La set­mana que ve se cele­brarà a Bar­ce­lona un fòrum d'inver­sors del sec­tor health­care orga­nit­zat con­jun­ta­ment pel Col·legi de Met­ges, Esade BAN, Bar­ce­lona Activa i Bio­cat, qua­tre ins­ti­tu­ci­ons que tra­di­ci­o­nal­ment han donat suport als empre­ne­dors del sec­tor de la salut. Aquesta set­mana ens hem pre­sen­tat diver­sos empre­ne­dors a la fase prèvia de selecció de pro­jec­tes i he tin­gut l'opor­tu­ni­tat de par­lar amb alguns dels meus com­panys, que també bus­quen l'opor­tu­ni­tat d'expli­car el seu pro­jecte d'empresa als inver­sors que puguin estar interes­sats a finançar el seu crei­xe­ment. Em resulta admi­ra­ble la qua­li­tat dels pro­jec­tes que pre­sen­ten: una trau­matòloga que desen­vo­lupa un apa­rell mèdic per valo­rar la gra­ve­tat de les lesi­ons cutànies, un metge que porta un apa­rell no inva­siu que per­met quan­ti­fi­car el risc de frac­tu­res òssies, un engi­nyer que desen­vo­lupa una nova gene­ració de bis­turís electrònics que per­me­ten als cirur­gi­ans ope­rar el fetge amb menys ris­cos per al paci­ent... Tots, pro­jec­tes d'indub­ta­ble valor econòmic i també d'un gran valor per als paci­ents que se'n podrien bene­fi­ciar. Tots ells, gent amb il·lusió, però sobre­tot gran per­se­ve­rança, que dedi­quen les seves ener­gies a per­se­guir un pro­jecte con­tra totes les difi­cul­tats.

I no són poques. Difi­cul­tats tècni­ques i difi­cul­tats comer­ci­als, però sobre­tot ara, i des de fa alguns anys, enor­mes difi­cul­tats per tro­bar finançament pri­vat per al seu crei­xe­ment. Abans, perquè era més ren­di­ble el sec­tor immo­bi­li­ari; ara, perquè la crisi mun­dial fa que hi hagi una aversió gene­ra­lit­zada al risc per part dels inver­sors pri­vats, que no apos­ten per pro­jec­tes amb alt con­tin­gut inno­va­dor. Però al final, per la causa que sigui, els pro­jec­tes estan sem­pre man­cats de recur­sos i la soci­e­tat es perd la riquesa que podrien crear aques­tes empre­ses i els bene­fi­cis que podrien apor­tar els seus pro­duc­tes.

I perquè no dir-ho: molts inver­sors estan per­dent boníssi­mes opor­tu­ni­tats de fer negoci, amb empre­ses que podrien donar ren­di­bi­li­tats sos­tin­gu­des en el temps si tin­gues­sin l'opor­tu­ni­tat d'enlai­rar-se.

Recent­ment he rebut una pre­sen­tació d'una con­sul­tora suïssa experta en cre­ació d'empre­ses tec­nològiques. Entre el 1999 i el 2008 han creat més de 50 empre­ses que l'any 2010 han fac­tu­rat, en total, més de 120 mili­ons de francs suïssos (uns 97 mili­ons d'euros). Em pre­gunto quina és la seva clau de l'èxit i qui­nes de les seves bones pràcti­ques es podrien apli­car al nos­tre país, i a la pàgina següent trobo l'expli­cació: durant el mateix període han rebut 190 mili­ons de francs suïssos (148 mili­ons d'euros) en inver­si­ons de fons de capi­tal risc. És el finançament, idi­ota!, diria Bill Clin­ton.

Per tant, els empre­ne­dors d'aquí poden con­ti­nuar tenint idees bri­llants i enge­gant pro­jec­tes, però més enllà de sig­ni­fi­ca­ti­ves excep­ci­ons, difícil­ment podran veure créixer les seves empre­ses i com­pe­tir en un entorn inter­na­ci­o­nal que té millor accés al capi­tal.

Però men­tre no canviïn les coses, con­ti­nuem tre­ba­llant per admi­nis­trar el que puguem i, per si de cas, ens com­pra­rem un número de lote­ria per al cap de set­mana: si ens toca, tenim 18 bones opor­tu­ni­tats per inver­tir!