Una associació amb un business angel “és un matrimoni: l'emprenedor ha de seduir l'inversor, firmen un contracte i han de compartir el pastís”. La recerca de diners és un pas imprescindible per a un emprenedor que vol fer créixer la seva idea, però el festeig és difícil i costa arribar a l'altar. Les núvies tenen molts pretendents i han d'estar segures que seran felices amb el nuvi. Hi ha, però, maneres de maximitzar les possibilitats de boda. “Quin tipus de projectes són vàlids? Un business angel busca escalabilitat i sobretot potencial de creixement, perquè si vol que al cap de cinc anys li recomprin la seva part per un preu més alt, el projecte ha de créixer.”

Aquestes són les reflexions d'Albert Colomer, de Business Angels Network Catalunya, entitat que fa de mitjancera entre emprenedors amb necessitats de capital i àngels inversors. En aquest acompanyament, ajuda les empreses a tenir èxit en el festeig, i això té tant a veure amb el projecte com amb les persones que en formen part. “Cal empatia, afinitat, com en un matrimoni.” Aquest és el primer requisit, i el segon és el compromís: “Els inversors no volen gent implicada, volen gent compromesa, que estigui totalment centrada en aquell projecte i sigui la seva única font d'ingressos, perquè si fa mil coses, si aquell no li funciona se n'anirà a un altre”, relata Colomer.

Els dos primers requisits són intangibles i estan al marge de si el projecte és bo o dolent, perquè l'inversor “confia en les persones més que en el projecte”. Per això, el tercer és l'equip: “No hi ha bones idees sinó idees desenvolupades per un bon equip.” Naturalment, també cal un pla de negoci —imprescindible— i sobretot, més que un projecte brillant, “demostrar la capacitat de monetitzar el projecte; l'inversor està interessat en el mercat, si el vendrem o no”.

Poder assistir a conferències com la d'Albert Colomer era una de les eines que Bizbarcelona oferia als emprenedors dimecres i dijous, durant els quals 12.000 persones van visitar el saló. Amb l'actual manca de crèdit, buscar inversors s'ha convertit en la principal font de finançament, i a més d'oferir-los consells, Bizbarcelona va organitzar diverses activitats perquè poguessin seduir inversors, business angels i fons de capital risc, com ara speed networkings —reunions de tres minuts entre dos emprenedors per explicar-se el projecte— i el mercat del finançament, on els emprenedors feien cua per seure amb un inversor i vendre-li el projecte en cinc minuts.

El Toni Lucas ha desenvolupat una aplicació de geolocalització que permet no només dir on ets als teus contactes a través de WhatsApp, sinó també marcar llocs d'interès. “Hem cobert la primera ronda de finançament però necessitem un milió d'euros per explotar el mercat durant dos anys i detectar necessitats de geolocalització.” El Guillem Moreo ha desenvolupat un sistema de gestió de serveis per a hotels: “És una tauleta electrònica que el client de l'hotel es trobaria en entrar a l'habitació. Hi ha tota la informació i serveis de l'hotel, es pot fer qualsevol gestió, com demanar menjar, un taxi, etc., i també inclou informació de la ciutat i es poden reservar serveis turístics.”

Molts dels visitants de Bizbarcelona no tenien tan clar el projecte com aquests dos emprenedors. Per ells el saló tenia una gran oferta de franquícies, des de les conegudes Caprabo i Dia fins a una petita impremta, Punto dip, que vol obrir més botigues —actualment només en té quatre a Catalunya—. També, per a algú que tingués terres, Parques Solares de Navarra li oferia invertir en energia solar.

Iniciar un projecte és una opció, però no l'única ni la més segura. El programa Reempresa de la patronal Cecot busca emprenedors que agafin les regnes de negocis que el propietari vol traspassar. “És més fàcil continuar un projecte que començar-ne un de nou, i és més fàcil obtenir crèdit”, explicava Oriol Alba, coordinador de Reempresa, que en un any ha tancat 35 operacions.

En l'apartat d'assessorament, no hi podien faltar les institucions: govern —a través d'Acc1Ó—, Diputació de Barcelona, Ajuntament, Cambra de Comerç, patronals, etc. També la Federació de Cooperatives de Treball, que aconsellava els emprenedors perquè utilitzessin la fórmula cooperativista. I el Centre Internacional de Negocis de Catalunya (CINC), que ajuda a crear empreses amb assessorament gratuït durant sis mesos. Totes les opcions a l'abast de la gent en un moment en el qual moltes persones, si no troben feina, se l'han de crear. Com a mínim, que tinguin la terra sembrada perquè puguin adobar i acabar recollint-ne els fruits.