Societat
Julio Rico Badosa
Promotor del recinte lúdic estival La Santa al Baix Empordà
“El nostre vespreig, a més de funcionar, no molesta ningú”
“La gran novetat aquest any és The Ranch, un ranxo inspirat en l’estil de Montana. És un projecte personal a més llarg termini”
“Hem començat a tramitar un pla especial que encaixarà amb el nou POUM de Santa Cristina un cop sigui vigent”
No volem fer competència a una oferta de festivals musicals que ja tenim a la comarca
Per créixer, més que en quantitat, la nostra capacitat és fer més llarga i atractiva l’experiència
Obrir el 2020 era una temeritat, però no teníem més remei per no acabar en concurs de creditors
La Santa s’ha consolidat com un dels referents del lleure a la Costa Brava, amb uns 250.000 visitants l’any passat al recinte de Santa Cristina d’Aro. Enceten la novena edició el divendres 11 de juliol, amb una ampliació del recinte cap a la zona d’hípica, ambientada com un ranxo nord-americà, que aprofita les instal·lacions renovades del Horse Club originari i hi planeja activitat sostinguda tot l’any, un dels objectius inicials que encara no havien desencallat. La proposta preveu obrir cada tarda aquest estiu fins als volts de la mitjanit, fins al diumenge 31 d’agost.
Consoliden el projecte?
Hem patit els darrers anys, perquè la normativa es pot interpretar de moltes maneres. En sòl rústic es permeten dotze activitats extraordinàries, però els articles no diuen si han de durar un dia o més. O ordinàries, desmuntables, i amb informe oficial municipal de compatibilitat urbanística. Això ens dona certa estabilitat, però ja hem començat a tramitar un pla especial urbanístic que encaixarà amb el nou POUM de Santa Cristina un cop sigui vigent. Així estem fa ja més de vuit anys.
El concepte del recinte ha tingut continuïtat, més enllà de l’eliminació del ‘cognom’ ‘market’. Però, com això darrer, l’han anat modulant...
Lleure i entreteniment, bàsicament familiar, en una franja amb poques molèsties, de sis de la tarda fins a la mitjanit. I sí, una mínima participació d’artesans, perquè la normativa en sòl rústic prohibeix vendre una samarreta, o una bossa, però no tenir una parada de begudes o entrepans en un concert. O polseretes a la platja. Tindrem, per exemple, una ceramista que farà tallers setmanals en viu, per a mainada i adults, amb el torn girant i exposició.
Em referia a més gastronomia i menys concerts, que anys enrere havien provocat algunes queixes...
La base més important és la gastronomia, i les complementàries, activitats lúdiques per a la mainada, famílies i música en viu. Petits escenaris amb un màxim de quatre músics per formació. No volem fer competència a una oferta meravellosa de festivals musicals que ja tenim a la comarca. I el vespreig, a més de funcionar, no molesta ningú. Però, a més, apostem per l’atracció complementària dels monologuistes que ja vam estrenar l’any passat. Vindran Ángel Martín, Millán Salcedo, Dani Rojo...
Faran xous amb cavalls?
Aquest any no tindrem en Santi Serra, però hem apostat per Miron Bococi, amb diversos espectacles eqüestres cada setmana entre el juliol i l’agost. És una altra de les novetats vinculades amb el projecte paral·lel de The Ranch.
Reivindica més les arrels eqüestres del recinte...
És la gran novetat d’aquesta temporada, The Ranch, un ranxo inspirat en l’estil de Montana. És un projecte personal, més a llarg termini, amb vista a la Setmana Santa del 2026, però que comencem a presentar ja aquest estiu amb exhibicions. La Santa torna als seus orígens del cavall, del centre hípic que sempre havia estat present en el rerefons, però perquè ara el públic la pugui gaudir de veritat. Obrim 17.000 metres quadrats més del Horse Club, amb les quadres, una pista on hi haurà exhibicions i que anirà vinculada a una oferta gastronòmica estable.
Cap a on ho encamina?
Reenfoquem l’espai social del club cap a un format d’activitats més ampli, també familiars. The Horse Club Library, on es podrà dinar, sopar o prendre una copa amb amics o grups.
La col·laboració amb Cañitas Maite, dels manxecs Javier Sanz i Juan Sahuquillo, va més enllà de les croquetes i la primera experiència consolidada de l’any passat.
Intentem cada any renovar un 40% l’oferta d’expositors i participants. És un problema, perquè gent bona en queda fora. Hem servit d’arrencada per a molts joves emprenedors tant de Barcelona com de Girona. Any rere any, els serveix tant de primer contacte amb el públic com per consolidar-los posteriorment. Aquí han nascut Deleito, Caña i Ritmo, a Barcelona, que continuen. D’altres, no. Aquest any tenim l’estrena de Kremós, gironins, amb pastissos de formatge amb sabors artesans. I Tort, una reinvenció de l’hamburguesa pensada per servir a l’instant o per repartir a domicili. Però també tindrem per primer cop una ostreria, a càrrec de Caves Vilarnau, i la continuïtat de moltes altres iniciatives, com ara la biquineria i els gelats de Rocambolesc, de Joan Roca, i Lluc Crusellas i les seves xocolates.
Al recinte hi ha més canvis?
Hem renovat la zona del Boho totalment, fins a la darrera bombeta penjant. L’hem assegurat després que hagi aguantat vuit edicions sense cap incident. Però ens preocupa que hi hagi cap incidència meteorològica extrema. Estem molt més ben preparats. Hem assentat bé tots els camins interiors, hem assegurat totes les instal·lacions elèctriques i hem suprimit els tendals perquè no volin si el vent bufa fort. I també hem resolt la qüestió dels aparcaments.
En quina línia?
Hem suprimit l’aparcament a l’altra banda de la carretera, i els hem concentrat tots a l’entorn del recinte. Ja no es tracta només d’un problema de seguretat, per la gent que havia de travessar la carretera, sinó de mobilitat, perquè hi evitem problemes de col·lapse i bona part de la necessitat de girar en cotxe envaint el sentit contrari. I aquest any tindrem per primer cop parada per als taxistes locals.
La fórmula d’explotació, però, ha anat variant. A l’inici cobraven aparcament i, en les darreres edicions, cobraven entrada a cada persona?
Fins a la covid, fèiem pagar pàrquing. Però, des d’aleshores, la tarifa és de pagament per visitant. Aquest any, 6 euros per adult entre setmana i 10 els dissabtes. Per quin motiu la diferència? Per intentar desconcentrar les visites els dissabtes, tot i que el resultat del recàrrec fins ara ha estat discret.
D’on els arriben els visitants? Això ho tenen bastant ben mesurat.
El radi cada cop s’amplia més, però la majoria provenen de les demarcacions de Barcelona i Girona, estiuejants o de cap de setmana. I, entre els internacionals, molts de francesos i holandesos. La majoria repeteixen. I la mitjana de l’índex de repetició és de 2,2. És a dir, que hi ha persones que ens visiten potser fins a quatre cops en una mateixa temporada. I l’estada mitjana dels visitants voreja les tres hores, mentre que el 2017 vorejava tot just l’hora de durada. Per créixer, més que en quantitat de públic, la nostra capacitat és fer més llarga i atractiva l’experiència. Tampoc ens hi cap gaire més gent, ni volem massificar. La situació òptima serien més visitants al juliol entre setmana i menys els caps de setmana d’agost, però depèn de la demanda, i també hi ha gent a qui li agrada que estigui ple i hi hagi ambient.
Com els capten?
Cada cop ens trobem amb més agències de viatges, sobretot franceses, que arriben amb autocars. L’any passat van ser unes 12.000, 200 autocars. I si abans, a la costa, tot depenia dels pòsters enganxats en parets o aparadors, o els fulls volants, ara, amb les xarxes socials, qualsevol foto penjada ens ajuda moltíssim a multiplicar, com a prescriptors improvisats. D’un 7% d’estrangers que vam tenir el 2017, ara voregem el 40%. Un bocaorella virtual. És el mateix que ens passa aquí amb el mercat de nadal del Barcarès, que molts l’han conegut per referències d’amics.
Li han ofert replicar el projecte en altres llocs?
Diversos cops. Des de Barcelona, al Port; fins al PGA Golf de Caldes, o a Chiclana, a Cadis. Però som de casa. La gent no s’ho creu, però aquest és un projecte personal, no financer. La satisfacció, als meus 54 anys, és mantenir això viu. I hi ha molts que es pensen que oferint un camp disponible, una finca, això surt sol i que venen quatre patrocinadors i t’ho munten ells sols. És una cursa de fons: hem estat cinc anys consecutius en pèrdues, i no comencem a amortitzar la inversió fins al sisè any. I tot malgrat la covid i en bona part gràcies a la covid.
Gràcies a la covid?
La covid va ser determinant per consolidar-nos com un dels markets més importants del sud d’Europa i continuar vius, perquè vam fer un esforç enorme per obrir, amb risc de pèrdues, però mantenint la tendència i sent dels pocs espais actius i segurs. Això ens va donar a conèixer, amb molta força, entre joves de 18 a 25 anys que no havien posat mai ni un peu aquí, i s’hi han quedat. Però també entre població i estiuejants de tota la Costa Brava, que van veure que no som tan lluny de Begur, de l’Escala o de Lloret, i que no trobaven gaires més opcions de lleure.
Aquest any no se celebra el White Summer. I sembla que sempre hi havia hagut una certa rivalitat soterrada. Com ho valora?
Per la nostra part, mai n’hi ha hagut. El primer any, per exemple, els vaig proposar fer una central de compres, de begudes, proveïdors, comuna. Però la van descartar. Compartíem target, públic objectiu? Evidentment. Però ells eren grans, estaven al punt culminant, i a nosaltres, que tot just començàvem, ens van descartar de ple.
S’han agafat un any de reflexió.
Tampoc no vull entrar en conflictes. Però hi va haver friccions: contractes amb exclusivitat amb artistes o expositors que si anaven allà no podien venir aquí. I pel mig van haver de canviar d’emplaçament, i no van obrir l’any de la covid. Això et manté gairebé dos anys fora del mercat. Des que tanques el setembre del 2019 fins que hi tornes l’estiu del 2021, passen 22 o 23 mesos.
La covid, un altre cop...
Al Primavera Sound de Barcelona, per posar-ne un altre exemple, els promotors admeten que encara no han pogut recuperar les xifres del 2019. Obrir aquell 2020 era una mica una temeritat, però en el nostre cas no teníem cap més opció ni remei. Hauríem acabat en concurs de creditors si haguéssim hagut de tornar uns calés que els participants i patrocinadors ja havien avançat, i que ja havíem reinvertit. Vam haver de demanar crèdits ICO, que per sort no vam haver de tocar. Teníem el risc que la gent, el públic, no vingués, i va venir i en va gaudir. Vam ser un dels referents del lleure aquell estiu, a escala estatal, i amb totes les mesures de seguretat i aforament que s’exigien. Però al novembre encara em tremolaven les cames. Cada dilluns patíem per possibles noves restriccions: que ens fessin tancar, o que no hi deixessin arribar visitants i, evidentment, que no aparegués cap brot de contagi aquí. No va passar cap de les tres coses, per sort.
El perfil
Un emprenedor en renovació constant
Juliol Rico Badosa (Barcelona, 1970) va assumir el relleu del seu pare, el recentment desaparegut Julio Rico Álvarez, al capdavant del projecte que ell havia articulat a l’entorn de l’hípica a Santa Cristina d’Aro, el 1987. Tots han estat emprenedors de soca-rel. El pare, quan va fundar una empresa de transport a Barcelona i la va saber vendre per emprendre el somni eqüestre, i el fill, Rico Badosa, quan va veure que en aquella hípica podien passar-hi moltes més coses.
Es confessa un enamorat de la Costa Brava i del seu municipi, on va entrar en política, primer amb el PP i, més tard –vers lliure–, amb la formació local Emprenedors, més transversal i amb la qual va saber trobar el seu espai a l’oposició, però mai amb prou suport per passar de ser una veu crítica i propositiva alhora al ple. I va optar per passar a l’acció i desplegar un primer Santa Market que ha anat polint a còpia de crítica veïnal –pel soroll dels concerts els primers anys– i administrativa –les traves urbanístiques– fins a crear un esdeveniment que exhibeix una acceptació i prestigi popular creixents.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.