política
L’apagada encén la fi de les centrals nuclears
Pedro Sánchez no tenia encara la clarividència de saber què havia succeït a les 12.33 hores del 28 d’abril, en què cinc segons van despullar la vulnerabilitat del sistema elèctric amb una apagada que ja és una pàgina històrica, però sí que va tenir la lucidesa d’endevinar per on bufaria el vent del debat polític i va erigir un dic de contenció. “Qui vincula aquest incident a la falta de nuclears menteix o demostra la seva ignorància. Amb més dependència nuclear, la recuperació no hauria estat tan ràpida, hauria estat molt més lenta”, advertia el president espanyol. L’apagada va enxampar el portaveu econòmic del PP Juan Bravo de visita a la central nuclear extremenya d’Almaraz, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aviat va acudir a EsRadio a denunciar que “el sistema energètic s’està utilitzant amb una enorme càrrega ideològica” i a demanar la desfeta del calendari de tancaments programats entre el 2027 i el 2035, que arrenca amb Almaraz (2027) i acaba amb Trillo (2035), passant per Ascó (2030) i Vandellòs (2035). El govern de Sánchez té encara vigent un emplaçament públic del Congrés, que el 12 de febrer va aprovar una proposició no de llei (PNL) del PP que insta a prolongar la vida útil de les centrals nuclears, i ho va fer amb el vot a favor del PP i Vox (171) gràcies a l’abstenció de Junts i ERC (14) i a pesar del vot en contra del PSOE, Sumar, Podem i EH Bildu (164).
El calendari de tancament va ser pactat per les companyies propietàries amb l’aleshores vicepresidenta Teresa Ribera –avui vicepresidenta de la Comissió Europea– el 2019.
3 reactors catalans de 7
Catalunya té tres dels set reactors nuclears en marxa –Ascó I i II i Vandellòs II– i el debat viscut al Congrés fa tres mesos –impulsat pel diputat canari del PP Guillermo Mariscal– va transcendir l’eix ideològic. “No podem prescindir de l’energia que ens proporcionen les nuclears sense caure en noves dependències, o assumir nuclears sense caure en noves dependències, o assumir riscos de falta de subministrament”, va argumentar la diputada de Junts Pilar Calvo a l’hora d’explicar l’abstenció. “El tancament de les nuclears s’ha de fer, però s’ha de fer bé. I aquesta és la gran distància entre les dretes i nosaltres. El PP diu que defensa la indústria. Mentida. Mai ha apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. El PP diu que defensa els treballadors, però mai ha plantejat cap alternativa laboral per al territori”, va denunciar el diputat d’ERC per Tarragona Jordi Salvador. “No defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l’economia i la vida del territori. La nuclear és, malauradament, el 60% de l’energia del meu país avui. Si es vol replantejar el calendari, cal que es compleixin aquestes condicions innegociables: garantia real de transició energètica cap a les renovables, pla de reindustrialització urgent i efectiu per a les zones nuclears i protecció laboral sòlida per als treballadors afectats”, va reblar Salvador tot adreçant-se al PP i al PSOE.
10.000 llocs de treball
Més enllà de l’oportunitat del debat –el dia de l’apagada hi havia en funcionament dos reactors (Ascó II i Vandellòs II) per decisió de les empreses propietàries perquè consideraven que el preu (11 €/MWh) era baix per al negoci–, la Fundació Civismo ha actualitzat un estudi amb dades de la consultora PwC que conclou que prescindir de les nuclears elevaria la factura un 36% i suposaria la pèrdua de 10.000 llocs de treball a Catalunya entre Ascó i Vandellòs (28.500 a tot l’Estat). Segons Civismo, el tancament nuclear també implicaria perdre 1.000 milions en ingressos públics anuals perquè l’Estat deixaria d’ingressar 800 milions per la taxa de residus radioactius (l’escombraria nuclear) i l’impost al combustible gastat, mentre que Catalunya perdrà 120 milions anuals per la taxa ecològica.
Debat al Congrés i al Senat
L’apagada ha encès el debat nuclear i l’ordre del dia del Senat portarà la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, a haver de respondre demà a una interpel·lació de la senadora del PP Paloma Martín sobre el tancament nuclear en la sessió de control al govern. Al Congrés, el PP hi porta també demà a debat una iniciativa del PP que recull la conclusió de l’informe de Mario Draghi que una de les vies per mantenir l’energia barata és preservar la vida útil de les nuclears existents. Segons el relat de Sánchez, si es va recuperar la tensió del sistema va ser “gràcies a les interconnexions amb França i el Marroc, als cicles combinats de gas [que cremen gas natural per fer electricitat] i a les centrals hidroelèctriques”, i a més les nuclears “han estat un problema” perquè estaven apagades i “va ser necessari desviar-hi grans quantitats d’energia per mantenir els seus nuclis estables”. Que el debat no ha fet més que encendre’s arran de l’apagada, però, ningú ho posa en dubte.