Societat
Lluís Pinós
President de la Comissió d’Energia (EIC) i exdelegat de Red Eléctrica (REE) a Catalunya
“La fotovoltaica torna a ser la dolenta de la pel·lícula; sap greu”
“Hi ha aspectes que han d’acabar d’aclarir, i cal agilitar tota la investigació per no afavorir les especulacions infundades”
“La descarbonització és el primer objectiu de la Comissió d’Energia d’EIC i passa per estendre la generació de renovables”
Autoconsumidors es van endur la sorpresa amarga que les plaques, si no hi ha corrent, no funcionen
Davant les escasses explicacions que els actuals responsables de Red Eléctrica (REE) han donat arran de l’apagada elèctrica de dilluns a la península Ibèrica, molts hem recorregut a un enginyer industrial expert en la matèria i que, a més, va treballar durant 30 anys a l’empresa, 17 dels quals com a delegat territorial a Catalunya. Lluís Pinós s’hi va jubilar fa set anys, però coneix bé com funciona tot el sistema i continua posant la seva experiència a disposició de la societat, com a president de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC).
Des de la seva experiència, què creu que va fallar dilluns?
Des de REE han anat donant informació en dosis molt petites. I segur que hi ha aspectes que encara no han acabat d’aclarir, però haurien d’agilitar tota la investigació per no afavorir cap de les especulacions infundades que han anat circulant. Jo també he fet les meves pròpies càbales, però me les reservo per no contribuir més a tot aquest cerimonial de confusió.
Com va viure la situació dilluns? La seva situació personal, com a abonat.
A casa, a Barcelona, vam estar entre 12 i 13 hores sense corrent, i amb totes les problemàtiques que més o menys s’ha trobat tothom en una societat electrificada: falla només la llum, però encara que tinguis gas, la caldera no funciona per escalfar l’aigua, o al final també deixen de funcionar la telefonia i les comunicacions per internet, i el poc que funcionava era gràcies a grups electrògens autònoms.
Caldria revisar protocols?
REE té protocols des de fa gairebé 40 anys. Després de la fundació de l’empresa, va ser una de les primeres coses que es van començar a preparar, i s’han anat actualitzant. A partir d’aquesta gran apagada, un cop aclareixin el què i el perquè, segurament hauran d’actualitzar coses i fer nous ajustos en els sistemes de protecció. Però, per exemple, ja es fa molta feina de formació i ensinistrament del personal de les diverses operadores elèctriques, amb simuladors de xarxes per assajar com s’ha de fer la reposició del subministrament i el sistema en casos hipotètics.
Van trigar unes hores, però al final se’n van sortir.
És complex, perquè amb tot parat, només pots començar a engegar allà on tens tensió, corrent endollat. Això només era possible allà on va tornar a arribar electricitat, de França o el Marroc, o en algunes centrals hidràuliques que poden engegar-se de manera autònoma, amb la mateixa electricitat que es genera en les turbines d’aigua. Però són poques, petites illes disseminades a les quals has d’anar reconnectant càrrega, subministraments, i pots trobar-te amb nous desequilibris que ho tornin a fer saltar tot.
Encara sort que ha plogut i havien crescut les reserves als embassaments, després de la sequera...
Sí, però als embassaments d’aquí i els de l’Ebre i als de la resta de conques de l’Estat espanyol, al Tajo, el Duero, etc., sempre acaben reservant una part d’aigua per a emergències com ara aquesta.
La fotovoltaica ha quedat situada al mig de la diana de l’origen de l’apagada.
Es van desconnectar de sobte 10 GW de generació solar. Només 3 en nuclears o en energia eòlica, i totes les mirades s’han centrat en la fotovoltaica. I torna a ser la dolenta de la pel·lícula. Sap greu, perquè aquestes setmanes, per exemple, la patronal Foment del Treball havia reobert el debat favorable a la continuïtat de les centrals nuclears, i ara es poden anotar el punt, però potser tampoc caldria. Per això cal aclarir i detallar què va fallar en una desconnexió en cadena, també de les nuclears i de les interconnexions amb l’estranger.
Vostè és un ferm defensor de la descarbonització...
La descarbonització és el primer objectiu en el full de ruta de la Comissió d’Energia d’EIC i passa bàsicament per estendre la generació de renovables per electrificar el transport terrestre i coses que ara es fan cremant carbó, petroli o gas. Potser no ens en sortirem del tot amb el transport aeri o el marí, però no podem seguir fent el burro com hem fet durant dècades. Se’n critica la intermitència, si no bufa el vent per a l’eòlica o bé si no fa sol o és de nit per a la fotovoltaica, però hi ha recursos nous, com ara el bombament d’aigua en moments d’excedent per a les centrals hidràuliques reversibles, o l’emmagatzematge en bateries.
Els pics de producció renovable també es poden superar sense conseqüències, entenc.
Hi ha mecanismes de control i gestió, i funcionen cada dia, les 24 hores, perquè l’energia que no cap a la xarxa no la col·lapsi. I és el que permet, alhora, que si hi ha d’haver dèficits s’activin centrals de cicle combinat de gas, per exemple, o bé que s’importi més electricitat. La xarxa és sòlida i, a banda de les fonts de generació de les companyies, ja hi ha una potència instal·lada de 9 GW en sistemes d’autoconsum en llars o empreses de tota la península.
El govern espanyol tampoc no acaba de descartar del tot un possible sabotatge...
REE sí que el descarta. Jo dubto que pugui haver passat, perquè tot està monitorat i amb sistemes molt ben protegits.
Les plaques solars a les llars en devien salvar més d’un. L’experiència de l’apagada pot suposar una empenta?
Cadascú ho ha de valorar, a casa o al negoci. Però molts usuaris també es van endur la sorpresa amarga que les plaques, si no hi ha corrent, per exemple, d’un petit generador de combustible, tampoc funcionen. Passa com amb la caldera de gas.
Hi hauria manera de fer que el sistema deixi de funcionar tant en xarxa, per exemple, a escala regional?
És que això ja està pensat i dissenyat així. En els meus anys a REE ens havíem trobat amb apagades grosses, puntuals a tot Catalunya, només en una part, o en altres regions, però que no afectaven tota la resta. O que, per exemple, no arribaven a superar la frontera amb l’Estat francès.
I de debò que no es mullarà amb alguna de les seves hipòtesis?
Vist des de fora, però basant-nos en la zona en què diuen que sembla que va començar tot, al sud-est peninsular, i que era un migdia calorós, podria haver passat que la transició des d’uns dies en què la demanda havia estat més baixa, per la Setmana Santa, passéssim a un moment d’alta demanda per la calor i l’encesa d’aires condicionats. Però caldrà esperar a les conclusions oficials.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.