No era una broma, ni tan sols una broma pesada. La reclamació de 2.492 milions d'euros feta per l'Estat espanyol a Catalunya a principi de setmana va portar a més d'un a donar un cop d'ull al calendari per comprovar si allà hi havia un 28 de desembre dibuixat. Les pluges que ruixen Catalunya i el que per a molts és “mal temps” potser també ajuden a creure que l'anunci fet per l'executiu espanyol, més que una darrera cuada abans que arribi l'aplatanament d'agost, és una innocentada pròpia de comiat d'any.

Però no. De fet, malgrat que ja té un peu i mig fora del despatx, al president Zapatero no li tremola la veu quan diu que ni tan sols preveu la possibilitat de donar una moratòria a la Generalitat perquè pugui pagar els 623 milions d'euros que ha d'abonar l'any vinent per la liquidació negativa de les bestretes de 2008 i 2009.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, apunta que tot plegat és causa dels mals càlculs del govern espanyol, que va ingressar diners de més després de fer unes previsions d'ingressos als pressupostos del 2008 i 2009 per sobre de la realitat, quan ja se sabia que la situació era de crisi econòmica, però el cas és que la Generalitat no haurà de pagar només aquestes liquidacions del 2010, sinó que fins al 2015 haurà d'ingressar a l'Estat un total de 2.492 milions d'euros.

La corda sobre la qual s'aguanta la convivència catalanoespanyola belluga fort cada vegada que se sent el dring dels diners, i Homs fins i tot s'atreveix a posar de manifest que és difícil una relació de lleialtat entre Catalunya i Espanya perquè “tot allò que et dóna amb una mà, ho pren amb l'altra”. I és que Madrid no veu inconvenient a demanar a la Generalitat que pagui els diners de més que li va donar entre 2008 i 2009 -diners que s'avancen a les comunitats segons els ingressos que preveuen els pressupostos en IPRF, IVA i impostos especials-, però en canvi es tanca en banda cada vegada que sona la que ja sembla una cançó enfadosa: el fons de competitivitat.

El conseller Andreu Mas-Colell acudia dimecres a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) amb la reclamació dels 1.450 milions corresponents al fons de competitivitat en una màniga i amb la patata calenta del pagament dels avançaments a l'altra. “En política no hi ha res insalvable”, resumia el conseller, però l'executiu espanyol -per boca de la ministra Salgado- no està per compensacions i el màxim que cedeix és a oferir a les autonomies la possibilitat d'acollir-se, a partir del gener que ve, a un crèdit de l'ICO per fer front a la meitat del deute que tenen contret amb el govern estatal.

Madrid, així, marca múscul i treu pit davant la perifèria. Una actitud que podria haver de moderar aviat si l'economia espanyola cau finalment al precipici pel qual deambula i, alhora, prospera la proposta del ministre de finances alemany, Wolfang Schäuble, que ha advertit que “si un estat europeu està en problemes i ha de ser auxiliat, hauria de cedir a la UE part dels seus drets de sobirania”.

A tot això, Barcelona ha abraçat el baló d'oxigen que li arriba en forma de telefon mòbil. La capital catalana -que des del 2006 celebra el Mobile World Congress- ha estat escollida capital mundial del mòbil, que es tradueix en un impacte d'uns 3.500 milions d'euros en set anys.

I parlant de mòbils, es desconeix els SMS de felicitació rebuts per Florenci Verbon, director general d'Educa Borràs, que acaba de comprar la firma d'Ibi (Alacant) Fábrica de Juguetes, coneguda per la marca Chicos.

En plena febre de vacances als aeroports, la companyia catalana Vueling ha anunciat que encara arrossega els mals resultats del primer trimestre i que, a l'equador de l'any, nota pèrdues per valor de 19,5 milions d'euros.

Mentrestant, el personal de la fàbrica que la companyia Alstom té a Santa Perpètua de Mogoda s'ha manifestat pels carrers de Barcelona per alertar que, encara que la Generalitat acabi acceptant l'ERO de 320 treballadors -d'un total de 700-, l'empresa tancarà la planta vallesana igualment. Tot això, quan la tuneladora Barcino ha acabat, després de 16 mesos de feina, la perforació del túnel de l'alta velocitat.