El balanç és positiu, sobretot perquè durant aquest mandat hi ha hagut un impuls per a la ciutat. Hi ha una estabilitat i una solidesa i un govern que, a diferència d’altres administracions, està aprovant ordenances i pressupostos, està fent que la ciutat funcioni en el seu dia a dia i està complint amb els punts centrals de l’acord, com el campus de salut, la pacificació del carrer de la Creu o el projecte de la plaça d’Espanya, on les obres han de començar a principi de 2026. A més, hem convertit un problema central com el dret a l’habitatge en el focus principal de la política pública. Hem fet diversitat d’accions al respecte per aconseguir aquests 800 pisos de lloguer assequible que marca el pla local d’habitatges.

Ho valoro positivament. Crec que hi ha hagut una feina molt rigorosa per part dels tres grups de govern que ha permès poder tirar endavant. Vam articular l’acord de govern com a punt de trobada. Ens vam marcar aquests 64 punts, que són el full de ruta que ens dona estabilitat i permet fer el pas endavant que necessita la ciutat. No tot ha estat oli en un llum però les discrepàncies s’han treballat per buscar consensos.

La ciutat avui està millor que fa dos anys, i en faig una lectura positiva. No m’agrada ser triomfalista, perquè el govern ha de ser el primer a fer autocrítica. Tenim coses a millorar, en som conscients. Tots plegats ens hem de conjurar perquè el mandat acabi de la millor forma possible, i això és responsabilitat de tots els que formem el govern.

Hem estabilitzat el tema perquè no se n’anés de mare. Hem posat límits dins de la normativa, i això ha permès que tota la construcció i rehabilitació d’habitatges es concentri en l’àmbit residencial. A més, en aquells en què podem incidir, intentem que siguin habitatges assequibles. Aquesta no és una política que puguem fer sols, però hem de posar les condicions perquè això sigui així, amb la compra o construcció d’habitatges públics, la limitació d’HUT o les modificacions del planejament que permeten que equipaments religiosos passin a ser pisos de lloguer social.

Ara mateix l’Ajuntament té poc més de 200 habitatges en propietat, però hi ha altres fórmules per aconseguir habitatge social. És una envergadura important. El nostre objectiu és que aquests habitatges estiguin definits el 2027 i que es puguin habilitar en els propers mesos i anys. Ara s’estan construint dues promocions a Can Gibert del Pla i Domeny de 100 habitatges que s’han d’acabar al llarg del 2026. En el planejament del futur campus de salut també n’hi ha de previstos i en altres desenvolupaments de la ciutat. I comptem continuar comprant habitatge públic per fer créixer el parc a 800 habitatges.

El turisme és un moviment que sobrepassa l’Ajuntament, que no té la capacitat d’incidir-hi totalment. Però sí que podem incidir en aquells temes que estan generant externalitats negatives. Fa un any vam intervenir en la mobilitat prohibint la circulació de bicis en determinats espais del Barri Vell, vam fer una campanya de pedagogia amb el sector per fomentar la convivència, vam limitar els HUT al Barri Vell... Però ens queda un gran repte que és el comerç. No és senzill. El comerç funciona per dinàmiques privades, però hem de protegir el comerç de proximitat i incentivar que n’hi hagi més perquè Girona mantingui la seva identitat. El turisme hi és i hi serà, i benvingut sigui, però cal potenciar també altres sectors per diversificar el model econòmic de la ciutat i del Barri Vell.

El campus de salut és el projecte estratègic més important d’aquest segle a tota la demarcació. Per tant, el que toca és ser rigorós i que quan es plantegen propostes es faci amb tots els ets i uts. I aquest no ha sigut el cas. Portem un procés de cinc anys de treball i finalment s’arriba a un acord que el 14 de maig es formalitza amb la signatura del mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, avalant aquest planejament. Que al cap de quinze dies aparegui aquesta proposta i que a hores d’ara encara no s’hagi concretat, em sembla que denota que quan es va acordar no estava ben treballada. A mi, com a alcalde, em toca ser responsable, complir els compromisos i garantir que el campus sigui avui més a prop del que era ahir, i crec que és l’únic objectiu que hem treballat. Continuem endavant amb allò que vam acordar tots. Si algú es despenja amb una altra proposta que, amb les mateixes garanties, sigui millor, l’estudiarem, però a hores d’ara no som aquí.

Aquesta és una proposta de planejament condicionada pels informes de la Generalitat. Hi hem treballat colze a colze, i per tant entenem que la comissió d’Urbanisme el validarà i finalment podrem fer els tràmits de cessió dels terrenys, que és el que ha de permetre que a principi de 2026 la Generalitat pugui encarregar el projecte d’execució del campus. Fins que no cedim aquests terrenys, la Generalitat no pot fer el proper pas. I això cal tenir-ho en compte, perquè estudiar una nova proposta significa retardar el Trueta.

El nostre objectiu és que es pugui gaudir del nou parc en paral·lel a l’actual. Ho hem garantit als veïns, que volem que participin en la definició del nou parc. Creiem que és una oportunitat per redignificar Can Gibert del Pla i Santa Eugènia. Ens hem de conjurar tots per aconseguir no només que es faci el campus, sinó també la transformació a millor d’aquests barris.

Confiem que no, entenem que tots els actors estan alineats, i això és el que se’ns ha traslladat sempre. A partir del gener tota la responsabilitat ja ha de recaure en la Generalitat i, per tant, qualsevol retard dependrà d’ella. Si el president va signar un protocol amb una proposta de calendari, hem de creure que es complirà.

Li faré una actualització d’on som, en parlarem i escoltaré la seva posició. Però cal dir que les relacions amb la consellera de Salut [Olga Pané] i el president sempre han estat fluides. En la reunió de la comissió mixta tots van expressar que el planejament i el calendari del protocol s’havien de tirar endavant. Per tant, sorprèn aquesta doble posició del PSC. Ens hem de creure el que valida aquest projecte i ens urgeix a aprovar-lo provisionalment o el que expressa que no hi ha problemes a retardar el Trueta per replantejar el projecte?

Hi ha elements que han funcionat. El porta a porta en els barris on s’ha instaurat funciona molt bé, amb índexs de recollida selectiva per sobre del 90%. El porta a porta comercial l’hem anat millorant i ara s’està recollint quan i com toca. Però és veritat que els contenidors tancats no han funcionat com pertocaria. Quan fas un contracte d’aquesta envergadura, encertar-la a la primera és complicat. El contracte té elements que des del principi no estaven prou ben dimensionats i, per tant, cal reformular-lo perquè el servei funcioni i perquè l’empresa faci tots els serveis, que a dia d’avui no sempre fa. A partir d’aquí, crec que el model va cap a una flexibilització en dues fases. Una d’imminent que s’aplicarà a partir del juliol i una segona que aprovarem aquest juliol però que necessitarà un temps més d’execució perquè necessita inversions. Tenim un doble objectiu que implica posar més fàcil el sistema de recollida als veïns, però també exigir un compromís més alt d’aquells que fan les coses malament expressament.

Va ser un dels tres pitjors dies com a alcalde. No s’hauria d’haver produït i és fruit de molts factors, però tots sabem que la situació dels barris de Girona Est necessita una intervenció integral. En el dia a dia hem intentat que hi hagi més presència policial i de serveis públics. Però cal una mirada integral a deu anys vista que incorpori l’Estat i la Generalitat i que ens permeti que el barri tingui més equipaments, més elements de dinamització social i econòmica i millora de l’espai públic.

Ens pertoca definir aquest projecte abans d’acabar la legislatura. Hi ha coses que ja s’estan treballant, com la plaça d’Espanya, la Casa de la Tecnologia, l’institut Ermessenda o l’aparcament dissuasiu del Mas Gri, on aviat començaran les obres. Són projectes independents que aniran transformant el carrer, però és el pla de mobilitat interurbana, que s’està acabant de treballar i s’ha de validar aquesta tardor, els que ens marcarà com ha de ser la connectivitat entre els pobles de l’àrea urbana sud i la ciutat i quina proposta cal fer a nivell de mobilitat per al carrer Barcelona.

Estem al 50% de la legislatura i em semblaria poc honest obrir ara aquest debat. Estic centrat a fer d’alcalde.

És així i cal millorar la legislació per canviar-ho. Nosaltres hem intentat millorar certs tràmits, eliminant la cita prèvia o posant serveis als centres cívics dels barris. La vicealcaldessa Gemma Geis ha elaborat una proposta de simplificació administrativa que anirem desenvolupant els propers mesos.

El que no pot ser és que avui [per ahir], dia 26 de juny, encara no sapiguem l’aportació de l’Estat al consistori per aquest any ni l’increment de salari dels treballadors públics. No compleixen ni allò bàsic. I cada cop les lleis ens obliguen a prestar més serveis, però les aproven sense finançament.