“Ara som un país que espera el plat a taula en lloc de buscar-lo”
Al poder ja li va bé una societat sense emprenedors, que són crítics i volen canviar les coses
Perquè una persona emprenedora és un agent crític amb ganes de canviar les coses, i això als que manen no els interessa.
¿Em dirà que no som un país d'emprenedors?
Ja fa molt de temps que no és exactament així. És cert que Catalunya és l'entorn social de l'Estat espanyol més emprenedor i més europeu en aquest sentit, però quan la majoria dels universitaris declaren que volen ser funcionaris o treballadors de La Caixa no podem seguir mantenint aquesta idea. Revela que la societat no està tensionada des del punt de vista de l'emprenedoria.
Com hem arribat aquí?
No sé quina és la causa. Però fins i tot el model empresarial actual està vinculat al sofà social: esperar que les coses succeeixin i arriscar-hi molt poc. No trobaríem en la societat catalana aquells que van posar en marxa l'AP-7, quan ningú més ens ho feia. La societat catalana és una societat que espera que li portin el plat a taula en comptes d'anar-lo a buscar.
Això és la “microburgesia low cost”?
La “microburgesia low cost” de què parlo al llibre és tot un cos social que vinculo a la generació perduda, a la generació zero, que va creure que fabricant coses que no necessitàvem, és a dir, pisos, es podia generar riquesa, quan s'ha demostrat que és una riquesa puntual, virtual i que ha beneficiat a molt pocs. Són gent que confon els serveis de l'Estat amb els drets fonamentals i els veu com a intrínsecs a la condició humana. Ells ens han portat al pou en què estem.
Diuen que les crisis són revulsius.
Segur que hi ha molta gent que es planteja muntar un negoci quan veu que se li acaba el subsidi. No és que estigui en contra dels subsidis, sinó que estic en contra de la cultura dels subsidis, és a dir, del fet que la vida d'una persona depengui totalment d'una ajuda específica de l'Estat. La crisi no és una bona notícia, però per a l'establishment ha estat una bona cosa perquè s'han presentat com l'Estat providència, l'Estat solució, l'Estat interventor.
Hi ha molts mites, com ara que l'emprenedoria tecnològica s'ha de fer a Silicon Valley, i en part és cert. Però hi ha un seguit de condicionants de l'emprenedoria que no tenen a veure amb la facilitat de posar en marxa les coses, sinó al contrari, amb la dificultat de sobreviure en alguns entorns. I a Africa hi trobem gent capaç d'entendre que en l'error i en l'aixecar-se continuament existeix l'aprenentatge per anar millorant. I en això està l'esperit mateix de l'emprenedor.