Eines

Nova eina per impulsar el català a la justícia

Els professionals del dret es feliciten per la publicació del ‘Llibre d'estil jurídic', perquè creuen que afavorirà no només l'ús de la llengua als jutjats, sinó també la correcció

L'any passat només el 15% de les sentències van ser redactades
en català

El Centre d'Estudis Garrigues ha impulsat la publicació del primer Llibre d'estil jurídic en català, editat per Thomson Reuters Aranzadi, i que ha comptat amb el suport dels governs de Catalunya, Andorra i les Balears i dels respectius col·legis d'advocats i notaris, professionals a qui principalment va adreçat el llibre. De l'obra, coordinada per Joaquim Triadú, soci de Garrigues, i Ester Franquesa, filòloga, se n'ha fet una primera edició de 3.800 exemplars i es distribuirà en llibreries.

Els promotors de la iniciativa editorial pretenen que el Llibre d'estil jurídic contribueixi a millorar l'ús del català en el món de la justícia, no només des d'un punt de vista quantitatiu, sinó també qualitatiu.

I és que el món del dret és un dels àmbits professionals en què la utilització del català és més pobra i el progrés menys evident. L'any 2007 a Catalunya es van dictar unes 225.000 sentències, d'aquestes, 35.000 en català, és a dir, el 16%. L'any passat, de les 250.000 sentències dictades, 39.000 van ser en català, un 15%. Són dades facilitades per la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que va assistir a la presentació del llibre el dia 21 de setembre al Col·legi d'Advocats de Barcelona.

DOMINI DEL CASTELLÀ.

Tura va recordar que, més enllà de les sentències, el domini del castellà en la justícia és aclaparador: només el 25% dels actes tenen com a llengua vehicular el català. Hi ha diferències entre àmbits del dret i entre territoris. En els jutjats contenciosos administratius la presència pot arribar al 57%, atès que una part dels procediments tenen com a part l'administració pública. També a les comarques centrals de Catalunya l'ús de la llengua catalana és molt més freqüent, al voltant del 50%, que als jutjats del Camp de Tarragona (15,4%).

“Tenim un problema”, va assenyalar la consellera. “Després de més de trenta anys de democràcia i dues lleis de normalització lingüística, no hem acabat de normalitzar el català en un àmbit tan rellevant com el de la justícia”. De “resistència atàvica”, va qualificar Tura l'actitud del col·lectiu.

En els darrers anys s'han desenvolupat diverses eines, com ara un manual i un vocabulari, i s'han fet importants esforços per disposar de tota la legislació en català. LexCat és un instrument telemàtic que posa a l'abast de tots els professionals, i amb garanties d'actualització, les lleis més rellevants.

Malgrat la contundència de les xifres, l'aparició del Llibre d'estil jurídic ha estat aplaudida per advocats, juristes, notaris i tècnics de l'administració. La publicació ha estat confeccionada amb l'objectiu que sigui d'ús molt pràctic, i la seva estructura facilita la resolució dels problemes lingüístics: els signes ortogràfics i de puntuació, l'ús de majúscules i minúscules, les abreviacions o els llatinismes. Té un capítol dedicat als dubtes més freqüents i un altre que aprofundeix en la redacció i en l'estil. El llibre no descuida el tractament informàtic i elabora propostes sobre com ha de ser el format dels textos. També conté models de documents en l'àmbit jurídic i un útil diccionari d'expressions castellanes i el seu equivalent en català.

Antonio Garrigues, president de la firma d'advocats i assessors Garrigues, va posar l'èmfasi en la necessitat de millorar el coneixement del llenguatge i fomentar el seu correcte ús: “Si no dominem les paraules i l'estil, la democràcia se'n ressent”.

TRADICIÓ.

Lluís Jou, notari i mentre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, creu que sovint els textos jurídics són un mal exemple d'un estil elegant i clar, ja que abusen de les ambigüitats, de les formes barroques, i s'escriuen de manera caòtica, es redacten amb frases llargues i prescindeixen dels signes de puntuació. Per subratllar l'antiguitat del català com a llengua de dret, Jou va recordar que els primers textos legals escrits en català es remunten al segle XII. D'aquella època són els Usatges de Barcelona, recopilació de dret d'usos i costums.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.