tant el govern espanyol com el català no cessen amb la “retòrica i la propaganda de la normalitat”, fet que resulta una “esmena a la totalitat” a l’esperit de l’acord de Brussel·les, que parlava de resoldre un conflicte polític que persisteix.
A banda, pel que fa a les competències en immigració, Puigdemont ha recordat que se’n va pactar una “delegació integral”, i no una encomana de gestió, una “delegació de la feina bruta” com segons ell ofereix el govern de l’Estat. I és que segons ell s’ha avançat “en la part administrativa”, però no en l’essència política, que segons ell és “el reconeixement del rol” de la Generalitat. “No pretenem que Catalunya sigui finestreta única i ho resolgui l’Estat, volem decidir sobre tot això”, ha deixat clar. El líder de Junts, a més, ja ha deixat clar que no poden negociar els pressupostos de l’Estat per al 2025 perquè la liquidació que els han presentat de l’any passat, i encara dels anteriors, és “catastròfica” pel que fa a a l’execució de les inversions compromeses, l’incompliment sistemàtic de les quals ha comparat amb els mandats de Mariano Rajoy. “Com podem negociar uns pressupostos amb uns incomplidors? No s’han guanyat la confiança”, ha etzibat.
Només Adolfo Suárez als anys 80 i Felipe González als 90 s’han sotmès abans com a presidents espanyols a una qüestió de confiança del Congrés. El mateix Puigdemont s’hi va sotmetre al Parlament, i la va superar, el 2016, tot just uns mesos després d’haver estat elegit, quan va prometre el “referèndum o referèndum”. La petició durant el debat de política general, sense previ avís, per part de Junts a l’aleshores president Pere Aragonès la tardor del 2022 perquè se sotmetés a una qüestió de confiança, quan eren socis de govern, va desencadenar la destitució del vicepresident Jordi Puigneró i la sortida dels consellers del seu partit de l’executiu.
La Moncloa ja ho rebutja
El govern espanyol ja ha rebutjat que Sánchez se sotmeti a la qüestió de confiança que li ha reclamat Puigdemont, segons fonts de la Moncloa que han volgut traslladar “calma” i han recordat que “és una prerrogativa del president” i que no té “cap intenció ni necessitat” de fer-la servir. Les mateixes fonts, citades per l’ACN, han tirat pilotes fora en assegurar que l’executiu estatal “continuarà treballant com ho fa sempre amb els grups parlamentaris per a tirar endavant mesures que beneficiïn el conjunt de la població”. I han conclòs al respecte: “Hem fet això durant el darrer any i els resultats hi són: som el motor econòmic d’Europa, tenim més persones treballant que mai i s’ha reduït la desigualtat. Aquest és el camí i per aquí continuarem”.
Pel seu cantó, la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha assegurat que la qüestió de confiança proposada per Junts és “un error” ja que implica “inestabilitat, retrocés i incerteses”, i ha retret que diguin que s’està incomplint el pacte. “Junts i Carles Puigdemont es tornen a equivocar”, ha sentenciat, mentre ha remarcat que el govern espanyol “està fent un esforç molt important per complir els acords”. “S’està avançant i això és una certesa”, ha replicat, per afirmar que s’està complint “de forma progressiva”, tot i que ha admès que alguns punts són “complexos” i “tenen els seus tempos”. Moret ha defensat que hi ha “un espai estable de relació i de diàleg” entre el PSOE i Junts, i ha assegurat que la ciutadania demana “estabilitat, prosperitat i una política constructiva i útil”.
