Desajust grec
L'ajornament del segon rescat a Grècia se suma a un escenari macroeconòmic afeblit i deixa KO les borses. L'Íbex cau un 3,18% setmanal i es menja els guanys anuals.
Rumors sobre l'existència de problemes en la banca italiana arrosseguen les cotitzacions dels bancs a finals de setmana
En aquests moments no hi ha cap motiu per romandre dins del mercat borsari. Als focus d'incertesa ja coneguts -crisi de deute grec- se sumen noves dades macroeconòmiques que apunten cap a un refredament de la recuperació econòmica i que mantenen els inversors allunyats dels parquets fins que l'escenari millori o acabi per empitjorar del tot.
La setmana borsària va començar ja amb mal peu. La vesprada els membres de la zona euro van celebrar una reunió per intentar arribar a un acord sobre el segon tram d'ajuda a Grècia. Però aquesta cita no va arribar enlloc, atès que el rescat al país hel·lè va ajornar-se fins al juliol, un cop el Parlament grec aprovi el pla d'austeritat necessari per rebre les ajudes, i es va estendre així el pessimisme entre els inversors europeus. Aquests només veuen que els seus governs són incapaços de posar-se d'acord, i que els passos per solucionar la crisi de Grècia es perpetuen sense arribar a una resolució definitiva. I el resultat, més descensos en els índexs europeus. La pitjor part, com ja és habitual, la va rebre el mercat espanyol, en retrocedir prop d'un 1%, enfront del 0,80% de l'Eurostoxx-50 o el 0,28% de l'índex londinenc. Fa mesos que l'Estat espanyol va allunyar-se del grup dels països amb necessitat de ser rescatats, però cada cop que sorgeixen dubtes sobre el deute perifèric els inversors es treuen de sobre tot allò que sigui espanyol i això es reflecteix en descensos en la borsa i en alces de la prima de risc, de nou per sobre dels 260 punts (tot i que en el decurs de la setmana va superar els 280 punts bàsics).
UN PETIT RESPIR.
Però la realitat, tot i que hi ha vegades que els inversors opten per ignorar-la, acaba per imposar-se. L'oposició grega ha anunciat que no té intenció de votar a favor del pla de privatitzacions i ajustos econòmics que exigeix la Unió Europea (UE) per donar llum verd al segon tram d'ajuda. I la cancellera alemanya, Angela Merkel, afirma que si Grècia no fa els deures, es quedarà sense rebre el segon rescat. A més a més, els governs europeus insten les entitats financeres a participar de forma voluntària en el pla d'ajudes a Grècia.
I si no n'hi ha prou amb la manca d'acord per solucionar la crisi grega, el president de la Reserva Federal (FED), Ben Bernanke, ha aparegut per posar més nerviosos els inversors. L'economia nord-americana creix a un ritme “més lent de l'esperat”, diu Bernanke, qui confia que la frenada sigui temporal. No obstant això, el banc central dels EUA, que ha deixat invariables els tipus d'interès, ha anunciat la fi dels estímuls monetaris per impulsar l'economia del país.
Amb aquest explosiu còctel, les vendes no es van fer esperar i els índexs van caure a plom en la sessió de dijous. De nou, l'Íbex-35 va encapçalar la llista dels índexs amb més pèrdues (es va enfonsar un 2,77%, tornant a perdre el nivell dels 10.000 punts), llastrat pel sector bancari en bloc. Els grans bancs, BBVA i Santander, van recular un 5,46% i un 4,79%, respectivament, i la resta del sector bancari europeu també va patir retallades significatives que van ampliar-se en la darrera sessió setmanal amb la difusió de rumors sobre els problemes que podrien tenir algunes entitats italianes (fent caure més d'un 8% les seves cotitzacions).
Així, després de quatre sessions de descensos i una jornada amb guanys, l'Íbex-35 s'ha vist arrossegat pels números vermells i ha finalitzat la setmana amb un descens del 3,18%, en acomiadar-se divendres en els 9.812,7 punts. Aquest tancament porta el selectiu espanyol a terreny negatiu en el conjunt de l'exercici, enregistrant unes pèrdues en gairebé sis mesos (falten quatre sessions per tancar el juny) del 0,47%.