Mazón s’aferra a l’agonia al preu de perjudicar Feijóo
Feijóo culpa Mazón del fracàs en l’assalt a La Moncloa per haver pactat amb Vox el dia que ell presentava les llistes del 23-J a Aranjuez
El relat de la jutgessa de Catarroja deixa tocat un home de l’etapa de Casado que ha de complir dos anys si vol sou d’expresident
Un gallec està de visita a Aranjuez i és sorprès per un valencià. Podria ser l’inici d’un acudit dolent, però per a Alberto Núñez Feijóo és una broma macabra que ell ha interioritzat que li va arruïnar l’assalt a La Moncloa amb l’amarga victòria d’obtenir 8 milions de vots el 23 de juliol del 2023. El pecat original del 23-J per a Feijóo, segons acrediten fonts del PP, és el que va passar un mes abans, el 13 de juny, en què ell va aplegar tot el PP al Palau Reial d’Aranjuez per presentar les llistes del partit a les eleccions estatals i va rebre l’avís que Carlos Mazón acabava de pactar amb Vox la investidura com a president valencià. La contraprogramació va ser fatal: el baró desviava el focus del líder en un dia clau i el pla de campanya del govern en solitari del PP per obviar la por de Vox era paper mullat abans de la penjada de cartells. Vint mesos després d’aquell pecat original, Feijóo veu ara com Mazón s’aferra a l’agonia de resistir com a president i no dimitir al preu de perjudicar-lo a ell com a líder del PP tot i el cru relat de la dana que fa la jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra.
Mazón no ha estat mai un home de Feijóo, perquè la seva arribada al timó del PP valencià, el juliol del 2021 per rellevar Isabel Bonig, es va produir amb Pablo Casado com a president del PP i amb el murcià Teodoro García Egea de secretari general del partit i valedor seu pel pes de la proximitat geogràfica. El líder del PP, però, és autonomista per currículum, ja que ha presidit Galícia tretze anys (2009-2022), i aquest passat al Pazo de Raxoi el fa especialment curós a l’hora de respectar els àmbits de decisió dels presidents autonòmics, perquè ell mateix ha rebut i ha patit l’ombra que irradia la seu madrilenya del carrer Gènova més enllà de l’M-30.
El relat de Nuria Ruiz Tobarra
La resistència de Mazón va obligar el PP a desplegar l’estratègia de mantenir un perfil baix i repartir les culpes de la gestió de la dana entre la Generalitat Valenciana i el govern de Pedro Sánchez, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però el sumari de la jutgessa d’instrucció número 3 de Catarroja (València), endossant tota la responsabilitat al president valencià, dinamita el pla popular. El relat judicial de Nuria Ruiz Tobarra estableix que hi havia informació “de sobres” sobre el fenomen de la dana, que l’organisme de coordinació d’emergències (Cecopi) es va reunir “tard” i que l’alerta a la població –que pot ser l’origen d’una possible negligència amb cost penal– emesa a les 20.11 hores del 29 d’octubre va ser “tardana i errònia”, perquè a aquella hora –disset minuts abans de les 20.28 hores, en què Mazón situa la seva arribada al Cecopi– ja hi havia morts. Així que el relat judicial ho canvia tot i esguerra el pla de l’equidistància en les culpes.
El precedent de Cañellas i Camps
A cop de sumari, la continuïtat de Mazón s’ha convertit en un problema d’autoritat per a Feijóo, fins al punt que dimecres el diari ABC omplia la portada amb un crit: “Mazón debe irse ya.” Significativament, Feijóo ha deixat de citar Mazón pel nom –símptoma d’imminent mort política– i delega la cada vegada més tímida defensa pública d’ell en subalterns com els diputats Elías Bendodo i Ester Muñoz, però que cada portaveu del PP que s’exposa a comparèixer per qualsevol motiu hagi de respondre pel líder valencià danya la marca. I la història del PP ofereix dos precedents en què els predecessors de Feijóo han exhibit més autoritat que el polític gallec en casos similars. Quan el juliol del 2011 esclata el cas dels vestits, el president del PP, Mariano Rajoy, va ensenyar a Francisco Camps el camí de la dimissió com a president valencià i va enviar Federico Trillo a València a pressionar-lo fins que l’adeu va arribar dos dies després. Quan el juliol del 1995 va esclatar l’escàndol de les obres del túnel de Sóller, el president del PP, José María Aznar, va mostrar al president balear, Gabriel Cañellas, la porta de sortida, i la dimissió pel cas de prevaricació en l’adjudicació d’obres arribaria pocs dies després. Rajoy i Aznar estaven en idèntica situació que Feijóo: eren presidents del PP i prou i no tenien el plus d’autoritat moral d’haver arribat a La Moncloa. I, tot i així, tots dos van imposar la seva autoritat des de Gènova a presidents autonòmics en actiu.
Rèdit d’arribar al juliol com sigui
La sospita que comparteixen al Congrés els diputats valencians del PSOE i els de Compromís és que el pla de Mazón és arribar com sigui almenys fins al 13 de juliol. Aquell dia es compliran dos anys des que va ser investit, i a partir dels dos anys com a president es fa mereixedor –d’acord amb l’Estatut dels expresidents del País Valencià– de cobrar un salari públic de 75.000 euros durant el mateix temps que hagi exercit i de tenir un seient al Consell Jurídic Consultiu.
“Informat en temps real”
Per si el desafiament a l’autoritat no fos prou evident, Feijóo veu que la defensa judicial de Mazón anul·la la defensa política que ha fet d’ell. “Des de dilluns m’ha estat informant en temps real”, va dir el líder del PP el 31 d’octubre, després que la dana causés 228 morts dimarts. La informació privilegiada des de la vigília dels fets, però, xoca amb un registre de trucades en què Feijóo no apareix. Quatre mesos després, el PP s’enreda amb una nova versió –oferta per la diputada Ester Muñoz– segons la qual Mazón només va contactar amb Feijóo “a les nou, a les deu o a les onze, al matí”, i fonts del PP matisen que Muñoz volia dir el vespre del 29 i el matí del 30. Feijóo haurà de respondre sobre aquest punt al Congrés, perquè serà citat com a compareixent en la nova comissió d’investigació.
Per si Mazón no acaparés prou el focus del PP, finalment, i a pesar del recel de Feijóo per por que el clam per la dana eclipsi la cita, València serà la seu del congrés del PP europeu el 28, 29 i 30 d’abril. Quan dijous visitava una exposició sobre Leonardo Da Vinci al Museu de les Ciències de València, els periodistes van preguntar a Mazón pel fet de ser amfitrió del PP europeu. “Fantàstic”, responia amb la naturalitat de qui s’aferra al timó contra tot.