Ha costat i ha estat a punt de portar l'euro a un carrer sense sortida però finalment els socis europeus han aconseguit tancar un acord per a un segon pla de rescat de Grècia que implicarà un cert impagament. En total el segon paquet de préstecs per al país hel·lè sumarà 109.000 milions d'euros, que estaran finançats per la UE i l'FMI. A més el pla preveu l'aportació del sector privat, amb 50.000 milions d'euros, i flexibilitza el Fons d'Estabilitat Financera perquè pugui comprar deute de països intervinguts.

El principal punt de l'acord, però, és que preveu un cert quitament sobre el deute grec (que podria ranejar al 20%) i que implicarà un esforç addicional per al sector privat. De moment l'agència de qualificació Fitch ja ha valorat el deute grec d'“impagament restringit”. Enmig d'aquesta tempesta, el Tresor espanyol ha passat la prova amb un aprovat justet col·locant 4.500 milions d'euros en lletres a dotze i divuit mesos, això sí, a un tipus d'interès elevat. Traient pressió del deute espanyol, doncs.

Qui també s'ha tret una pressió de sobre ha estat el PP amb la forçada dimissió del president valencià, Francisco Camps. Rocambolesc fins al final, Camps -que serà jutjat pel cas dels vestits en la trama Gürtel- va anunciar la seva renúncia a major benefici de Mariano Rajoy en una roda de premsa que no es va poder transmetre en directe. A Camps el substitueix el fins ara alcalde de Castelló, Alberto Fabra.

També respiren tranquils a la Generalitat després d'haver aprovat els pressupostos per al 2011 gràcies a l'abstenció del PP. La llei d'acompanyament dels pressupostos recull la pujada del 8,5% en el cànon de l'aigua, que haurà de servir per sanejar el deute de l'ACA amb proveïdors.

I en un exercici magistral de geometria variable CiU ha tancat la setmana acostant-se aquest cop al PSC amb la tramitació de les tres lleis Omnibus, això sense renunciar a anar de la mà amb ERC en les negociacions pel pacte fiscal. Artur Mas està aconseguint la seva casa gran on tot hi cap.

No ha estat igual d'hàbil, però, en la Bilateral celebrada aquesta setmana a Madrid (la primera en dos anys). En el tema estrella, la privatització de l'aeroport del Prat, la delegació catalana ha aconseguit un compromís perquè la Generalitat tingui majoria a l'anomenada “junta de vigilància” però es quedarà sense vot en la tria del concessionari.

Resultats poc entusiastes també els que es desprenen de la darrera enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya. El 55,7% creuen que la situació ha empitjorat respecte de l'any passat. És un percentatge menor al de l'enquesta del 2010 (70%) però posa de manifest que després de tantes proves d'estrès i de tantes agonies amb el deute grec, irlandès, portuguès, espanyol, italià, i etcètera etcètera, l'esgotament és considerable. Això s'ha deixat notar en les estrenes a borsa de Bankia i Banca Cívica, que han despertat més aviat poca eufòria.

En l'àmbit empresarial la setmana ha tingut alguns cops com ara l'anunci de tancament definitiu de la planta d'Irisbus (Iveco) a Barcelona, on hi treballen un centenar de persones. Més bones són les notícies de la farmacèutica Boehringer Ingelheim, que ha invertit prop de 31 milions d'euros en dues noves línies de producció a Sant Cugat. També estan de celebració a Renta Corporación, que ha tancat el primer semestre amb un benefici de 3,4 milions d'euros enfront de les pèrdues de prop de 8 milions de l'any passat.

També bones notícies pel resultat de la fusió de les cooperatives SAR i Quavitae, que preveu per a aquest 2011 doblar la seva xifra de negoci, o per a Ficosa, que preveu facturar 200 milions d'euros desenvolupant un mòdul de comunicació telemàtica que començarà a produir el 2013.

I mentre els ERO no paren de créixer -un 25% en el primer semestre, segons la UGT-, la multinacional espanyola Emergia Customer Care anuncia 550 nous llocs de treball en una nova seu al 22@.

Però per bones notícies, la confirmació de Barcelona com la capital del Mobile World Congress fins al proper any 2018, guanyant les candidatures de les ciutats de Milà, Munic i París. Sempre hi ha algun motiu per a l'esperança.