La crisi va començar a les aules
L'IEF promou cursos i material didàctic per combatre la baixa formació financera
No es pot culpar de la crisi l'escassa cultura financera de la població, però és evident que amb una societat més preparada i més crítica amb el que se li estava venent, moltes famílies no s'haurien vist immerses en el drama en què ara es troben. Això no és excusa per la forma arriscada amb què van actuar les entitats financeres, a les quals sí que s'ha d'exigir més coneixement, però segurament, si als uns els va sobrar ambició, als altres els va mancar més cultura financera.
Per aquesta raó, ara es vol combatre amb diverses iniciatives aquest greu dèficit de la major part de la població. Primer va ser l'OCDE la que va situar la formació financera en l'agenda dels governs occidentals, ara fa uns quatre anys; després va agafar el relleu el Parlament Europeu, promovent diverses iniciatives d'estímul de la formació financera entre la societat, i a l'Estat espanyol la batuta l'han portat des del Banc d'Espanya i la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Més recentment, l'OCDE ha tornat a incidir en la importància d'aquesta qüestió en incloure el coneixement financer entre les matèries a avaluar en el conegut informe PISA, amb què s'examina els estudiants.
A Catalunya, la iniciativa l'ha portat l'Institut d'Estudis Financers (IEF), una entitat de formació i divulgació bancària i financera creada el 1990 per diverses entitats, que ha arribat a acords amb el Ministeri d'Educació, impulsor del pla espanyol d'educació financera 2008-2012, i amb la Generalitat, a través del programa d'educació financera de Catalunya.
PORTAL I CURSOS.
De manera paral·lela, l'entitat també ha posat en marxa el primer curs pilot d'educació financera per a alumnes de tercer any en dos instituts catalans, l'institut La Sedeta de Barcelona i l'institut Enric Borràs de Badalona, aquesta vegada en col·laboració amb l'executiu estatal. En total, seran uns 200 joves que rebran unes deu hores de formació. “L'experiència hauria de servir per mirar com podem estendre aquesta matèria a tot l'ensenyament mitjà”, explica Josep Soler, director general de l'IEF.
Als joves se'ls ensenya a fer un pressupost personal, a conèixer els diferents productes bancaris que poden fer servir, i s'incideix especialment en tot el que fa referència a l'economia domèstica i al consum: “La despesa és la principal relació que els joves tenen amb les finances”, indica Soler. En aquestes primeres classes s'ha palesat dues de les conclusions de l'estudi que es va elaborar el 2009 entre joves que acabaven d'ingressar a la universitat. L'anàlisi parlava del gran desconeixement que les noves generacions d'estudiants tenen de tots els assumptes relacionats amb les finances, però també el gran interès existent per corregir aquesta carència.
FORMAR FORMADORS.
De cara a la implementació d'un programa de formació a joves, el director general de l'IEF creu que aquest podria ser un dels camins: que l'educació financera sigui impartida per professors d'assignatures amb una certa afinitat i dins del currículum escolar, sense necessitat que sigui una matèria nova.
Però hi ha altres opcions. Un projecte europeu aprovat recentment per la Comissió amb el lideratge per l'European Banking Training Network (EBTN), del qual forma part l'IEF, analitzarà la reeixida experiència escocesa, basada en el voluntariat. El programa European financial education partnership (EFEP) proposarà la creació d'una xarxa de professionals del sector financer que de manera altruista impartiran seminaris d'educació financera a estudiants de secundària i a altres col·lectius. El projecte es desenvoluparà al llarg dels pròxims dos anys en diversos països d'Europa. Resulta evident que un programa de formació basat en el voluntariat presenta avantatges econòmics gens menyspreables en l'actual conjuntura.
PRESSA PER PISA.
Josep Soler explica que en els pròxims dies tindran lloc les primeres trobades entre les institucions que lideren els plans d'educació financera a l'Estat espanyol per tal de planificar les actuacions arran d'aquest anunci. “La decisió de l'OCDE augmenta la urgència d'implementar tot el que s'estava fent, si el país no vol treure mala nota en el primer examen”, explica Soler.
Llevadores i assessores
Els moments previs de l'entrada dels joves en el món adult són oportuns per incidir en la formació financera, però n'hi ha molts d'altres al llarg de la vida de les persones. Al Regne Unit, les autoritats entenen que també ho és quan una parella té un fill, perquè l'economia familiar experimenta un sotrac important. Per aquest motiu, les llevadores britàniques també ofereixen, a més d'assistència en el part, consells econòmics als futurs pares.
Els treballadors que perden la feina sovint reben informació sobre la manera de reintegrar-se al mercat laboral o de reciclar-se, però rara vegada reben suport sobre la manera d'administrar les seves finances. I el mateix succeeix amb el col·lectiu de jubilats.
“La intenció de l'educació financera -aclareix Soler- no és que les persones prescindeixin dels assessors, sinó que tinguin un mínim de criteri a l'hora de gestionar les seves finances”.