Faria una distinció entre el primer any, que vam governar en minoria, i el darrer any, que hem anat en coalició amb els socialistes juntament amb els comuns. El primer any va ser complicat perquè ens vam trobar amb una oposició fèrria i amb una situació de bloqueig institucional molt evident, que va encallar molts projectes inicials que teníem previstos. Però un cop hem aconseguit assolir una estabilitat de govern, ens ha permès tirar endavant tot això que teníem al cap.

És la que es veu als plens: el no a tot sense cap proposta. Em sap greu, perquè al final la funció que té l’oposició és controlar la tasca del govern, però també fer propostes. Tenen una responsabilitat amb els seus electors i projectes que podrien tirar endavant si els proposessin. Davant d’això, tenim 11 regidors de 17, tenim estabilitat i, malgrat ells, podem tirar endavant els projectes. Ens agradaria que hi hagués més bona entesa. Crec que no ens perdonen el pacte de govern.

Començar a executar tots els projectes que hem anat redactant aquests dos anys. Pensem que venim d’una situació econòmica en què pràcticament no teníem romanent. Hem hagut de sanejar durant un any els comptes municipals. Ara ja tenim estalvi net, i a partir d’aquí ja podem fer la feina. Aquí s’inclouen projectes com ara inversions a la via pública i el teatre, que és un històric, que estem amb converses avançades amb l’Ateneu per arribar-hi a un acord.

Està avançat. Pensem que el teatre és a l’Ateneu Agrícola, un edifici històric amb una part esportiva que ja és de titularitat municipal, i ara falta la part social, que és propietat dels socis. Es tracta d’arribar a un acord amb els socis mitjançant un conveni. El tema de la propietat s’ha de veure com s’acaba negociant; si és un dret de superfície, que creiem que no pot ser, sinó que la propietat ha de revertir directament a l’Ajuntament per qüestions jurídiques. La idea és que el teatre sigui municipal. Però es pot arribar a qualsevol tipus de conveni amb els socis perquè puguin disfrutar de certs avantatges amb el moment del gaudi del teatre. És probable que el conveni arribi aquest any. S’ha de fer la proposta i s’ha de votar en assemblea. L’última paraula la tindran els socis. Crec que no hi ha més alternativa perquè no hi ha cap entitat, ni l’Ateneu ni el Centre, que és l’altre teatre que tenim, que tingui capacitat econòmica per restaurar i obrir un espai d’aquestes característiques. Es tracta d’inversions de 6 o 7 milions. Si no s’arribés a cap acord amb cap de les entitats, tenim sempre com a última opció fer un teatre nou en una parcel·la municipal. Amb el Centre també hi hem parlat, però la prioritat del govern és l’Ateneu, per història, massa social i perquè ja hi tenim una part de les instal·lacions que formen part de l’immobiliari del municipi.

Ja està signat el conveni amb l’Incasòl i ja podrien començar les obres. Ens ha sortit un escull, que és la falta de potència elèctrica per subministrar energia al nou polígon. Des de Red Eléctrica Española ens han comunicat que no hi ha prou potència a la zona ni a deu quilòmetres a la rodona. Això vol dir que han de fer una infraestructura de mitja tensió de deu quilòmetres perquè arribi al polígon. En la situació en què ens trobem al municipi, amb un ERO sobre la taula i amb un polígon parat perquè Red Eléctrica ens diu que no hi ha prou potència, ens ho hauríem de fer mirar com a administracions, no parlo de les municipals sinó de les supramunicipals, que ningú sigui capaç de solucionar aquest tema. Hem traslladat la preocupació a la Generalitat i al govern central i, de moment, no tenim resposta, tot i que sí que hi ha converses amb Red Eléctrica. No afecta només Sant Sadurní, sinó també la comarca. Fa tres mesos que som coneixedors del problema. El polígon es pot fer però amb la potència que hi ha actualment no donaria per a una hipotètica ocupació total.

És una mala notícia que, malgrat tot, es destrueixin 150 llocs de treball a Sant Sadurní, que d’altra banda són de bona qualitat. Però és bo que s’hagi arribat a un acord i de manera no traumàtica, com reclamàvem des de l’inici. Dit això, pel que fa al municipi continua sent un problema perquè aquestes 150 persones s’hauran de recol·locar i estem treballant a través del catàleg de la Diputació de Barcelona per fer un pla de reindustralització i de recol·locació de les persones, fet que implica oferir formacions i intentar-les recol·locar de la millor manera.

S’està redactant el pla especial. És una obra molt complicada. Probablement haurem fer alguna inversió per evitar un deteriorament a la coberta. L’objectiu del mandat és el pla especial però englobant no només Can Guineu, sinó també el que està al voltant, perquè si parlem de posar-hi l’escola de música o el centre cultural o el casal del jovent, què farem amb els espais que ara ocupen? Parlem de 6 o 7 milions d’euros. És evident que tot s’ha de fer en diferents mandats. És el gran problema que tenen municipis com el nostre: tenim necessitats de ciutat però pressupostos de poble. Estem a la franja de municipis que no hem passat dels 15.000, dels 20.000 habitants, que permet accedir a un tipus de finançament diferent. Donem servei no només a Sant Sadurní sinó a molts municipis del voltant. Per exemple, el CAP dona servei a 20.000 usuaris i som 13.000 habitants. Fa temps que demanem que s’ampliï, hem cedit uns terrenys al costat. S’ha parlat amb Salut i ho estan mirant. L’efecte de capitalitat de la part nord del Penedès és bo en l’àmbit comercial però pel que fa a infraestructures estem una mica penjats.

Cal millorar la xarxa de transport públic, no només amb Barcelona, sinó també entre els pobles de la comarca. A la pràctica és més fàcil anar de Sant Sadurní a Barcelona, que de Sant Sadurní a Vilanova i la Geltrú o a Igualada. També s’ha de diversificar l’economia. Sí que és cert que el cava representa un 12% del teixit industrial del municipi, però s’ha de diversificar perquè tenim molta dependència del sector. A més, cal millorar els serveis, no pot ser que tinguem els serveis centralitzats, tot i que amb la vegueria i el seu desplegament s’està canviant. I en tema habitatge, cal tenir totes les eines necessàries. Per exemple, trobem que a zones com el Baix Llobregat hi ha una gran inversió però a les nostres comarques hi ha una manca d’inversió important.

Coincidirà amb el 75è aniversari del club esportiu. Ens fa molta il·lusió, no només per l’impacte mediàtic que tindrà, sinó també per l’econòmic, i sobretot perquè l’hoquei es respira a cada cantonada.