gestió empresarial
De la genialitat a la gestió
L'últim número de la Harvard Business Review, el del mes de juny, publica una entrevista amb el Ferran Adrià. La relació entre el geni i la Universitat de Harvard no és nova. Si no erro, s'inicia el 2008 amb unes xerrades del mestre a Boston, segueix amb l'elaboració del cas titulat ‘Feedback' dels clients, no a la carta d'El Bulli, al qual més endavant em referiré, i segueix amb el conveni que van firmar entre la Fundació Alícia i la Universitat, d'una durada de cinc anys, per realitzar un curs sobre ciència i cuina, el qual també implica que Ferran Adrià sigui professor convidat durant quinze dies l'any. La relació establerta permet, igualment, que el centre acadèmic organitzi sessions obertes al públic, com les que se celebraran la propera tardor, i inspirades en el curs ‘Science and cooking: from haute cuisine to the science of soft matter' i en les quals participaran d'altres cuiners de reconegut prestigi, entre ells uns quants de catalans (Ruscalleda, Roca, Puigdevall&Planagumà, Tejedor i Jubany).
PER QUÈ HARVARD?
Tornant al principi, l'entrevista, que fa èmfasi en la creativitat d'Adrià però no obvia esmentar els trenta anys dedicats a reinventar l'alta cuina (haute cuisine), hi ha una pregunta i resposta que vull ressaltar: “Com fa millor un bon xef?” I el mestre respon: “És tot el sistema d'El Bulli que ho fa. Si vas a Harvard, no és una sola persona qui et fa millor, és el sistema. La manera amb la qual funcionem es basa en un model en el qual quan tu ets aquí somies i t'apassiones. Però són 12 o 13 hores cada dia -molt intenses–. El 90% de la plantilla canvia cada any. Crec que és un bon sistema perquè per mi és bo tenir sang nova, i al final tothom es crema. Per ells és un any d'experiència. Són dins, veuen el sistema, i veuen el que poden aprendre. Jo no tinc un paper de mestre. El que faig és influenciar-los”. No us sona això? No és l'anunci d'aquest any de l'Estrella Damm?
Ara bé, abans de Harvard, els professors Marcel Planellas i Silviya Svejenova d'Esade, l'any 2007, van escriure el cas Creatividad: Ferran Adrià –es pot trobar a www.elbulli.com–, que explica des d'una perspectiva empresarial la història d'El Bulli i del Ferran Adrià i teoritza (en el millor sentit del terme) en el seu model de negoci, posant de manifest que “l'empresa” no és tant el restaurant com el que han creat al seu voltant –cal tenir molt en compte la figura del Juli Soler.
Seguint el cas, és recomanable, també, l'article La hoja de ruta de Ferran Adrià, del març del 2010, a www.marcelplanellas.com.
Sobre el cas de Harvard ‘Feedback' dels clients, no a la carta d'El Bulli (2009), posterior al que acabo de fer esment, i que he citat al començament, vull referenciar-vos uns paràgrafs que considero molt explicatius per entendre la creativitat i la innovació: “La idea de l'Adrià és que si escoltes els clients, el que et diran és que volen alguna cosa fonamentada en el que coneixen”... “L'Adrià diu que no escolta els clients, però els seus clients són alguns dels més satisfets del món”. La distinció entre comprendre i escoltar el client. “La creativitat és el primer; després ve el client”.
En paraules similars manifesta el mateix que el Henry Ford (Ford): “Si hagués preguntat als meus clients què volien, m'haurien respost: un cavall ràpid”. O l'Alan Kay (PARC): “La millor manera de predir el futur és inventar-lo”. O l'Steve Jobs (Apple): “La gent no està en condicions de conèixer quin serà el nou producte estrella”. El Ferran Adrià, a casa nostra.
Creativitat, innovació, sistema, procés, persones, resultats. Management a la cuina.
