Fa tot just un any que L'Econòmic tenia la seva primera cita amb els lectors. El primer número del setmanari aprofundia en les conseqüències empresarials de la restricció creditícia, avançava una important inversió productiva del Grup Guissona, s'engrescava amb l'aventura emprenedora del jove Xavier Verdaguer de la mà de Dídac Lee i repassava la sobreoferta immobiliària en oficines, entre molts d'altres temes.

Una selecció informativa que també era tota una declaració de principis d'un grup de periodistes que tot just començava la seva singladura amb l'agenda ben orientada cap a les preocupacions de la petita i mitjana empresa, dels emprenedors i dels professionals, de l'economia productiva, amb sensibilitat territorial i compromís amb el país.

Aquell mateix 19 de juny del 2010, havíem de competir amb una actualitat informativa marcada a casa nostra pel cas Millet, les derivacions judicials del qual amenaçaven d'esquitxar el mateix conseller d'Economia, aleshores Antoni Castells, i a l'exterior, per la trobada entre el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, que es mostrava “gratament impressionat” per la reforma laboral aprovada. El panorama humà de les pàgines dels diaris ha variat de manera ostensible en només un any. Mentre que la crisi s'ha mantingut immutable. Persisteixen o augmenten les preocupacions sobre l'atur, l'apatia en el creixement, la falta de finançament, l'escassa capacitat de consum o l'endeutament. A les quals s'han afegit ara les retallades de les administracions pressionades per complir amb els objectius de dèficit i endeutament.

Problemes que setmana rere setmana han estat objecte de reflexió a les pàgines de L'Econòmic, però no exclusivament. El setmanari també ha volgut donar una visió positiva del moment complicat que ens ha tocat afrontar. Perquè hi ha exemples empresarials d'èxit en aquest entorn advers, perquè quan la dificultat creix, l'enginy brilla i, si ho prefereixen, perquè l'optimisme s'encomana.

L'Econòmic ha recorregut tot Catalunya per mostrar més de 250 empreses de sectors, dimensions i característiques d'allò més diversos, ha parlat amb una cinquantena d'emprenedors, i ha entrevistat un centenar de protagonistes de l'economia catalana. Sempre sota els criteris del rigor, la independència i l'esperit crític a què ens vam comprometre des de l'inici. Però també amb enfocaments originals, un llenguatge planer i un tractament informatiu amè i visualment atractiu, amb l'ànim d'acostar la informació econòmica a tothom.

Igualment, en coherència amb la voluntat expressada des d'un principi d'apostar per una informació descentralitzada, la redacció de L'Econòmic està actualment repartida entre Barcelona, Girona i Tarragona. La voluntat és seguir treballant en aquesta línia sempre que sigui possible i aprofitant les possibilitats que brinden les noves tecnologies.

En aquest sentit, aquest any també ha servit per consolidar el canal web de leconòmic.cat com un dels referents informatius del món econòmic de casa nostra. Cada dia el visiten més persones, alguns ho fan des d'alguna de les xarxes socials en què L'Econòmic és present; a Facebook o Twitter, mantenim una línia de comunicació permanent amb els nostres amics. Tenim moltes idees i molts projectes per anar explorant les grans prestacions que ofereix aquest mitjà.

En paper, la distribució s'efectua a través dels diaris El Punt i Avui i de les subscripcions. Però també estudiem altres vies per guanyar presència en el territori, ja sigui en solitari o sumant altres publicacions. Això no obstant, estem molt satisfets amb el grau de coneixement i reconeixement entre el nostre lector potencial que L'Econòmic ha aconseguit en només un any, però encara tenim molt camí per recórrer. Aquesta crisi ha situat la preocupació per la informació econòmica en primer pla. Les persones ben informades poden interpretar millor el que passa i ser més competitives. L'Econòmic vol estar al seu costat.