Gran angular

Corredors ferroviaris, el nou cafè per a tothom?

La proximitat de la data en què Europa publicarà els eixos de transport prioritaris eleva la pressió del territori. El govern espanyol manté la indefinició sobre el corredor mediterrani

Ferrmed pensa que la clau de l'èxit és que Andalusia aposti pel trajecte de la costa

Falta un mes –serà el 20 d'octubre- perquè la Comissió Europea faci públic un document amb els eixos prioritaris de la xarxa transeuropea del transport, en què figuraran les grans artèries ferroviàries del continent. Es confeccionarà seguint les indicacions dels governs dels estats membres que s'han de comprometre a fer les inversions proposades abans que acabi l'any 2030. Això garanteix que un 10% del pressupost serà finançat per fons europeus. Tots els membres de la UE ja han exposat les seves prioritats, menys Espanya, segons explica el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, esmentant fonts de Brussel·les.

En la línia de sortida, el corredor del Mediterrani parteix amb avantatge i l'assisteix la raó econòmica, ja que connectaria els principals ports de la península i una àrea que genera el 66% del PIB i el 80% del tràfic marítim de l'Estat. A més, enllaçaria de forma directa amb el corredor central europeu, on hi ha el cor econòmic del continent. Però el missatge del govern espanyol és que l'aposta per l'eix mediterrani és compatible amb la de l'eix atlàntic -que connectaria els territoris banyats per l'oceà Atlàntic i baixaria per Portugal fins a arribar a Andalusia-, la de l'eix central -que passaria pel centre de la península i entraria a França per Aragó a través de Canfranc- i la de l'eix cantàbric-mediterrani -entre Santander i València passant per Aragó.

Tot plegat recorda massa el desenvolupament de les línies del TAV que s'han construït o projectat per tota la península, més per satisfer favors polítics o cercar el rèdit electoral, que no per una necessitat real, com s'ha vist pel baix nombre d'usuaris en alguns trams. Tot indica que els corredors ferroviaris per a mercaderies podrien esdevenir el nou cafè per a tothom.

En vista de la indefinició del govern espanyol i la proximitat de la data en què la Comissió Europea faci públic el document –malgrat que no és definitiu, ja que ha de passar pel Parlament i el Consell de Ministres–, s'han intensificat els actes, les reunions i les proclames en favor d'un eix o de l'altre. La tasca desenvolupada per Ferrmed en els darrers anys ha generat un consens sense fissures entre Catalunya i el País València respecte al corredor del Mediterrani, que primer va ser empresarial i després també polític. El tren per a mercaderies s'ha convertit en una de les escasses qüestions que han aconseguit superar les històricament difícils relacions entre els dos territoris. I el mateix ha passat amb Múrcia, que també ha passat a la fe del tren per la costa, amb la força d'un convers.

En aquests moments, la clau és Andalusia, on s'ha centrat especialment la tasca de reclutament a la causa que du a terme Ferrmed. Joan Amorós, secretari general del lobby europeu que lluita per un gran eix de trens nord-sud per a les mercaderies, defensa que aquest eix passi per tota la costa mediterrània i arribi fins a Algesires.

POTA SUD.

“El nostre temor és que la pota sud del corredor no figuri en el compromís espanyol o que hi figuri en precari”, assegura Amorós. Quan diu “precari”, Amorós pensa en traçats ferroviaris que no passin per la costa i aprofitin alternatives de l'interior, de menys interès econòmic i més dificultat orogràfica (els trens de mercaderies són més sensibles a les rampes). La conseqüència lògica és que l'eix mediterrani naixeria tocat. Cal pensar que els defensors de l'eix central afirmen que és el camí més curt per connectar Algesires amb Europa. No confessen res de les dificultats de superar els pendents dels Pirineus.

Ningú no ho diu obertament, però la visió estratègica dels territoris és esdevenir l'enllaç entre Europa i el nord d'Àfrica. Els països del Magrib, que tot just ara comencen un camí democràtic, estan cridats a ser una zona econòmica emergent: el territori natural de deslocalització de les empreses del vell continent. Lligar tota aquesta cornisa amb Alemanya i França per la Mediterrània seria un gran encert econòmic, que ningú no vol deixar escapar. Tampoc Madrid.

Dimecres passat Ferrmed va participar en un acte amb els empresaris i representants polítics de Granada que van donar un suport unànime al corredor, i el mateix èxit va tenir amb anterioritat a Almeria. En canvi, la presidència de la Junta d'Andalusia, territori on penetren tots els corredors, prefereix no pronunciar-se respecte a aquest tema. De fet, José Antonio Griñán, que ha estat convidat a Brussel·les el dia 21 per Ferrmed, no ha confirmat encara la seva presència.

Fins i tot, el govern espanyol ha negat a Màlaga la seva condició de “node” -punt prioritari per ser connectat a la xarxa europea-, informant la Comissió Europea d'una xifra de població inferior a la real, segons denuncia Joan Amorós.

Per tot això, el secretari general de Ferrmed es mostra molt crític amb l'actitud que el PSOE té respecte al corredor del Mediterrani: “La indecisió no és sinó el reflex de la concepció d'Espanya basada a reforçar Madrid connectant-la amb les províncies; després parlen de trencar la radialitat de les infraestructures: doncs la radialitat es trenca a Andalusia”, afirma categòricament.

La trobada del dia 21 a Brussel·les

El Centre Internacional de Premsa de Brussel·les serà l'escenari el dia 21 que ve d'una conferència organitzada per Ferrmed a la qual assistiran els presidents dels territoris per on ha de passar el corredor mediterrani, alcaldes de les principals ciutats i presidents de cambres de comerç i patronals. Per part de Catalunya, hi seran presents el president de la Generalitat, Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i els presidents de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i la Cambra de Barcelona, Miquel Valls.

Es tractarà d'un gest de força i unitat del territori a la capital europea en favor d'una infraestructura que es considera essencial.

Com a pròleg d'aquesta trobada d'alt nivell de representació, diverses iniciatives s'han succeït les darreres setmanes. Dimarts passat, dia 13, es van reunir a València els presidents de les cambres de comerç i organitzacions empresarials de València, Catalunya, Andalusia, Múrcia i les Balears, que van signar una declaració que reivindica el caràcter prioritari del corredor. I divendres passat, el president de la Generalitat va fer una trobada amb els seus homòlegs de València, Alberto Fabra, i Múrcia, Ramón Luis Valcárcel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.