les quatres preguntes
Directius busquen relació esporàdica
Els canvis en el mercat laboral han fet aflorar un nou perfil d'alt càrrec que només és contractat per desenvolupar un projecte empresarial i per un període de temps limitat
És habitual que l'empresa familiar en faci ús per al canvi generacional
No amenaça la posició de la resta de directius perquè el seu objectiu no és quedar-se
El mercat laboral ja no tornarà a ser mai el que era. Tenir la mateixa feina, en la mateixa empresa per a tota la vida és cada cop més difícil. En aquesta evolució s'han anat introduint nous models de contractació i perfils professionals que responen als canvis del mercat laboral.
Un que entra amb força és l'interim manager (directiu interí) un perfil professional que ja fa uns anys que s'ha desenvolupat a Europa i especialment als EUA, i que està agafant molta volada al mercat català tant a grans empreses com a pimes. Només cal mirar una pàgina d'anuncis de treball per adonar-se'n.
La descripció d'aquest nou alt càrrec és la d'un professional que es contracta per a un sol projecte empresarial i per una durada variable d'entre 3 mesos i 3 anys. És a dir, es disposa temporalment d'executius i professionals amb anys d'experiència en gestió empresarial que s'incorporen en una companyia amb una missió concreta.
Per distingir-lo d'altres models de contractació com ara contracte d'obra o serveis o contracte laboral, Jordi Tovar, director de Head Hunting i Selecció d'IOR Consulting, una de les principals consultores de recursos humans, explica el que no és un interim manager per descriure el nou perfil. “No és consultor, perquè el directiu interí es dedica exclusivament a un projecte i, en canvi, un consultor pot fer diferents projectes a la vegada”, diu. Tampoc és un professional que entra per suplir cap altra persona temporalment. No cobreix tampoc una punta de feina. A més, com explica Jordi Tovar, difícilment es prorroga la seva contractació.
OS.
Majoritàriament es tracta de perfils professionals directius, normalment amb experiència acreditada per portar endavant les accions estratègiques que requereix la companyia. L'excepció estaria en els projectes especialitzats, per als quals no es demana tant un perfil directiu, sinó més aviat un professional molt especialitzat, com sol ser per implementar projectes informàtics.
En el cas de la implantació de l'empresa a l'estranger, el directiu interí té una tasca estratègica ben definida, ja que el directiu es contracta perquè s'ocupi de la construcció de la planta en tot el que això suposa: decidir els terrenys, resoldre tots els tràmits, escollir el projecte, seleccionar l'empresa constructora i, fins i tot, el personal que necessitaran les noves instal·lacions. Un cop tot estigui resolt, la relació contractual es trenca.
Una altra de les situacions en les quals darrerament s'ha optat per l'interim manager ha estat per a processos de retallades de personal. Com explica Tovar, amb la crisi, nombroses empreses han disposat de directors de recursos humans interins per al període concret que dura la gestió i execució de l'expedient de regulació d'ocupació.
Indubtablement es tracta d'un moment crític i difícil de gestionar per a la companyia i que requereix un responsable de persones amb un perfil molt definit. Una vegada superat el tràngol, es contracta un nou director de recursos humans o es recupera l'anterior amb un perfil més de planificador.
Un altre dels usos d'aquest contracte és que a l'empresa familiar és habitual que es contracti un directiu interí per fer el trànsit d'una generació a l'altra.
Tovar explica que són comuns els casos d'empreses en què entre generacions hi ha massa salt temporal i l'interim manager s'ocupa de la direcció de la companyia mentre la següent generació s'acaba de formar.
Si bé es tracta d'una pràctica estesa des de fa anys a països com ara la Gran Bretanya, Holanda o els Estats Units, a l'Estat espanyol la situació econòmica actual ha incentivat la seva incorporació. “L'empresa necessita fer canvis importants i urgents amb l'ajuda de professionals experts i amb experiència prèvia, però l'entorn inestable i el futur incert no permeten augmentar la plantilla”, explica el responsable d'IOR Consulting. El cert és que tant l'empresa com l'empleat tenen avantatges en aquest nou perfil.
AVANTATGES.
L'interim manager pot començar la seva tasca en dies, mentre que un procés normal de selecció de directius requereix setmanes o mesos. A més a més, l'adaptació a la nova organització sol ser menor perquè els interim managers han adquirit experiència en els canvis freqüents de projectes i el treball contra rellotge.
Aquest model de contractació també aporta flexibilitat i transparència en costos ja que l'interim manager no entra en la nòmina (normalment és la consultora de recursos humans qui li paga la nòmina), és com un lloguer del directiu, per això el cost no és fix sinó variable i sense indemnització per finalització de contracte. L'interim manager, a més, no amenaça la posició de la resta de directius perquè el seu objectiu no és quedar-se, sinó portar a terme un projecte amb un final establert.
D'altra banda, els honoraris no es negocien només sobre la base de la seva presència o dedicació, sinó que depenen en gran mesura de la consecució dels resultats.
Així mateix, per la seva experiència prèvia disposen de coneixements suficients i sovint sobrats per resoldre els problemes concrets pels quals se'ls ha cridat. Això fa que la productivitat i l'enfocament a resultats es maximitzin. Un altre dels avantatges és que, pel fet de ser part independent i no arrossegar historial polític o cultural de la companyia, els interim managers proporcionen una perspectiva fresca que els permet concentrar-se a donar honestament el millor per a l'empresa.
Per la seva banda, els professionals que opten per aquest model de desenvolupament de carrera, poden obtenir un sou un 20% per sobre del que rebrien seguint la contractació tradicional, i treballar per a projectes concrets i grans reptes.