amèrica del nord
L’economista Mark Carney es converteix en el nou primer ministre del Canadà
El successor de Trudeau haurà de decidir si dissol el Parlament i convoca de manera immediata als canadencs a les urnes perquè les eleccions generals estan programades per a l’octubre i el seu partit es troba en minoria al Parlament
L’economista Mark Carney s’ha convertit aquest divendres en el vint-i-quatrè primer ministre del Canadà, en substitució de Justin Trudeau, després de prometre el càrrec en una cerimònia a Ottawa.
Poc abans de la presa de possessió de Carney, Trudeau es va reunir en privat amb la governadora general del país, Mary Simon, que exerceix les funcions de cap d’Estat en representació del rei Carles III d’Anglaterra, per a formalitzar la seva renúncia després de més de nou anys com a primer ministre.
A més de Carney, aquest divendres també han assumit el càrrec davant Simon els integrants del seu nou gabinet, que manté a molts dels ministres de l’anterior govern de Trudeau (2015-2025).
El nou cap de l’Executiu canadenc arriba al poder amb la reputació de bona gestió econòmica al capdavant del Banc del Canadà (2008-2013) i del Banc d’Anglaterra (2013-2020).
“Avui creem un govern adaptat a la situació. Els canadencs esperen que actuem, i això és el que el nostre equip farà. Formem un Consell de Ministres més petit i experimentat, que actuarà ràpidament per a garantir la nostra economia i protegir el futur del Canadà”, va dir en la xarxa social X.
El passat diumenge, després de ser declarat nou president del Partit Liberal amb prop del 86% dels vots emesos, Carney va dedicar bona part del seu discurs a denunciar els atacs del president estatunidenc, Donald Trump, a l’economia i sobirania del seu país.
Una de les primeres decisions que ha de prendre com a primer ministre és si dissol el Parlament i convoca de manera immediata als canadencs a les urnes, ja que les eleccions generals estan programades per a l’octubre d’enguany.
Els liberals canadencs estan en minoria en la cambra baixa, per la qual cosa la unió dels tres principals partits de l’oposició (el Partit Conservador, el socialdemòcrata Nou Partit Democràtic i el sobiranista Bloc Quebequès) pot guanyar una moció de censura en qualsevol moment i provocar comicis anticipats.
