Política

Jaione Eugui

Munduko Medikuak Nafarroa

“La majoria dels desplaçats forçosos no van cap a Occident”

“Els refugiats busquen una protecció internacional a l’exterior que els desplaçats dins del propi país no aconsegueixen”

“És molt difícil quantificar les crisis invisibles, i més ara en un món tan fluctuant, però en podem comptar fins a una trentena”

Les crisis silenciades tenen poca cobertura mediàtica i una falta de fons i de resposta internacional

Jaione Eugui (Pamplona, 1985) és llicenciada en comunicació audiovisual i membre de Munduko Medikuak Nafarroa, una ONG independent que treballa per aplicar el dret fonamental de la salut. Mitjançant el projecte Crisis invisibles, l’ONG busca treure a la llum “les crisis silenciades i dignificar la vida de les persones que les pateixen”.

L’Acnur actualitza en el seu informe anual el nombre de persones desplaçades per la força al món, distingint entre refugiats, desplaçats interns i asilats. Quines diferències hi ha?
En el context espanyol, el refugi és la protecció atorgada a persones que, segons la Convenció de Ginebra del 1951, han fugit del seu país per temors fundats de persecució a causa de la seva raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social.
I la persona asilada?
L’asil, en canvi, és el dret que concedeix Espanya a aquelles persones reconegudes com a refugiades o, de manera subsidiària, a aquelles que no compleixen tots els requisits del refugi però que sí que corren un risc greu (com ara tortura, pena de mort o violència indiscriminada) si tornen al seu país. Així, l’asil inclou tant la protecció de les persones refugiades com l’anomenada protecció subsidiària, i n’amplia l’abast més enllà de la definició estricta de refugi. El que és diferent és la situació, per exemple, de les persones veneçolanes. Des del 2018, els veneçolans han pogut obtenir residència temporal per raons humanitàries, pràcticament de manera automàtica, tot i que dins del mateix procediment d’asil.
De fet, segon l’informe de l’Acnur, la major part de les persones forçades a abandonar la seva llar són desplaçats interns...
Sí, és important saber que els desplaçats interns representen el 60% de les migracions, perquè sovint pensem que la majoria de les persones migren cap a fora, cap a Europa o Occident, i això és mentida. La majoria d’aquestes migracions són internes o als països del voltant. El desplaçat intern va cap a camps de refugiats o camps de protecció del propi país, en zones on no hi ha conflicte. En aquest cas no tenen cap mena de protecció internacional ni d’ajuda més enllà de la que pugui facilitar el propi país, a diferència de les persones que obtenen l’asil.
En el vostre informe, destaqueu les crisis fora del focus mediàtic. De quantes estem parlant?
És molt difícil quantificar-les, i més ara que el món fluctua d’una manera tan vertiginosa i imprevisible. Amb tot, sí que podem dir que ara mateix hi ha una trentena de crisis polítiques actives.
Quins criteris apliqueu a l’hora de prioritzar un país o un altre en la vostra tasca d’assistència?
Hem volgut fer visibles les crisis humanitàries potser menys conegudes però d’alguna manera una mica paradigmàtiques. Per a la campanya hem triat països on tenim companyes i companys treballant-hi per poder obtenir informació de primera mà. Per a nosaltres això és molt important, perquè, si no, no podríem explicar tot el que hi està passant, sobretot en l’àmbit de la salut. En aquest sentit, el cas d’Haití crida molt l’atenció. El país té una història molt dura d’intent de reconstrucció i de fracàs absolut per part de la cooperació internacional i també per part del govern i les forces estatals. Haití està immersa en el caos i la violència a càrrec de les bandes, que són les que governen la ciutat de Port-au-Prince. Per a nosaltres és un cas molt paradigmàtic perquè quan vam començar a fer un dossier sobre el país la situació era més o menys estable, i al cap de dos mesos, de sobte, tot va saltar per l’aire i la violència als carrers ho va inundar absolutament tot, fins al punt que les persones no poden fer una vida normal i els nens i nenes han deixat d’anar a l’escola.
En l’informe ‘Crisis invisibles’ apareix també la figura dels refugiats climàtics. Qui són?
El primer que cal remarcar és que les persones refugiades climàtiques no constitueixen una categoria oficial de refugi, ja que la Convenció de Ginebra del 1951 no reconeix encara aquest estatus. Això és important, perquè crec que l’ús del terme “refugiat climàtic”, tot i que sigui incorrecte, té un paper: el que realment volem és que arribi a ser real, és una petició, perquè cada cop serà molt més freqüent. És una realitat que ja ens arriba, i hem de començar a prendre mesures.
Encara que el terme no estigui reconegut, a qui podem considerar refugiat climàtic?
Pel que fa a quin tipus de persones refugiades climàtiques hi podria haver, una de les més òbvies és la que fuig de desastres naturals, com ara huracans, terratrèmols o tsunamis, que alhora destrueixen els sistemes bàsics de salut, educació, etcètera. Això fa que aquests llocs esdevinguin inviables per a aquestes persones si volen tenir una vida digna i saludable. Per tant, sovint, si se’ls destrueix la manera de guanyar-se la vida, no els queda cap altra opció que migrar. Però també hi ha un altre fenomen, molt més impactant, que és la degradació ambiental: parlem de desertificació, pujada del nivell del mar, pèrdua de collites per sequeres... A la zona del Sahel, per exemple, la situació és cada vegada més violenta. També es donen casos a Sierra Leone, un dels països amb els índexs de pobresa més alts, on s’alternen inundacions i sequeres.
Per què crisis oblidades?
Perquè tenen poca cobertura mediàtica. Presenten un desgast o una fatiga en el vessant internacional, és a dir, tampoc no se’ls presta atenció des d’aquest àmbit. I, sobretot, hi ha una manca de fons i de resposta internacional. Això ho estem veient en casos tremendament greus que estan passant avui dia. A tot el món, hi ha molt desconeixement per part dels polítics del que hi passa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.