Eines

Crisi? Sí, gràcies

Les empreses que n'han sortit reforçades posen les cartes de cara amunt: la flexibilitat i el reinventar-se cada dia són jugades d'èxit

Agatha Ruiz de la Prada i Josep Piqué diuen que ara porten el negoci “al dia”
Banc Sabadell ha aprofitat el moment per créixer i fer que la marca sigui coneguda

“M'he vist obligada a portar l'empresa al dia, a no adormir-me, m'he tornat una obsessiva d'aquest tema”, confessa Agatha Ruiz de la Prada, la dissenyadora madrilenya creadora d'un estil molt personal entorn al qual ha muntat un negoci present a 140 països de tot el món. Afirma que va començar a notar la crisi abans que aquesta es fes evident per tothom i va prendre dues determinacions: va retallar costos –fins a un 18% només en el darrer any– i va sortir a vendre. “Abans un dissenyador feia dues desfilades cada any, nosaltres enguany hem fet dos esdeveniments per setmana: ha estat l'any més intens en treball de la meva vida”, reconeix. El peatge personal és elevat, ja que passa mitja vida als aeroports, i afirma que té pànic a volar. Però, com diu ella, “estem vivint una revolució” i l'objectiu és “sobreviure”.

Joaquín Trigo, director executiu de Foment del Treball, que coneix de primera mà les estratègies d'alguns dels seus associats, mostra la seva perplexitat pel canvi de xip mental que observa en l'empresari. La sacsejada ha estat de tal envergadura que només si s'és conscient d'aquest fet és possible entendre moviments que mai s'hauria pensat que serien possibles. En alguns casos es tracta de firmes que s'ofereixen al seu principal rival per ser adquirides: “Hem vist algunes operacions d'aquest tipus entre empreses de Terrassa i Sabadell enemistades històricament”; o fusions entre companyies centenàries dels carrossers d'Arbúcies. En altres casos, s'opta pel mercat exterior, trencant tabús com ara que no es pot vendre tèxtil a la Xina, principal exportador mundial d'aquest gènere: sense anar més lluny, Pronovias ho està fent. Al final, Joaquín Trigo ha arribat a la conclusió que “hi ha moltes formes de sortir de la crisi, el problema és que per cadascú només n'hi ha una: la seva”, afirma.

De fusions entre enemics en saben molt a l'aerolínia Vueling. El juliol del 2008 es va unir amb Clickair, amb la qual havia mantingut una guerra de preus que havia posat les dues companyies contra les cordes. El seu president, Josep Piqué, explica que després de la fusió van decidir “reinventar-se” per distanciar-se de les companyies low cost, tot diferenciant el seu producte per mitjà de la flexibilitat al viatger i penetrant en el mercat de les connexions. També assegura que, en un futur, volen alimentar vols intercontinentals. En només dos anys, s'ha fet un cop de timó que ha portat Vueling a situar-se entre les aerolínies més rendibles del món. Per a Piqué, la lliçó és que ja no es pot posar el pilot automàtic i en això coincideix amb la dissenyadora Ruiz de la Prada. “El que realment val és la flexibilitat mental per saber que cada dia l'entorn canvia i que cal adaptar-se”, afirma. Sense anar més lluny, ara Vueling està mirant com afrontar l'aterratge de Ryanair al Prat. Piqué insisteix: “Mai no es pot dir que el treball està enllestit, cal repensar constantment el que s'està fent”.

BANC SABADELL.

Si és difícil competir en el mercat del transport aeri, en els darrers anys també ho està sent en el financer, on es va originar la crisi. El sector està assistint a un accelerat procés de transformació i concentració, entorn turbulent en el qual Banc Sabadell també s'està revelant com una entitat que sap moure's. El seu conseller delegat, Jaume Guardiola, explica que la crisi “s'observa a ‘la casa' amb tot el respecte que es mereix, però també com una oportunitat única de consolidar una posició en el mercat”. L'entitat catalana ha aprofitat la conjuntura per créixer via compres a l'exterior i també a l'Estat, on ha adquirit el Banco Guipuzcoano. “La perspectiva és que el procés de concentració no ha finalitzat i estarem amatents”, avança Guardiola. També han llançat una gran campanya de comunicació per escalar posicions en el coneixement de la marca, sobretot fora de Catalunya. El saldo per a Banc Sabadell és que ha incorporat 225.000 clients domèstics nous, i 50.000 de l'àmbit de l'empresa.

AGÈNCIES DE VIATGES.

Aquests casos d'èxit van ser reunits per l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV) en el seu desè fòrum, celebrat el 23 de novembre, amb l'objectiu que servissin de brúixola i guia. El sector està vivint l'impacte doble d'una crisi econòmica global i una crisi estructural provocada per la irrupció d'internet i la forma com ha alterat la intermediació turística, però també per les noves normatives que han canviat les regles del joc. Tot plegat ha obligat a tancar moltes oficines, sobretot franquiciades, i ha provocat un fort sentiment de desorientació.

El president de l'ACAV, Francisco Carnerero, va assegurar que malgrat aquestes circumstàncies el 2010 es tancarà amb un increment del 3% en la facturació de les agències de viatges. Carnerero va qualificar el 2010 com un any “acceptable” en el qual s'ha aturat la caiguda. En tot cas, les agències continuen cercant el seu model d'èxit per afrontar el futur amb més garanties.

Respecte a això, el director general de Turisme de la Generalitat, Carles Vilalta, va llançar un missatge d'esperança recordant que el turisme és una de les activitats que més bé han aguantat la crisi i ho va atribuir al fet que el sector havia fet els deures: “Malgrat la virulència d'aquesta crisi, no ens ha agafat amb el peu canviat, sinó preparats i amb la mentalitat adequada per adaptar-se a base de qualitat i innovació”. El responsable de Turisme va insistir en la necessitat de repensar cada dia el negoci i posar el focus en les oportunitats que sorgeixen. Va recordar que avui dia les noves tecnologies faciliten els processos d'internacionalització des de casa i que hi ha una classe mitjana emergent a l'Àsia, que s'incorporarà al turisme. El president de Vueling va augurar una època brillant a la intermediació.

Que investiguin els altres

Investigar i innovar constantment també formen part de la fórmula màgica per sortir reforçat d'aquesta crisi. ¿Significa això que hem d'incorporar a les organitzacions personal d'R+D+i? No, necessàriament. De fet, Maria Reig, presidenta del Grup Reig Capital, el fons d'inversions de la família Reig d'Andorra, assegura que muntar un departament d'R+D+i comporta rigideses (de funcionament i de temps) que no casen amb les necessitats d'adaptació permanent a l'entorn: “És molt pesat, és millor comprar la innovació allà on s'està produint”. Reig creu que l'esforç s'ha de concentrar a adaptar les estructures de l'empresa perquè siguin àgils, flexibles i properes al nou consumidor que es caracteritza per ser “informal, informat, immediat, internacional i interconnectat”, amb capacitat per encastellar una marca però molt destructor si se sent defraudat.

Els líders de les noves organitzacions ja no tenen un perfil de tipus “general militar” sinó més aviat de “creatiu” que pugui replantejar-se la feina cada dia i sigui capaç de renovar-ho tot. Reig creu que de la mateixa manera que el mercat i els productes tendeixen a ser globals, les plantilles també ho han de ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.