El sector agroalimentari és un pilar estratègic de l’economia del nostre país. Amb una facturació que supera els 48.000 milions d’euros i una ocupació de 175.600 persones, representa prop del 20% del PIB industrial català. Aquestes xifres situen l’agroalimentació com el principal motor econòmic del territori. Malgrat els bons resultats, cal posar el focus en la primera baula de la cadena de valor: les explotacions agrícoles i ramaderes. El sector agroalimentari català es caracteritza per la seva integració de tota la cadena de valor, des de la producció primària fins a la transformació, distribució i exportació. Aquest sistema integrat contribueix a la competitivitat i eficiència del sector, gràcies a la col·laboració entre els diferents agents i a la capacitat d’innovació que els manté al capdavant de les tendències del mercat. Les gairebé 55.000 explotacions agrícoles, ramaderes i pesqueres catalanes generen 6.040 milions d’euros i donen feina a 55.000 persones. Tot i ser la baula més vulnerable, són el fonament d’un sistema que inclou també 5.017 empreses de la indústria de l’alimentació i begudes, i 872 empreses auxiliars. La capacitat del sector per adaptar-se a tendències com ara la demanda de productes saludables, ecològics i de proximitat és destacable. Grans empreses com ara BonÀrea, Vall Companys i Casa Tarradellas exemplifiquen com la integració vertical i la innovació poden portar a èxits econòmics i a més resiliència davant els reptes globals. Malgrat els bons indicadors, el sector primari afronta dificultats com ara l’increment dels costos de producció, les inestabilitats geopolítiques i l’impacte de la crisi climàtica. Protegir les explotacions agrícoles i ramaderes no només és essencial també per mantenir l’equilibri ambiental i territorial. Calen polítiques públiques que reforcin aquesta primera baula, l’accés a recursos per a la innovació i una remuneració justa per als productors. La protecció del sector agroalimentari, començant per les explotacions agrícoles i ramaderes, és un compromís que ha d’implicar administracions, empreses i consumidors. Només així podrem assegurar que aquest motor econòmic segueixi sent un referent de competitivitat.