gestió empresarial
Innovar en la gestió
Es comencen a sentir títols com “nou management”, la “innovació en management” o “innovar en la gestió”. Com no podia ser d'altra manera, al management també li ha arribat l'hora de la innovació. Però parlar d'innovació en aquest camp és una tautologia, perquè per si mateix és innovació. Sent la manera com les organitzacions obtenen els seus resultats, com s'explicaria, sinó, que amb l'evolució tecnològica, econòmica i social del món aquestes haguessin sobreviscut? Com s'explicaria, sinó, que unes fossin més competitives que d'altres? Obres com Historia de la gestión, de Daniel Wren (Ed. de Belloch), exposicions com la de finals del 2007 organitzada per Esade, Fer Fer, o la tesi doctoral del professor Javier Nieto Santa, Estructura, estrategia y conocimiento. Una lectura histórica de la política de gestión, ens permeten adonar-nos que el management és evolució i, en conseqüència, constant innovació. I és innovació perquè ha hagut d'aportar solucions a les dificultats i sent aquesta la seva dinàmica lògica, té sentit que avui ens plantegem repensar-lo, ja que els reptes de la complexitat són reptes nous.
ESFORÇ HUMÀ.
Per arribar a aquesta conclusió va estudiar què feien Whole Foods, capítol que titula “crear una comunitat de propòsit”, W.L Gore, que l'enuncia com “construir una democràcia innovadora” i Google, que l'encapçala amb “determinació cap a un avantatge evolutiu”. Títols tremendament humans, socials i emocionals, però coherents amb l'enfocament que fa Hamel. Provocadora és també la seva explicació de per què va escollir aquestes empreses: “La meva finalitat en descriure aquests pioners del management modern no fou posar-los com a exemples d'excel·lència o grandesa. El meu objectiu fou demostrar que realment és possible desafiar el management ortodox i fins i tot fer rutllar un negoci amb èxit; que pots ignorar la saviesa del management convencional i fins i tot enviar els productes a temps, satisfer els clients més exigents i proporcionar sucosos resultats”.
En definitiva, el nou management s'ha de centrar en les persones. Això invalida els sistemes i processos que ens ha aportat fins ara? No necessàriament, o fins i tot, en cap cas, però no han de ser el centre. El principal és com aconseguim la comunió d'esforços dels individus per, tot utilitzant les eines de les quals disposem, assolir l'avantatge de rendiment. Però és realment nou quan fa dècades que s'intenta ressaltar la importància de les persones dins les organitzacions? Sí, és realment nou, perquè fins ara el seu rol havia estat el de factor de producció, a partir d'ara el seu rol és el de generador de coneixement font de la rendibilitat empresarial.
Però tinguem-ho clar: el nou management, ara com ara, no té receptes, hi ha casos pràctics que ens poden inspirar i potser d'aquí uns anys obtindrem ja models, però no prescripcions. I per compartir experiències podem anar a Management Innovation Exchange (www.managementexchange.com).
Innovar en gestió no és una nova moda, malgrat que alguns ho voldran vendre així –o innoves o no ets “modern”-, innovar en gestió és el repte que ens planteja la complexitat.
