Lligats de mans. Aquest és el missatge que es vol transmetre des del govern després de publicar les dades aportades per l'auditoria encarregada a Deloitte que mostren que el dèficit al tancament del 2010 es va situar en 8.352 milions d'euros (el 4,2% del PIB), és a dir, un 36% més del reconegut pel tripartit. Potser encara més preocupants són els 54.199 milions d'euros de compromisos de pagaments plurianuals, els prop de 1.767 milions de despeses generades el 2010 i que s'han de pagar enguany o el fet que el 2011 i 2012 s'haurà doblat el pagament d'interessos pel deute. Una situació “insostenible” en paraules del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. “Vol dir que un de cada tres euros gastats no tenia cobertura per impostos i s'havia de finançar per altres vies”, explicava el conseller respecte dels comptes del 2010.

El govern està recelós de revelar detalls dels pressupostos per al 2012, però amb una crisi que manté els ingressos a ratlla, l'objectiu de reduir el dèficit a l'1,3% del PIB, i els compromisos de pagament de deute auguren uns comptes amb més retallades i una inversió sota zero. Això sí, per conèixer-ne els detalls caldrà esperar una mica més, no sigui que la realitat espanti el 20-N. I en aquest context el govern ha confirmat una nova emissió de bons a particulars aquesta tardor.

El que s'ha de veure encara és què passarà amb l'impost de patrimoni. El govern ja ha dit que no hi renunciarà, però donant per descomptada la victòria del PP als comicis de novembre preveu que finalment l'impost es quedi en paper electoral. I això que el líder popular encara no ha dit què pensa fer si guanya.

A tot això les borses han tornat a viure una setmana de caos amb l'ombra d'una possible nova recessió mundial planant sobre els mercats. Avui tot espanta, espanta el futur de l'euro, la situació de Grècia, els possibles rescats a Portugal i Espanya, la debilitat del govern i de l'economia dels EUA, la situació dels bancs europeus... I aquí també de les caixes. Sobretot de la valenciana CAM, que té els dits totalment enganxats al sector immobiliari -fins a un terç dels crèdits concedits- i que està en ple procés de subhasta sota l'arbitratge del Banc d'Espanya.

Tampoc és gaire esperançador el panorama a les caixes catalanes Unnim i Catalunya Caixa. Les necessitats de recapitalització a través del FROB faran que a la pràctica durant els propers dos anys les dues entitats estiguin controlades per l'Estat. És a dir, el que en qualsevol altre país del món es diria una nacionalització.

Encara dins el sector financer, tot i que amb un to molt diferent, aquests dies hem sabut que el milionari mexicà Carlos Slim ha augmentat la seva participació a Caixa Bank fins al 0,178%.

Aquesta setmana els presidents català, valencià, balear i murcià s'han traslladat fins a Brussel·les per defensar el projecte de corredor mediterrani. Quatre presidents autonòmics i ni un representant del govern de Madrid. A Foment els interessa més continuar posant vies a l'AVE cap a Galícia o Portugal.

En fi, on estan en peu de guerra és a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, el més gran de Catalunya. Els treballadors han convocat vaga indefinida a partir de l'octubre per protestar per les retallades. Doncs entre retallades i vagues més val no posar-se malalt a partir de l'octubre.

Però sempre hi ha notícies positives que aguanten la setmana. Aquests dies Barcelona és el marc d'una de les fires més importants, l'ITMA de maquinària tèxtil, que, per cert, aplega el doble de visitants que el Mobile World Congress. També és positiu que sigui finalment el jutjat de Barcelona qui decideixi sobre el futur de Cacaolat, però el més important és que hi haurà comprador i projecte de futur per a la mítica marca.

Importants també han estat les inversions de Rosa Clara a la nova seu de Sant Just (8 milions) i de Roche Diagnostics a Sant Cugat (11 milions).

Finalment destaquem l'acord signat per Biocat i MassBio de Massachusetts (EUA) per impulsar la internacionalització de les empreses del sector.