RICARDO GARCÍA ZALDÍVAR
PRESIDENT D'ATTAC ESPANYA
“Vigilarem el destí de la taxa Tobin”
“Proposem que un terç de la recaptació sigui per reforçar l'estat del benestar i un terç per a ajuda al desenvolupament”
“El que és important és que s'instauri l'impost i que s'eliminin els paradisos fiscals”
En honor al premi Nobel i economista nord-americà James Tobin, que el va concebre, l'impost sobre les transaccions financeres que Alemanya i França van avalar la setmana passada s'anomena des de fa anys, quan no era més que una quimera, taxa Tobin. Europa ha vist que ha de lligar curt els mercats si no vol tenir més problemes dels que ja té. Però molt abans que les grans potències, per necessitat, en fessin bandera, la taxa Tobin ja era el leitmotiv, per convicció, de l'associació internacional Attac.
El naixement d'Attac està fortament vinculat a la taxa Tobin...
Attac és un moviment social que va néixer a França a final dels anys noranta gràcies al periodista gallec Ignacio Ramonet, director en aquella època de Le Monde Diplomatique. A l'any 97, Ramonet va estar observant el que passava als mercats i, fixant-se en la profunda crisi del sud-est asiàtic, molt semblant a aquesta, va concloure que la gent s'havia de mobilitzar per controlar els mercats financers. La taxa Tobin ha estat des de sempre la nostra gran bandera. Avui, per sort, ho és de moltes altres organitzacions i de fet hem creat una plataforma on hi ha partits polítics, sindicats...
Com valora Attac la proposta d'instaurar l'impost a Europa?
Donem la benvinguda a la taxa i valorem que la UE hagi reafirmat la seva voluntat d'establir-la.
Però tindrà efecte si només s'implanta a Europa? El capital no anirà a especular a una altra banda?
No ho crec. Hi ha països on ja hi ha un impost semblant, com el Brasil, on es grava amb el 2% el capital estranger que inverteix en la borsa del país, i la gent continua invertint en aquest gran mercat. Cada dia, entre dos i tres bilions de dòlars es mouen en transaccions financeres a través d'una tecnologia, internet, que no té cap cost. És a dir, s'especula i no es paguen impostos. Europa concentra més de la meitat de les transaccions financeres mundials, els inversors no se n'aniran a Kuala Lumpur per aquest impost. Ha costat, però els parlamentaris ho han entès.
Ja hi ha qui diu que el que s'hauria de fer no és gravar les transaccions sinó prohibir-ne algunes, com s'ha fet temporalment amb les operacions a curt.
L'impost no és una mesura revolucionària, però va en la bona direcció, ja que intenta frenar l'especulació financera. Durant molt de temps, hi ha qui ha defensat que el mercat s'autoregula. Això no és ciència econòmica sinó una qüestió d'interessos. Fins ara la idea de desregulació havia estat més o menys acceptada, però ara s'ha posat en dubte, perquè els estats han perdut el control. El tema del deute ha posat de genolls els governs, ja que els mercats els han exigit que fessin una sèrie de passos i reformes. Per això han començat a regular els mercats, però la taxa Tobin és una de les quatre potes.
Quines són les altres?
Acabar amb els paradisos fiscals i harmonització fiscal a Europa. Per últim, el Banc Central Europeu ha de tenir capacitat per intervenir en l'economia, com té la Reserva Federal nord-americana.
Pel que fa a la taxa Tobin, a quin percentatge s'hauria d'acostar?
Nosaltres defensem l'1 per mil, que és una xifra menor a la comissió que pagues pel canvi de divisa. És un percentatge ridícul que no perjudicarà qui només fa una operació, ja que pagues cada cop que fas una transacció, però sí que es multiplicarà si fas centenars d'operacions, és a dir, si estàs especulant. Hi ha qui defensa xifres encara més baixes, aquí de moment no hi entrarem, ja que el que importa ara és que s'instauri l'impost.
El destí sí que és important, però.
Sí, és clar. Intermón vol que la meitat de la recaptació vagi a ajuda al desenvolupament. Attac parla de la regla dels terços: un terç per a ajuda al desenvolupament, un terç per a temes mediambientals i impuls de les energies netes i un terç que vagi destinat a reforçar l'estat del benestar.
No temen que aquests diners tornin a la banca perquè només vagin a parar a nous fons d'ajuda al sistema financer?
Ho temem, hi estem en contra, ho vigilarem i ens hi oposarem si cal.
