RUBEN LLOP
DIRECTOR DEL TRANSFORMATIONAL LEADERSHIP CENTER A EADA BUSINESS SCHOOL BARCELONA
“El capital apàtrida crea ciutadans per maximitzar benefici”
Vostè va escriure una tesi sobre com el capitalisme contemporani configura el ciutadà contemporani.
Té un enorme impacte en la configuració del ciutadà i sobretot com fabrica, com jo mateix vaig ser durant més de vint anys, dedicats a servir el capital, maximitzant els beneficis en el curt termini i sense tenir en compte externalitats.
Per què?
S'ha creat un món que genera exclusió social perquè el sistema econòmic ho necessita per assegurar-se el creixement permanent. És que ha de créixer un 3% sempre i de manera permanent, o sigui que cada 20 anys l'economia mundial s'ha de duplicar perquè no es col·lapsi. És molt ridícul i no cal ser un antisistema per adonar-se'n, però no es qüestiona perquè se'ns ha educat en el pensament únic, per tal que no ho posem en dubte. Per això no és per la crisi que hi ha 6 milions d'aturats a Espanya, és una qüestió estructural, ho afavoreix el capital internacional, impacient i apàtrida.
És el que vostè descriu com la principal característica del capitalisme actual.
Fa un segle el burgès es feia ric amb la feina dels altres, però el seu capital estava associat a una realitat geogràfica petita i havia d'assegurar-se que la gent d'allà sobrevisqués per enriquir-se . El capital, la propietat i la gestió estaven junts i necessitaven una vinculació a la zona geogràfica, però el capitalisme contemporani s'ha desvinculat del territori. Hi ha un capital flotant per sobre del món que va detectant on és més atractiu per invertir. I si vol posaré un exemple.
Sí.
L'any 1985 les empreses d'automoció van tancar les fàbriques de Gran Bretanya i van invertir a Espanya perquè era molt atractiva, però 20 anys després Polònia es va convertir en un país més interessant i van anar marxant d'Espanya. Els polonesos cobren cinc cops menys. A Ucraïna cobren 20 cops menys, però com que hi ha inestabilitat, al capital li fa por i es queda a Polònia.
És a causa d'aquest moviment de capital pel que vostè diu que es configura un ciutadà al seu servei?
Amb aquest moviment de capital internacional impacient, per treure el màxim benefici en el termini més curt i a més a més sense vinculació a cap lloc, el sistema fabrica consellers delegats que entenen aquestes regles del lloc i miren el mapa del món com si fossin en una taula d'escacs. Com que aquests directius han de salvar el seu lloc de treball, fan tot el possible per complaure el capital en les seves aspiracions i tracten les localitzacions de les empreses només en funció del màxim benefici. Tanquen plantes i les obren per assolir resultats a curt termini sense tenir en compte altres qüestions externes, com l'exclusió social, el factor humà, el desgast mediambiental, etcètera.
Mentre inverteixen, però, generen riquesa.
El capital se'n va i estructuralment genera pobresa, i ho fa després d'haver creat artificialment un estat del benestar durant uns anys. Perquè per al capitalisme contemporani, l'estat del benestar és un dany col·lateral del capital, ja que quan aquest és massa alt i els treballadors tenen més poder adquisitiu se n'ha d'anar. Cal, doncs, tornar a deprimir el país. Per això els neoliberals espanyols han insistit tant aquests darrers anys que s'ha de fer més amb menys, així ens empobrim perquè el capital torni. Quan arribo a aquesta conclusió decideixo retirar-me del món executiu i em converteixo en professor en una escola com EADA que em permet fer aquesta reflexió en públic.
I ara fa classes a aspirants a executiu.
Hem creat un centre de lideratge transformacional, amb un doble objectiu: ajudar les empreses a fer els processos de transformació per assolir els resultats estratègics a què aspiren, i l'altra vessant és que aquest lideratge transformacional vagi contribuint a un futur millor i diferent. Els dono altres visions per a la reflexió. Vull que considerin qüestions com que la hipòtesi que la recerca del benefici individual contribuirà al benestar social no s'ha demostrat mai. En canvi, el que s'ha provat amb estudis com els de Thomas Piketty és que la riquesa es va fent financera i s'està creant una reduïdíssima elit que, sense generar res, va acumulant capital mentre més gent s'empobreix.
I el que semblava una característica de països en vies de desenvolupament s'estén a tot arreu.
Així és, perquè estructuralment el sistema és així, el que passa és que no es discuteix. El futur no està escrit i es fa en funció de la nostra contribució individual.
Què podem fer de manera individual davant un sistema tan omnipresent i ben instaurat?
Primer que res, prendre consciència de la realitat contemporània, que els individus siguin capaços de reflexionar, i de com es poden buscar alternatives al sistema del capitalisme contemporani cap a d'altres versions de futur que siguin més sostenibles i més inclusives i que busquin un bé comú real, en lloc de maximitzar el benefici individual i la concentració de la riquesa.
De quina manera?
Qualsevol decisió que prenem cada dia té unes implicacions ètiques que són una contribució per a un nou sistema. Des de plantejar-se on i què comprem aquest Nadal a reflexionar què fas quan et pregunten si vols la factura amb IVA o sense IVA. Per canviar el món no has de ser Mark Zuckenberg i donar milions de dòlars. No es tracta de fer el canvi de la mà de la gent extraordinàriament rica, que ho són perquè el sistema els ha afavorit a ells i no a uns altres. La pregunta és: què penses fer tu?
Vostè creu possible la instauració d'alternatives al sistema
D'aquestes alternatives tenim l'economia del bé comú, o el model cooperatiu, que a Catalunya en tenim molts casos d'èxit, amb capacitat per competir i vendre internacionalment. I a sobre, el capital es queda aquí . És mentida que no hi hagi alternatives. I crec que cada cop hi ha més consciència pel negoci amb valor.
Com es visualitza a la pràctica?
Ja existeixen molts casos d'empreses, associacions o entitats que estan fent aquesta reflexió i estan actuant al respecte per un sistema més inclusiu. La darrera edició del Bussines With Social Value, que és una trobada de centres de treball especial per donar a conèixer els seus serveis i productes a empreses mercantils, n'és un exemple. Hi ha qui des de fa dècades treballa en una inclusió de persones amb limitacions físiques o psíquiques. Són el col·lectiu que en la campana de Gauss social està permanentment en risc d'exclusió. Aquí podríem parlar de grups extrems com exdrogoaddictes o presidiaris, però també del col·lectiu d'aturats més grans de 50 anys que encara que no tenen una qualificació de limitacions psíquica o física, s'han quedat fora del sistema. Però també podem incloure en el grup d'exclosos el dels joves enginyers de poc més 25 anys, o de les advocades joves o gent molt formada de més de 55 anys que la societat interpreta com cara i el sistema exclou. Què fem amb aquests?
Ruben Llop en un moment de l'entrevista a la seu d'EADA de Barcelona. oriol duranPrimer que res, prendre consciència de la realitat contemporània, que els individus siguin capaços de reflexionar, i de com es poden buscar alternatives al sistema del capitalisme contemporani cap a d'altres versions de futur que siguin més sostenibles i més inclusives i que busquin un bé comú real, en lloc de maximitzar el benefici individual i la concentració de la riquesa.
De quina manera?
Qualsevol decisió que prenem cada dia té unes implicacions ètiques que són una contribució per a un nou sistema. Des de plantejar-se on i què comprem aquest Nadal a reflexionar què fas quan et pregunten si vols la factura amb IVA o sense IVA. Per canviar el món no has de ser Mark Zuckenberg i donar milions de dòlars. No es tracta de fer el canvi de la mà de la gent extraordinàriament rica, que ho són perquè el sistema els ha afavorit a ells i no a uns altres. La pregunta és: què penses fer tu?
Vostè creu possible la instauració d'alternatives al sistema
D'aquestes alternatives tenim l'economia del bé comú, o el model cooperatiu, que a Catalunya en tenim molts casos d'èxit, amb capacitat per competir i vendre internacionalment. I a sobre, el capital es queda aquí . És mentida que no hi hagi alternatives. I crec que cada cop hi ha més consciència pel negoci amb valor.
Com es visualitza a la pràctica?
Ja existeixen molts casos d'empreses, associacions o entitats que estan fent aquesta reflexió i estan actuant al respecte per un sistema més inclusiu. La darrera edició del Bussines With Social Value, que és una trobada de centres de treball especial per donar a conèixer els seus serveis i productes a empreses mercantils, n'és un exemple. Hi ha qui des de fa dècades treballa en una inclusió de persones amb limitacions físiques o psíquiques. Són el col·lectiu que en la campana de Gauss social està permanentment en risc d'exclusió. Aquí podríem parlar de grups extrems com exdrogoaddictes o presidiaris, però també del col·lectiu d'aturats més grans de 50 anys que encara que no tenen una qualificació de limitacions psíquica o física, s'han quedat fora del sistema. Però també podem incloure en el grup d'exclosos el dels joves enginyers de poc més 25 anys, o de les advocades joves o gent molt formada de més de 55 anys que la societat interpreta com cara i el sistema exclou. Què fem amb aquests?
Dues caigudes de cavall
Ruben Llop és el director del Transformational Leadership Center en EADA Business School Barcelona. Doctor en economia i direcció d'empreses per la Universitat de Deusto, doctor en ciències químiques i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha fet dues conversions a la seva vida a l'estil de la paràbola de sant Pau. La primera als 28 anys, en penjar la bata de científic i fer el salt cap al món de l'economia i la direcció empresarial. Durant 20 anys va dirigir multinacionals, va estar a diferents països gestionant organitzacions fins que, com ell diu, va cometre l'error de posar-se a pensar. I en parar-se a reflexionar es va adonar que el sistema econòmic contemporani estava deixant de banda molta gent pel camí, i va voler dir i fer la seva.
Ruben Llop és el director del Transformational Leadership Center en EADA Business School Barcelona. Doctor en economia i direcció d'empreses per la Universitat de Deusto, doctor en ciències químiques i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha fet dues conversions a la seva vida a l'estil de la paràbola de sant Pau. La primera als 28 anys, en penjar la bata de científic i fer el salt cap al món de l'economia i la direcció empresarial. Durant 20 anys va dirigir multinacionals, va estar a diferents països gestionant organitzacions fins que, com ell diu, va cometre l'error de posar-se a pensar. I en parar-se a reflexionar es va adonar que el sistema econòmic contemporani estava deixant de banda molta gent pel camí, i va voler dir i fer la seva.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.