Gran angular

món

CiU, dèficit públic i creixement

El diu­menge 28 de novem­bre els elec­tors cata­lans van donar la con­fiança a Con­vergència i Unió perquè governi en els pro­pers qua­tre anys. Artur Mas ha començat ja els con­tac­tes per for­mar govern i acon­se­guir els suports neces­sa­ris per fer-ho sense ensurts i amb l'esta­bi­li­tat que els elec­tors no han vist en el tri­par­tit, si jut­gem per la pèrdua de vots que han sofert els tres par­tits que el con­for­ma­ven: PSC, Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya i Ini­ci­a­tiva de Cata­lu­nya Verds.

El govern d'Artur Mas arriba al poder en un moment deli­cat en què l'eco­no­mia mun­dial, l'espa­nyola i la cata­lana pas­sen per un moment pre­cari amb retrocés de les vari­a­bles econòmiques, un nivell d'atur que és el doble de la mit­jana euro­pea i una situ­ació finan­cera mun­dial a prop del col·lapse, més, fins i tot, del que va suc­ceir després de la fallida de Leh­man Brot­hers, i que va obli­gar a con­vo­car d'urgència una reunió del G-20 a Was­hing­ton a nivell de caps d'estat i de govern com mai no s'havia produït abans. En aquell moment afrontàvem una crisi mun­dial, però no una situ­ació específica de des­con­fiança gene­ra­lit­zada res­pecte al deute de dife­rents països i, més específica­ment per a nosal­tres, del deute espa­nyol i català, com estem, ara, veient.

falta de solvència.

El fet és que d'ençà de la crisi del 2008 hem vist con els mer­cats dei­xa­ven de fiar-se de la solvència, pri­mer d'Islàndia –la qual cosa va por­tar el govern islandès a dema­nar l'ingrés a la UE com a futur nou estat mem­bre; més tard dei­xa­ven també de fiar-se de Grècia –la qual cosa va des­en­ca­de­nar el procés de cre­ació del meca­nisme euro­peu de res­cat finan­cer amb par­ti­ci­pació dels estats mem­bres de la zona euro, el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal i la Comissió Euro­pea–, i més recent­ment el fan­tasma de la insolvència ha amenaçat Irlanda, que aquest diu­menge pas­sat, 28 de novem­bre, va haver de vèncer les reticències que tenia a dei­xar-se res­ca­tar pel que serà la pri­mera ope­ració finançada pel meca­nisme euro­peu creat el mes de maig d'aquest any.

mal­fiança.

Tots sabem que els mer­cats tam­poc se'n fien, de la capa­ci­tat que tin­guin Por­tu­gal, Espa­nya i, fins i tot, Itàlia i Bèlgica per fer front al reem­bor­sa­ments dels crèdits públics i pri­vats que van con­treure i del pes dels interes­sos a pagar ate­nent-nos al volum de deute que tenen res­pecte al PIB, a l'ele­vat nivell d'atur que tenen i que obliga a fer mol­tes des­pe­ses soci­als, i al poc crei­xe­ment econòmic que tin­dran en els pro­pers temps, la qual cosa farà que els ingres­sos fis­cals no pugin en la mesura que faria falta per man­te­nir les des­pe­ses que s'han anat cre­ant com a con­seqüència de l'estat del benes­tar i les infra­es­truc­tu­res de les quals s'han anat dotant en èpoques de crei­xe­ment vibrant assen­tat sobre el sec­tor immo­bi­li­ari en què tot sem­blava pos­si­ble –llei de dependència inclosa– i sos­te­ni­ble.

Tots estem patint a con­seqüència de tot això. La prima de risc que han de supor­tar les emis­si­ons de deute d'Irlanda, Por­tu­gal i Espa­nya ha pujat molt en els últims mesos, amb tot el que això com­porta de paga­ment d'un més alt capítol d'interes­sos del deute en els res­pec­tius pres­su­pos­tos naci­o­nals o, en el nos­tre cas, autonòmic. Les bor­ses de valors cauen per la vola­ti­li­tat dels des­con­fi­ats capi­tals donant lloc a un efecte riquesa nega­tiu per poder fer inver­si­ons pro­duc­ti­ves, i fins i tot el petroli i el cotó seguei­xen l'or en la seva pujada de preus. Per si això fos poc, i mal­grat que alguns expor­ta­dors puguin estar con­tents, l'euro pateix per la des­con­fiança dels mer­cats can­vi­a­ris com a con­seqüència del paper insu­fi­ci­ent del Banc Cen­tral Euro­peu, i que es reflec­teix també en un aug­ment dels tipus de l'euríbor als nivells més alts de l'últim any. Cre­uant totes aques­tes dades i mal­grat el poc ritme de l'acti­vi­tat econòmica, els nivells d'inflació crei­xe­ran gene­rant més dèficit públic per la via dels ajus­ta­ments de les pen­si­ons i dels sous dels fun­ci­o­na­ris, excepte si es pro­du­ei­xen impo­pu­lars con­ge­la­ci­ons de pen­si­ons i sala­ris.

Què pot fer el nou govern de la Gene­ra­li­tat davant d'aquest pano­rama tan deli­cat? La res­posta no és fàcil ni sen­zi­lla. El futur pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ja ha anun­ciat una sèrie de mesu­res per reduir la des­pesa pública i no haver de recórrer a més endeu­ta­ment, que se situa ja a un nivell simi­lar al del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat durant tot un any.

massa dèficit fis­cal.

Nego­ciar el dèficit fis­cal amb l'admi­nis­tració de l'Estat i l'exces­siva soli­da­ri­tat que Cata­lu­nya suporta envers regi­ons pobres d'Espa­nya fins a igua­lar-nos al nivell de soli­da­ri­tat basca és neces­sari mal­grat el que hagi dit la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal res­pecte a l'Esta­tut, però la gran bata­lla de cara al futur és reac­ti­var l'eco­no­mia cata­lana fomen­tant l'expor­tació de béns i ser­veis i donant con­fiança als inver­sors naci­o­nals i estran­gers eli­mi­nant mol­tes de les tra­ves i con­trols que s'han anat cre­ant en els últims anys i que han desa­ni­mat i desa­ni­men la ini­ci­a­tiva pri­vada i la capa­ci­tat empre­ne­dora que la nos­tra soci­e­tat havia tin­gut en el pas­sat.

Un entorn internacional problemàtic

Aquests dies es parla molt de la desconfiança dels mercats financers i dels mercats de canvi, però del que es parla menys i caldria parlar més és del fracàs de l'entorn internacional per fer que les coses vagin una mica millor. La Conferència de Cancun sobre el canvi climàtic que s'està celebrant aquests dies en aquella població turística mexicana no obrirà les portes a acords que no es van poder fer en la conferència del desembre del 2009 a Copenhaguen. Per si això fos poc -i aquest tema ens afecta més directament-, la cimera Àfrica-Europa celebrada a Trípoli els dies 29 i 30 de novembre, amb la presència de 80 líders europeus i africans i de 30 observadors, tampoc va permetre, desembarrancar la Unió per la Mediterrània, que havia de celebrar la seva cimera a Barcelona a final de novembre per recuperar el temps perdut després de la primera suspensió, que ja s'havia produït el juny d'aquest 2010 sota la presidència espanyola del Consell de la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.