Focus

Som atractius per a la Xina?

El gegant asiàtic ha deixat de ser un país receptor per convertir-se en una economia present a l'estranger.Catalunya té pendent resoldre la poca visibilitat per poder participar, en condicions, en la cursa de captació d'inversions

El 60% de les multinacionals són estatals i busquen acords amb governs
Disposem d'una base industrial molt diversificada que ens fa únics a Europa

La Xina, que ha estat un país recep­tor d'inversió estran­gera, ha començat a aga­far un nou paper: el d'inver­sor. A mesura que les seves empre­ses aga­fen força, neces­si­ten implan­tar-se a prop dels mer­cats per ven­dre, i bus­quen, doncs, ter­ri­to­ris com­pe­ti­tius que els acu­llin. El direc­tor de l'ofi­cina de pro­moció d'Acc1ó a Xan­gai, Santi San­ta­ma­ria, creu que amb les acci­ons d'impuls que està fent el govern xinès, en tres anys hi haurà una explosió d'aquesta inversió a l'exte­rior.

Ara com ara, segons dades d'Invest in Cata­lo­nia, un orga­nisme públic dedi­cat a atreure inversió estran­gera, a Cata­lu­nya hi ha 30 empre­ses de capi­tal xinès que s'han implan­tat en els dar­rers anys, com la firma d'elec­tro­domèstics Haier o l'ope­ra­dora portuària Hutc­hi­son, que té la con­cessió d'una ter­mi­nal al port de Bar­ce­lona.

A més, hi ha oberts dife­rents pro­ces­sos de nego­ci­ació per a la cap­tació de fabri­cants d'auto­moció. Un d'aquests és amb Huac­hen Auto­mo­tive Group, pro­duc­tor dels cot­xes Bri­lli­ance, que el pas­sat 14 de maig va sig­nar un pro­to­col d'inten­ci­ons amb el govern català per estu­diar la via­bi­li­tat de la implan­tació d'una fàbrica al Prin­ci­pat, que els ser­vi­ria de pla­ta­forma d'entrada al con­ti­nent euro­peu. L'intent no és gens menys­pre­a­ble si es té en compte que es tracta d'un dels deu grups d'auto­moció més grans de la Xina, que fabrica cot­xes per a la marca BMW. L'altre procés en marxa és la incor­po­ració del grup Chery, que al setem­bre del 2010 es va mos­trar interes­sat a cons­truir una planta de mun­tatge de cot­xes a Cata­lu­nya que hau­ria de donar feina a unes 3.000 per­so­nes.

Algu­nes de les inver­si­ons pro­duc­ti­ves més impor­tants que s'han por­tat a terme dar­re­ra­ment a Europa han estat de la marca Haier, un autèntic gegant dels elec­tro­domèstics, que té a Itàlia la seu cen­tral per al con­ti­nent; però també n'han arri­bat d'altres de més tec­nològiques com la de maqui­nari Huawei o Lenovo, la marca de referència d'ordi­na­dors xinesa, que té par­ti­ci­pació a IBM. Les pre­vi­si­ons, doncs, són que mol­tes altres seguei­xin les seves pas­ses.

Amb tan­tes pos­si­bi­li­tats a la vista, Cata­lu­nya es plan­teja si és prou atrac­tiva per a la Xina.

Tots els experts con­sul­tats coin­ci­dei­xen que el gran taló d'Aquil·les és el des­co­nei­xe­ment que exis­teix a la Xina del Prin­ci­pat. Diao Minyou, el pre­si­dent del Con­sell Xinès per a la Pro­moció del Comerç Inter­na­ci­o­nal, en una entre­vista a L'Econòmic (vegeu pàgina 3) asse­gura que hi ha una greu manca de visi­bi­li­tat. “El més habi­tual és que no sàpiguen ni on som”, explica el pro­fes­sor d'IESE Pedro Nueno, expert en Xina, que ha col·labo­rat de prop per aju­dar a cap­tar inversió xinesa. Aquest diagnòstic el com­par­teix Car­los Hernández, direc­tor gene­ral d'una con­sul­tora esta­blerta a la Xina des de fa qua­tre anys i dedi­cada a aju­dar l'empresa espa­nyola a inver­tir-hi. “Ni tan sols es coneix Espa­nya”, afe­geix. I no només és poc reco­ne­gut l'Estat sinó que, quan excep­ci­o­nal­ment s'iden­ti­fica, s'asso­cia amb uns tòpics (braus i fla­menc) que fan un flac favor a la cap­tació d'inver­si­ons indus­tri­als.

POTEN­CI­A­LI­TAT.

El pro­blema més greu, doncs, és que, a més, igno­ren les poten­ci­a­li­tats indus­tri­als que hi ha a Cata­lu­nya i, per tant, a l'hora d'haver d'esco­llir una des­ti­nació per inver­tir-hi ni tan sols entrem en la llista dels pos­si­bles. Per si no n'hi hagués prou, dar­re­ra­ment la imatge de l'Estat espa­nyol que surt a la premsa econòmica inter­na­ci­o­nal està sent més aviat dolenta. “Cal fer un esforç més gran per ven­dre el país i que ens vegin millor”, con­si­dera Car­los Hernández.

La visi­bi­li­tat és un tema clau perquè, com explica Santi San­ta­ma­ria, l'empresa xinesa abans de fer nego­cis neces­sita iden­ti­fi­car molt bé amb qui s'asso­cia, així que “si no coneix el país no inver­teix”, diu San­ta­ma­ria.

És, doncs, el moment de fer una bona cam­pa­nya de màrque­ting pro­mo­ci­o­nal en un país de 1.300 mili­ons d'habi­tants, que ha estat dels pocs al món que en plena crisi ha man­tin­gut un crei­xe­ment del PIB per sobre del 9% i que per a enguany té expec­ta­ti­ves de seguir el mateix camí. Ara bé, Lei­lei Ma, una con­sul­tora xinesa resi­dent a Cata­lu­nya des de fa dues dècades, que ajuda empre­ses asiàtiques a inver­tir aquí, explica que les acci­ons de difusió de marca país hau­rien de ser més pragmàtiques del que ho són ara. “Plan­tar-se allà una dele­gació de govern i fer una visita ofi­cial no és la via, cal con­cre­tar molt més les acci­ons”, diu Ma, qui pensa que Cata­lu­nya coi­xeja també en per­so­nal qua­li­fi­cat xinès. “Si volem atraure mul­ti­na­ci­o­nals xine­ses caldrà fer-nos atrac­tius per a gent for­mada que sigui conei­xe­dora de les dues cul­tu­res i llengües”, afe­geix.

Segons Nueno, si s'acon­se­gueix superar les man­can­ces, Cata­lu­nya dis­posa de prou argu­ments per donar con­tin­gut a la cam­pa­nya de pro­moció i con­ver­tir-se en un ter­ri­tori desit­jat per als iuans. “Estic con­vençut que serà així, perquè comp­tem amb una base indus­trial molt diver­si­fi­cada, i en això som únics a Europa”, diu el pro­fes­sor d'IESE, que es mos­tra molt espe­rançat que algun dels fabri­cants de cot­xes xine­sos aca­bin optant per Cata­lu­nya, com a cen­tre d'accés al mer­cat euro­peu. Jus­ta­ment en indústria auto­mo­bilística Cata­lu­nya ha sabut situar-se, gràcies a la presència de dues grans mar­ques: Seat i Nis­san, i la xarxa de fir­mes de com­po­nents d'auto­moció que s'han creat al seu vol­tant i que ara repre­sen­ten un ele­ment clau per a l'atracció de noves inver­si­ons.

A més, com insis­teix Ama­deu Jen­sana, res­pon­sa­ble de rela­ci­ons comer­ci­als de Casa Àsia, els cos­tos són aquí més com­pe­ti­tius si ens com­pa­rem amb la resta d'Europa. Abans, però, s'haurà de millo­rar la xarxa logística que con­necta Cata­lu­nya amb el vell con­ti­nent si es pretén ven­dre com la pla­ta­forma d'accés al mer­cat euro­peu, “Seria impor­tant tenir aca­bat tot el pro­jecte de la con­nexió fer­roviària amb Europa i reforçar tota la xarxa”, insis­teix Jen­sana. I tan impor­tant és estar ben con­nec­tats per terra amb els veïns euro­peus com per aire amb la Xina; així, que no hi hagi un enllaç directe aeri, és un punt nega­tiu per a Cata­lu­nya, segons Car­los Hernández.

Des d'Invest in Cata­lo­nia asse­gu­ren que en els dar­rers mesos hi ha hagut un interès crei­xent d'inver­si­ons xine­ses a Cata­lu­nya. Clau­dia Danesi, res­pon­sa­ble de pro­moció d'inver­si­ons d'aquest orga­nisme, asse­gura que des de gener han rebut tres mis­si­ons d'empre­sa­ris xine­sos i que tenen oberts dife­rents pro­jec­tes d'inversió. “Estem tre­ba­llant per atreure fir­mes xine­ses a sec­tors que gene­rin riquesa”, diu.

TEMOR.

Ara bé, hi ha, però, qui tem que si dedi­quem tots els esforços a cap­tar inversió xinesa, ens dei­xem de banda els nos­tres socis natu­rals: Ale­ma­nya, França i Itàlia, d'on prové el gruix més impor­tant en inversió estran­gera a Cata­lu­nya. Emi­lio Mulet, dele­gat a l'Estat del Con­sell Xinès per a la Pro­moció del Comerç Inter­na­ci­o­nal, con­si­dera que cap­tar inversió xinesa és una qüestió de temps. “Ara els xine­sos tenen el focus de la inversió allà on hi ha matèria pri­mera, i Cata­lu­nya és una eco­no­mia madura”, diu Mulet. Per això, les inver­si­ons xine­ses més impor­tants a l'estran­ger estan cen­trant-se en països de l'Àfrica o d'Amèrica­del Sud rics en recur­sos natu­rals i allà on encara els sec­tors indus­tri­als estan per desen­vo­lu­par. “En molts dels casos fan acords amb els governs locals per extraure recur­sos natu­rals a canvi de cons­truir infra­es­truc­tu­res”, diu Mulet.

Una altra par­ti­cu­la­ri­tat de la inversió xinesa és que, ara com ara, el 60% de les seves mul­ti­na­ci­o­nals són de pro­pi­e­tat esta­tal, i no entren via adqui­si­ci­ons d'empre­ses locals sinó per implan­tació des de zero. En canvi, les inver­si­ons a Europa les estan por­tant a terme mit­jançant la com­pra d'empre­ses ja exis­tents que des­pun­ten tec­nològica­ment.

El repte, doncs, és donar-se a conèixer i gua­nyar posi­ci­ons en els sec­tors estratègics si no volem que­dar els últims en una cursa que es pre­veu dura.

Diao Minyou President DEL Consell Xinès del Comerç

“Cal que us doneu a conèixer més i que sigueu més flexibles”

A.P.

Diao Minyou és el president del Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional (CCPIT, en les seves sigles en anglès). Una organització governamental dedicada a la promoció de les relacions comercials entre la Xina i la resta del món i dedicada també a l'organització de les principals fires que es convoquen al gegant asiàtic. La setmana passada va visitar Barcelona per presentar la fira Construmat, que se celebrarà a Beijing l'any 2012 gràcies a un acord de col·laboració al 50% entre Fira Barcelona i CCPIT. Minyou creu que cal un canvi de mentalitat per millorar el flux inversor entre els dos països.

Qui en surt beneficiat en replicar la fira Construmat a Beijing a partir de l'any 2012?

Hem decidit fer aquesta aliança amb Fira Barcelona perquè creiem que és la manera que tots hi guanyem. A la Xina, cada vegada hi ha una necessitat més creixent de comprar productes de construcció d'alta gamma, que a més tinguin valor afegit com el respecte pel medi ambient. I per altra banda, a les empreses espanyoles i Fira Barcelona se'ls obre un mar d'oportunitats de negoci donant-se a conèixer allà. Nosaltres organitzem les principals mostres del sector i creiem que en uns anys tots en sortirem beneficiats.

És el primer acord que tanquen a l'Estat espanyol?

Abans de la crisi ja vam fer un viatge, concretament a València, però no va ser possible arribar a cap acord. Vàrem intentar participar en una de les seves fires però ens van dir que ja no acceptaven més expositors.

Queda així la porta tancada a noves col·laboracions?

No necessàriament, la tasca de CCPIT és ajudar les empreses a vendre o invertir a fora i, per tant, sempre estem oberts, però l'oportunitat passa i si no s'aprofita quan toca pot ser que es perdi per sempre, com ha passat amb València. Si haguéssim començat a col·laborar fa quatre anys ara estaríem ja recollint fruits.

Creu que estem preparats per atreure inversió xinesa?

Ara com ara crec que el problema principal és el pensament dels espanyols. Necessiteu una ment més oberta i flexible a les inversions estrangeres, i el fracàs amb Fira València és un exemple clar de la manca de flexibilitat. Heu de canviar la ment primer i després hauríeu de fer esforços per promocionar-vos com a país. Una vegada canvieu la vostra mentalitat, les empreses xineses estaran molt més predisposades a invertir aquí.

Quina imatge es té de Catalunya des de la Xina?

Catalunya, com a territori per atreure inversions xineses, és desconegut. Cal que us doneu a conèixer més i aleshores serà fàcil buscar punts de trobada.

Quins són els sectors i les empreses que estan a l'estranger?

Pràcticament acaben de començar a invertir a l'exterior i per tant s'obren moltes oportunitats.

71 primeres espases a l'IESE

La primera setmana de juny, un total de 71 directius de les principals empreses xineses visitaran Barcelona per participar en un curs que organitza una escola de negocis de la Xina agermanada amb l'IESE en col·laboració amb Harvard.

Durant tota la setmana les principals espases del teixit productiu xinès no només rebran formació sinó que, a més, podran conèixer de primera mà Catalunya i els seus atractius.

Pedro Nueno, professor de l'escola de negocis IESE i promotor de la iniciativa, explica que en cada edició sempre aprofiten per organitzar una activitat per mostrar les potencialitats de Catalunya. “Anirem a conèixer els cellers de Torres. És una bona ocasió per apropar dos mons”, diu Nueno, qui creu que calen accions tan concretes com aquestes per trencar el desconeixement que la Xina té de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.