Eines

“Seat ha de ser una marca llatina que miri cap a Sud-amèrica”

Fabricar cotxes d'altres marques és convertir-se en una empresa ‘maquila'

Com han marcat Fiat i Volkswagen a Seat al llarg de la història?

Corresponen a dues etapes diferents en el desenvolupament de la indústria de l'automòbil. La gran tasca de la primera Seat amb el suport de Fiat va ser desenvolupar el sector dels fabricants dels components. Llavors Fiat era la número 1 a Europa i Volkswagen, la quarta.

Però Volkswagen comença a créixer.

Amb Volkswagen, Seat passa d'una tecnologia més simple a una de més complexa d'acord amb les demandes del client. El grup alemany també ha ajudat fent els proveïdors espanyols més globals.

Però dins del grup, Seat no ha acabat de trobar el seu lloc.

Inicialment Volkswagen va saber valorar la importància del sud d'Europa. Mentre encarrega a Skoda –al nord i centre d'Europa– la seva tecnologia més freda i més accessible, fa el mateix amb Seat per al sud. I Seat creix i arriba a produir més de 500.000 unitats l'any.

Bon inici.

Sí, però després comença una segona etapa en què el sud d'Europa sembla que perd importància i també Sud-Amèrica. Seat, que tenia una penetració molt important, perd un 50% del volum, però el grup no reacciona. Pensa que Skoda pot ser la marca d'entrada al grup i situa Seat com una marca esportiva.

Què succeeix?

L'estratègia de pescar amb menys canyes, deixant el mercat més accessible només per a Skoda, ha fet créixer el nord d'Europa, però ha perdut pes al sud.

Seat va abandonar el seu mercat natural.

Aquest és el problema de Seat, que ara mateix no té un lloc en el mercat. Al sud d'Europa el que triomfa són els cotxes més compactes i lleugers. I sobretot més accessibles en preu. Produint cotxes esportius amb tecnologia Volkswagen, Seat té uns preus molt alts i no pot competir: li manca un cotxe petit i tampoc no ha tingut una berlina competitiva.

Té una solució?

El grup podria cercar una resposta conjunta per als mercats del sud d'Europa i Sud-Amèrica, perquè tingui sentit fer un vehicle específic. Aleshores Volkswagen té la possibilitat d'unir, via projectes Seat, Suzuki (on el grup té un 20%) i Volkswagen do Brasil. El llibre intenta ajudar en un debat que s'està tenint.

I el cotxe elèctric?

És per als deu anys vinents. Seat no pot anar per aquí.

Si Seat no ocupa el «seu mercat» ho faran els asiàtics?

Això ha passat a Europa, que l'han ocupat els coreans i els japonesos. Hyundai-Kia té una quota a Europa del 5% del mercat i són uns nouvinguts. Seat té poc més d'un 2%. Ja han tret a Volkswagen i Seat part del mercat.

Els treballadors de Nissan s'han abaixat el sou per fabricar una pick-up.

Seat ja ho va fer per aconseguir el Q-3. Però aquest no és el camí, perquè es pot convertir en una empresa maquila. I si això passa, què passa amb el centre de desenvolupament? El centre de disseny? Què passa amb els proveïdors espanyols?

Quin és el futur Seat?

Seat té un disseny molt valorat, amb uns altíssims nivells de qualitat i una de les més competitives del grup. Necessita una estratègia que s'ajusti al seu entorn de mercat. Seat no pot ser una marca germànica, sinó llatina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.