Esta­ba­nell té un depar­ta­ment d’inno­vació interna, creat ara fa sis anys per posar-hi una mica de pro­to­col. És un depar­ta­ment molt enfo­cat a pro­jec­tes euro­peus de recerca, en estats d’evo­lució de pro­jec­tes verds, amb la qual cosa costa molt que aquests pro­jec­tes puguin impac­tar a curt i a mitjà ter­mini en el negoci de l’empresa. Així que vam pen­sar a tro­bar un meca­nisme per acce­le­rar la incor­po­ració d’inno­vació de manera més ràpida, i així vam crear un depar­ta­ment d’inno­vació oberta, que està en con­tacte amb el sis­tema empre­ne­dor extern, per incor­po­rar nous pro­duc­tes, noves tec­no­lo­gies i nous pro­ces­sos a l’orga­nit­zació

.

El capi­tal de risc cor­po­ra­tiu, que bàsica­ment és posar en con­tacte una cor­po­ració esta­blerta amb tot l’eco­sis­tema empre­ne­dor, és una pràctica que aquí ja han incor­po­rat empre­ses com Telefónica i Endesa. Nosal­tres som dels pri­mers, en el seg­ment d’empresa mit­jana, a incor­po­rar aquests pro­gra­mes. Nosal­tres en tenim dos. L’un és d’acce­le­ració, en què acom­pa­nyem start-ups poc madu­res però que ja tenen un pro­jecte, un pro­to­ti­pus, perquè facin créixer el seu pro­ducte en clau tècnica, a més de fer madu­rar el seu enfo­ca­ment a mer­cat i la gestió de la soci­e­tat. En l’altre pro­grama, ens asso­ciem amb start-ups més madu­res que neces­si­ten tes­tar en un entorn real la seva pro­posta de valor.

És així. Cal que siguin idees inno­va­do­res que apor­tin a la com­pa­nyia nous pro­duc­tes, una millora de pro­ces­sos, i que aca­bin reper­cu­tint en el que volem, un millor ser­vei al cli­ent final. I com que som en un entorn d’inno­vació oberta, després la com­petència també les pot adop­tar. Les start-ups poden tre­ba­llar amb nosal­tres i amb un altre en paral·lel.

Vam plan­te­jar rep­tes en cada ves­sant del negoci de l’ener­gia, és a dir, gene­ració, dis­tri­bució i comer­ci­a­lit­zació. Cle­ver Solar Devi­ces, enfo­cada a la gene­ració foto­vol­taica, ha desen­vo­lu­pat una solució híbrida, entre pro­gra­mari i maqui­nari, per opti­mit­zar el man­te­ni­ment d’ins­tal·laci­ons solars. Per­met detec­tar, amb la ins­tal·lació de sen­sors sota les pla­ques solars con­nec­tats a un pro­gra­mari, si hi ha alguna falla o es pot pro­duir en el futur. Així es pot moni­to­rar contínua­ment l’estat de grans parcs foto­vol­taics. Pel que fa a la banda de la dis­tri­bució, Ahy­res ha desen­vo­lu­pat un pro­gra­mari que auto­ma­titza els plans de vol de drons que es fan ser­vir per con­tro­lar des de l’aire l’estat de les xar­xes elèctri­ques. Es pre­car­rega al dron la zona que es vol foto­gra­fiar o car­to­gra­fiar, i el dron fa el seu pla de vol, sense inter­venció humana. AtomH2 ha desen­vo­lu­pat un sis­tema d’emma­gat­ze­matge d’hidro­gen com a com­bus­ti­ble, d’una manera molt més efi­ci­ent, ja que es pot emma­gat­ze­mar a baixa pressió, i això per­met un trans­port més sen­zill. La dar­rera d’aques­tes start-ups, Zenith, ha desen­vo­lu­pat un pro­gra­mari, una pla­ta­forma al núvol, per ges­ti­o­nar les comu­ni­tats energètiques. Ges­ti­ona tota la cadena de valor: l’atracció de pos­si­bles cli­ents, l’assig­nació a cada cli­ent del que li cor­res­pon de con­sum i tot el cicle de fac­tu­ració.

A més de tenir com a objec­tiu cap­tar start-ups de fora, també cre­iem que hi ha conei­xe­ment a la casa per desen­vo­lu­par tec­no­lo­gia. Som 250 per­so­nes amb molta experiència i conei­xe­ment. La idea és gene­rar idees perquè es mate­ri­a­lit­zin en pro­jec­tes i, si esca­len, crear una spin-off en el si d’Esta­ba­nell. De fet ja se n’ha creat una, Energy in the Cloud, per ope­rar les xar­xes de dis­tri­bució mit­jançant dis­po­si­tius d’electrònica de potència.

Jo diria que el pre­sent. És una neces­si­tat per a les energètiques apos­tar per la inno­vació. El món de l’ener­gia està actu­al­ment en una dis­rupció enorme. Perquè, d’una banda, tenim les impo­si­ci­ons dels Acords de París per asso­lir la neu­tra­li­tat energètica el 2050, i man­te­nir l’incre­ment de tem­pe­ra­tura als 1,5 ºC a finals d’aquest segle, cosa que és com­pli­cada si no es pre­nen acords més res­tric­tius dels que hi ha ara. Això obliga les energètiques a inver­tir molt en inno­vació per tal que puguem ser capaços de fer una tran­sició energètica, és a dir, gene­rar el màxim d’ener­gia reno­va­ble pos­si­ble. A l’Estat espa­nyol s’ha fixat un 89% de reno­va­bles per al 2030, i crec que anem pel bon camí, perquè ja hi ha un mix de reno­va­bles del 60%. Aquí s’està fent bé la feina, però, és clar, això és un pro­blema glo­bal. D’altra banda, tenim les xar­xes de dis­tri­bució, que han de can­viar la manera de tre­ba­llar. Esta­ven pen­sa­des per tre­ba­llar de manera uni­di­rec­ci­o­nal, amb un cen­tre de gene­ració, un seguit de cables i trans­for­ma­dors i tots els usu­a­ris al final. Ara, a més dels cen­tres de gene­ració contínua, com cen­trals tèrmi­ques o nucle­ars, tenim fonts d’ener­gia inter­mi­tents, la solar només fun­ci­ona quan fa sol, i l’eòlica, si bufa el vent. I això és difícil de pre­dir, genera estrès a la xarxa i, per evi­tar-ho, cal recórrer a les bate­ries, on cal inno­var molt perquè acon­se­gui­ran apla­nar la corba de gene­ració, la qual, si abans anava de les deu del matí a les cinc de la tarda, ara interessa que sigui de 24 hores. A més, els usu­a­ris estan injec­tant ener­gia a la xarxa. El que abans era un con­su­mi­dor pas­siu, ara és un con­su­mi­dor actiu que genera ener­gia que con­su­meix ell en funció de si és o no a casa, i per tant bolca l’ener­gia a la xarxa. I si té pla­ques, el dis­tribuïdor no sap quan bolca, si té pla­ques i no té bate­ria. També hi ha l’efecte del cotxe elèctric. Tot això impacta en les xar­xes de dis­tri­bució, que s’han de digi­ta­lit­zar i sen­so­rit­zar. És un impacte bru­tal en clau d’inversió. Si ara mateix la inversió en ener­gia a escala glo­bal és d’1,5 bili­ons de dòlars anu­als, per arri­bar al 2050 neu­trals ho hem de mul­ti­pli­car per tres; estem par­lant de 4,5 bili­ons.

Per acon­se­guir la tran­sició energètica, no només hem de gene­rar ener­gia reno­va­ble, sinó que l’hem de fer efi­ci­ent. Hi ha molts pro­ces­sos que mal­gas­ten ener­gia; només cal veure la quan­ti­tat de cases mal aïlla­des que tenim. I hem d’elec­tri­fi­car el trans­port. El gran trans­port de moment no l’estem elec­tri­fi­cant, perquè no hi ha ni la tec­no­lo­gia ni l’eco­no­mia d’escala per fer-ho, i en cotxe elèctric, aquí som molt lluny dels països nòrdics i de la Xina. I el sec­tor resi­den­cial s’ha d’elec­tri­fi­car també pel que fa a la cli­ma­tit­zació.

Els mar­ges estan molt res­trin­gits pel preu de com­pra de l’ener­gia, i és obvi que bus­quen tec­no­lo­gies que els aju­din a millo­rar els mar­ges i a ofe­rir millors ser­veis al cli­ent final. Una manera de millo­rar els mar­ges és pro­duir-te tu mateix l’ener­gia, per no anar al mer­cat majo­rista, on obtindràs mar­ges rela­ti­va­ment bai­xos. Des d’Esta­ba­nell estem tre­ba­llant per poder gene­rar nosal­tres el 50%, com a mínim, de l’ener­gia que con­su­mei­xen els nos­tres cli­ents.

A banda del que hem comen­tat d’inver­tir més en reno­va­bles i avançar en l’elec­tri­fi­cació, cal con­su­mir menys. L’eficiència energètica serà fona­men­tal. I això voldrà dir inver­tir-hi molt, perquè bona part de la ine­ficiència energètica ve del con­sum de les llars. Totes les noves pro­mo­ci­ons d’habi­tat­ges ja estan dota­des de sis­te­mes de cli­ma­tit­zació efi­ci­ents, com l’aerotèrmia, però què passa amb tot el parc d’habi­tatge antic que cal fer més efi­ci­ent? I si hem d’elec­tri­fi­car, ho hem de fer sent més efi­ci­ents. A la llar, en la cli­ma­tit­zació, sobre­tot en aire con­di­ci­o­nat, si no inver­tim en sis­te­mes efi­ci­ents per subs­ti­tuir màqui­nes de fa vint anys, no ani­rem bé.

Hi veiem molts usos. Ja estem pro­vant a la xarxa fer pre­vi­si­ons via IA de la pro­ducció de les plan­tes foto­vol­tai­ques, i així es poden fer més efi­ci­ents els pro­ces­sos de qui rep aquesta gene­ració, que són les dis­tribuïdores. Si ens n’anem a la comer­ci­a­lit­zació, les dades ens han de per­me­tre conèixer millor els cli­ents, perquè al final cada cli­ent és un món. A par­tir de les dades del cli­ent, ja sigui en ener­gia com en tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, li podem ofe­rir els ser­veis que real­ment neces­sita i no aquells que estem acos­tu­mats a ofe­rir-li. En dis­tri­bució, la IA ens pot ser­vir per fer man­te­ni­ments pre­ven­tius.

Cata­lu­nya és un hub molt impor­tant d’inno­vació a par­tir de les start-ups, el millor del sud d’Europa i el sisè de tota la UE, segons alguns estu­dis. Tenim més de 2.100 start-ups, que gene­ren més de 20.000 llocs de tre­ball, així que és un pol impor­tant d’inno­vació. I també tenim cen­tres de recerca uni­ver­si­ta­ris molt potents. El que falta és enllaçar tot aquest conei­xe­ment que es genera a les uni­ver­si­tats i als cen­tres de recerca per crear start-ups, com passa als Estats Units, on tenen molta menys aversió al risc. Aquí es gene­ren spin-offs, però encara estem en el vintè lloc, a escala euro­pea. Pel que fa al sec­tor de l’ener­gia, al vol­tant d’un 10% són energy tech, un per­cen­tatge que podríem con­si­de­rar relle­vant, però cal insis­tir que hem de poten­ciar la trans­ferència tec­nològica.

A Esta­ba­nell, el nos­tre objec­tiu és ofe­rir ser­veis de benes­tar a la llar. En l’àmbit resi­den­cial, el ser­vei de benes­tar inclou ofe­rir l’ener­gia que neces­si­tis, que sigui verda i que l’ús que en facis sigui efi­ci­ent. Però, a més, tu, quan ets a casa, no pots viure sense inter­net, ja sigui per veure les sèries que t’agra­den o, si fas tele­tre­ball, per tenir plena dis­po­ni­bi­li­tat de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. A més, hi pots afe­gir un ser­vei d’alarma, que també et pot donar benes­tar. El que fem nosal­tres és empa­que­tar tots aquests ser­veis sota un mateix proveïdor. Així, el cli­ent sap que té una empresa pròxima que li pot donar tots aquests ser­veis per al seu benes­tar a la llar. No seria tant una via per cap­tar més massa de cli­ents com per fide­lit­zar. Si ofe­rei­xes un ser­vei bo, a un preu atrac­tiu, perquè nosal­tres no ens posi­ci­o­nem com a líders en preus bai­xos, tens una con­junció per­fecta.

Sí. Pel que fa a la comer­ci­a­lit­zació, volem anar més enllà del ter­ri­tori històric on sem­pre hem estat, que és Gra­no­llers i l’eix de la C-17. Ara aspi­rem a superar aquests límits. De fet, nosal­tres podem comer­ci­a­lit­zar ener­gia més enllà de la nos­tra xarxa. Encara no ens hem fixat un sos­tre. Jus­ta­ment el 2025 dis­se­nya­rem un pla estratègic de tres a cinc anys en què defi­ni­rem on volem arri­bar, per qui­nes tec­no­lo­gies volem apos­tar i si volem diver­si­fi­car, també.