El carnaval prohibit

En la dictadura franquista la veda que havia imposat el Generalísmo era la presa de les llibertats més impensables que els més joves d'avui dia es puguin imaginar. En aquell règim, una de les normes impedia que es pogués fer servir de manera pública la paraula carnaval. Així va ser quan, l'any 1963, per la diada de carnaval, un senyor va denunciar que en el programa dels balls que se celebraven al Centre Fraternal, llavors Centro Español per imperatius de la dictadura, hi figurava la paraula maleïda en comptes del que tocava obligatòriament en aquella època: «Baile de trajes regionales» o similars. Poc es devien pensar el denunciant i el governador que va donar l'ordre de prohibició que, per la primera Pasqua, en aquella ocasió, les colles es guardarien els vestits i ho ampliarien amb unes carrosses que, per haver-se construït en tan poc espai de temps, es va dir que eren fruit de «la màgia del corre-cuita».

L'any 1964, vist que la desfilada de carrosses havia estat un èxit, es va voler repetir, però buscant una data en la qual la bonança del temps fos més propícia. De llavors ençà es celebra per la Pasqua Granada, i la rua ja es va anunciar com a Carroussel Costa Brava. Marca que posteriorment va ser degudament registrada, a l'hora de definir i anomenar la desfilada de carrosses de Palafrugell.

Els pioners

En aquesta gran festa, entrada a la història de les festes populars i tradicionals l'any 1963, és important recollir les vivències d'alguns d'aquells pioners que van intervenir en el que seria el primer Carroussel Costa Brava. En aquesta edició, les festes es dediquen a Josep Puig, una de les persones que es van significar per fer-les possibles: «La construcció de la primera carrossa, la que jo vaig fer de dalt a baix, va ser El mundo del silencio, i vaig donar un cop de mà a molta gent, i també en vaig animar molt d'altra perquè fessin carrossa.»

Josep Baqué, el que durant divuit anys va ser president del Grup Festes de Primavera, entitat que des del 1978 és l'organitzadora de les festes, quan es va prohibir aquell carnaval, ell era de la junta del Centre Fraternal i té en la memòria: «No va servir de res que el desaparegut Josep Serra, que era el president de l'entitat, anés a veure el governador civil per evitar que ens suspenguessin la funció, ja que no ho va aconseguir. Amb tot, encara vam poder salvar els balls i les taquilles, però sense que hi hagués disfresses.»

Ernest Bisbe, que era el propietari del bar i night club Cavallers, va ser l'impulsor i patrocinador de la carrossa Màxim's, i recorda: «No en teníem ni idea de com es feia una carrossa, i vam optar per fer un barret de copa molt i molt gran i un bastó de bengala, sobre un dibuix d'en Josep Puig. Val a dir que el barret en aquells moments ens va costar cinc mil pessetes i les noies que hi sortien es van pagar els vestits.»

La Maria Gràcia Sabater i en Benet Plaja, que en aquella època regentaven la sala de festes Los Almendros, van ser també dels primers a l'hora de col·laborar, patrocinar i fer carrossa… «Recordo que en aquell primer any era recent el gran enrenou que hi havia hagut al Festival de Benidorm, a l'hora de les votacions, que va produir un gran escàndol dintre el món de l'espectacle. Doncs bé, nosaltres vam decidir fer una paròdia d'aquell festival i ens les vam enginyar per poder-ho representar en una carrossa que es va anomenar El festival de la canción de la Costa Brava. Ens van concedir el segon premi.»

El vaticini

Tomàs Cervera, que va ser una mena de símbol i ambaixador de les festes, en el pregó de l'any 1982 va vaticinar: «Aquestes festes no les pot esborrar ningú, perquè no són al calendari.» I de moment, ja estan en vigília de complir els cinquanta anys.