Dibuixant la transformació
Mataró posa en marxa la revisió del POUM per afrontar els reptes econòmics, socials i mediambientals
Iveco-Renfe-Farinera, amb 2.700 habitatges, serà clau per assolir el topall de 150.000 habitants
La nova estació preveu millorar la mobilitat als 20.000 usuaris diaris i la qualitat del servei a tota l’R1
Mataró, capital de la comarca del Maresme, va pel camí, si és que no els ha superat ja, dels 132.000 habitants. Un augment d’unes 2.000 persones respecte al 2023 i que confirmen el creixement sostingut que es va iniciar el 2022, quan va deixar enrere els anys de certa estabilitat que hi va haver després de la pandèmia de la covid. Ser el motor demogràfic de la comarca és només un dels molts aspectes que aquest municipi reclama en el seu paper de referent d’un territori tan allargassat com divers. Mataró, tal com repeteix el seu alcalde, David Bote, reclama capitalitat acollint gent d’arreu als equipaments esportius, sanitaris i educatius. Reclama capitalitat com a població amb un potencial econòmic indiscutible i com a abanderada dels grans temes que traspassen les fronteres locals, com poden ser la costa o infraestructures del pes de l’autopista. Tant el creixement com la capital, doncs, s’hauran de veure reflectits en la revisió del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que va començar a caminar el juliol de l’any passat i que aquest mes de gener ja va presentar la comissió de seguiment. Una comissió amb la participació de tots els grups municipals i amb la voluntat, així ho van afirmar els responsables, d’obrir-se a la participació de la ciutadania. Serà un procés llarg, que englobarà els propers sis anys, i amb una llarga llista de reptes que preveuen les necessitats socials, econòmiques i ambientals. En aquest darrer àmbit, l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic serà prioritària.
El gran desenvolupament urbanístic a primera línia de mar, capitanejat per la zona Iveco-Rengle-Farinera, preveu la construcció d’uns 2.700 habitatges en els propers anys, un fet que suposarà una nova centralitat per a la ciutat i nous equipaments que podrien garantir ben aviat l’arribada als 150.000 habitants, una xifra que molts han posat com a topall de les aspiracions en creixement de la ciutat. De moment, però, Mataró celebra el compte enrere d’una de les obres més simbòliques per al municipi, perquè hauria de permetre, d’una banda, la millora en la mobilitat dels ciutadans a gran escala i, d’una altra banda, ampliar la seva connexió amb el mar. Adif va fer la presentació a finals de gener del projecte de remodelació de l’estació al qual es va comprometre durant la celebració dels 175 anys de l’arribada del primer tren de la Península, que va ser a Mataró. El calendari d’inici de les obres es preveu pel 2027, però de moment ningú no diu res ni de quan acabaran ni de quin cost tindran.
Seguretat i habitatge
David Bote va tenir fa poques setmanes una primera reunió institucional amb el president Salvador Illa per parlar de les prioritats de la ciutat. Millorar la seguretat i alleugerir la tensió provocada pels problemes en l’habitatge van estar sobre la taula. El rebuig inicial de la Generalitat a dotar Mataró d’una segona comissaria dels Mossos es va voler compensar amb el compromís de consensuar un espai que permeti acollir sense problemes els nous agents provinents de l’augment de fins a 22.000 efectius arreu de Catalunya el 2030 i 25.000 en els pròxims anys.
Més presència policial necessària per lluitar, especialment, contra les ocupacions i la multireincidència. Xacres que la capital del Maresme és conscient que alimenten la sensació d’inseguretat, però que no sempre es tradueixen en un augment dels casos. En aquest sentit, les dades del Ministeri de l’Interior precisen que els delictes que més van augmentar el 2024 van ser la ciberdelinqüència, el tràfic de drogues i els robatoris amb força a domicilis. Furts, delictes contra la llibertat sexual, robatoris amb violència i sostracció de vehicles es van reduir.
Pel que fa a l’habitatge, la ciutat és un de la seixantena de municipis catalans que han estat declarats com a zona de mercat d’habitatge tens i, malgrat les noves promocions de pisos socials –com ara els 66 de lloguer assequible al carrer Churruca, els previstos a la ronda Barceló i la cinquantena aconseguits amb la tècnica de tanteig i retracte–, el govern local és conscient que calen solucions de més calat, com ara posar a la disposició de la Generalitat aquells solars municipals que s’adiguin amb el pla de construir 50.000 habitatges de lloguer social a Catalunya fins al 2030.
Punt i seguit per a Can Fàbregas
El sainet de Can Fàbregas, que fa més de 15 anys que dura, va tenir al desembre un cop d’efecte preocupant per als interessos de l’Ajuntament. Un jutjat del contenciós administratiu va anunciar al desembre l’execució forçosa que obligava el consistori a reconstruir la fàbrica al solar originari. La sentència és poc més que impossible a curt termini, bàsicament perquè el solar és propietat d’El Corte Inglés des de fa més de 15 anys i perquè el grup es troba immers en un llarg litigi amb l’Ajuntament, a qui reclama els 24 milions d’euros que va pagar en el seu moment per uns terrenys on no hi ha pogut aixecar cap centre comercial.
Aquests últims mesos també han portat més maldecaps a la ciutat amb les escombraries com un dels més importants. Amb un increment de mitjana d’un 12% en el rebut de la brossa, els diners han de servir per millorar la recollida i el tractament de les escombraries, una assignatura encara pendent al municipi malgrat els avenços amb la incorporació de nous sistemes a diferents zones, com ara el porta a porta i els contenidors intel·ligents. El mes de desembre es va anunciar un pla de xoc amb una quinzena de mesures per aconseguir una Mataró més neta i que es basa en dos eixos: que hi hagi més neteja a les àrees de contenidors i a la via pública i que la recollida de residus faciliti i fomenti augmentar el percentatge de recollida selectiva. Com a demostració del compromís del govern amb la neteja, davant l’incompliment de l’empresa amb els serveis de reforç pactats per Nadal, es va penalitzar Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) descomptant-li en la factura el cost de les recollides de més a les quals s’havia compromès i no va fer. En concret, 18.000 euros.
