L’Ajuntament de Blanes, format per PSC (6), Junts (3), Grup Blanes (1) i Blanes, Sí (1), té diversos fronts oberts en aquest segon any de mandat. Un d’ells és la municipalització de les escoles bressol públiques. L’alcalde, Jordi Hernández (PSC), volia municipalitzar el servei a principi de mandat, però dos anys després s’ha adonat que no és possible: “Torno a demanar disculpes a les treballadores; crèiem que era un procés que es podia fer, però si les internalitzem el capítol dels treballadors és dispara molt”, ha manifestat el batlle. L’interventor els havia advertit que per aquesta via no era possible.

Davant l’anunci, el 27 de març, una cinquantena d’educadores es van manifestar per fer palès el seu malestar i la incertesa que viuen davant la situació creada, segons informaven en un comunicat. Expliquen que, “des de fa anys”, diferents governs locals han inclòs en els seus programes electorals la municipalització del servei de les escoles bressol. En aquest sentit, el govern actual es va comprometre, fa un any, a fer públiques les tres llars d’infants, establint terminis i “generant una gran expectativa entre el personal, que confiava en les millores que aquest canvi havia de comportar”. Mentrestant, continuen treballant per a una empresa privada sota un contracte vigent des del 2017, amb clàusules obsoletes i sense cap revisió de les condicions laborals ni salarials. Per tot això, exigien un compromís ferm i un calendari clar de l’Ajuntament de Blanes sobre la municipalització del servei, la fi de les pròrrogues injustificades de les licitacions i condicions laborals justes on s’incloguin un salari just i temps per dinar.

Després de les negociacions del sindicat CCOO amb el consistori, els portaveus de l’entitat van afirmar que havien tancat la municipalització aquest mandat, però que el govern de Blanes s’havia compromès a millorar les condicions laborals que tenen –cobren el SMI– i a treballar en una nova licitació del servei perquè està caducat des de fa vuit anys. L’altra manera de municipalitzar aquest servei era a través de l’empresa municipal Blanes Serveis i Medi Ambient SA, una opció que també havia estudiat l’antic govern –ERC i Blanes en Comú Podem–. “Aquesta empresa es pot gestionar de manera privada, com una empresa de serveis, perquè no és de l’Ajuntament, com fan la majoria de municipis grans del nostre entorn”, especifica Àngel Canosa, exalcalde i cap de l’oposició en l’actualitat, i afegeix: “Nosaltres volíem gestionar el servei a través de Blanes Serveis i Medi Ambient SA, igual que la jardineria.” Això, explica Canosa, es fa a través d’un conveni amb una empresa privada, sense haver de fer “funcionaris tothom”, però que no va aconseguir tirar endavant perquè “els socialistes i convergents hi van posar obstacles”. Tot i la urgència que es reclamava, encara ara no apareix l’anunci de la licitació a la plataforma de serveis de contractació pública del consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), però la intenció del govern municipal és que es posi a licitació el servei el més aviat possible.

D’altra banda, un altre àmbit que fa anar de bòlit els diferents grups municipals que hi ha hagut presidint el consistori és l’asfaltatge dels carrers. Jordi Hernández explica que s’està duent a terme una millora significativa en l’asfaltatge. Aquestes actuacions estan incloses en el pla d’asfaltatge municipal, que inclou una partida econòmica important. S’han dut a terme actuacions a carrers com el Major, el de la Llibertat i altres zones amb necessitats detectades prèviament per informes tècnics. També es destaca que s’ha prioritzat la seguretat i la comoditat dels veïns, i que es tracta d’una actuació programada amb criteris tècnics i no polítics. Finalment, remarca que les millores continuaran i que l’objectiu és anar renovant progressivament tota la xarxa viària del poble: “No són actuacions arbitràries ni per oportunisme polític”, assegura el batlle. El portaveu d’ERC, però, ha criticat la gestió actual de l’asfaltatge al municipi, tot indicant que “no s’ha fet amb una planificació clara ni amb criteris tècnics transparents”. Així i tot, Canosa reconeix que el seu propi govern tampoc va arribar a implementar un pla global, però subratlla la necessitat de fer-ho: “El que hauríem de fer és un projecte de poble amb un període d’anys amb els tècnics municipals, fins i tot subcontractant algú.” L’exalcalde explica que, quan ell era en el govern, l’Ajuntament no disposava dels mitjans necessaris per poder dur a terme un projecte d’aquesta dimensió, ni pel moment [episodi de la covid] ni per la situació econòmica del consistori. “No va ser un moment fàcil”, reconeix Canosa.

Segons el portaveu d’ERC, caldria definir un pla amb terminis concrets i motius tècnics sobre per què es comença per una zona o una altra, per evitar sospites de favoritismes. “El que no té sentit és que ara, amb una llista d’interessos, te’n vagis a asfaltar on t’han donat suport a les urnes, per exemple”, ha advertit, reclamant una resposta unitària i coherent des de l’Ajuntament.