No ha de ser cosa fàcil tenir alguna responsabilitat en el Ministeri d'Economia i Hisenda i conservar les amistats. La responsable de la guardiola espanyola, Elena Salgado, és com un rei Midas maldestre que aconsegueix fer anar de corcoll qualsevol cosa que toca. Entre els seus mèrits hi ha haver provocat atacs d'ansietat al Banc Central Europeu (que va haver de córrer aquest estiu a comprar deute públic espanyol per evitar l'incendi dels mercats), haver tirat benzina al foc de les agències de qualificació, haver provocat onades tsunàmiques en allò que un dia va ser l'oasi català (a còpia de limitar la capacitat d'endeutament i de negar l'avançament del pagament dels fons de competitivitat) i darrerament fins i tot es busca l'enemic a casa en vista del fre a la sortida a borsa de les loteries i amb una agra disputa amb l'estendard socialista Pérez Rubalcaba perquè no se sotmet a les seves intencions de voler apujar l'IVA.

Aquesta setmana ha sumat una nova creueta a la llista: els ajuntaments. El ministeri ha vist convenient aplicar la llei d'economia sostenible, segons la qual l'administració espanyola, a partir d'octubre, pot retenir les entregues mensuals que pertoquen als municipis en concepte de la seva participació en els tributs de l'Estat. La retenció afecta aquells ajuntaments que no hagin entregat la liquidació de l'any anterior. Els municipis no perden aquestes transferències mensuals, sinó que les recuperen en el moment que envien a Hisenda els comptes anuals de l'exercici anterior però de moment la mesura ha caigut sobre 53 municipis catalans (1.022 a tot l'Estat). La decisió afecta sobretot ajuntaments petits i es queden sense el pagament 25 municipis de Barcelona, 12 de Tarragona, 11 de Lleida i 5 de Girona.

Qui sap si el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va acudir a algun d'aquests municipis per agafar dades per a la seva darrera enquesta, una enquesta que ha revelat que els catalans són partidaris de retallar la despesa pública abans que pagar més impostos. Segons el CEO, el 41,9% trien la tisorada, mentre que el 35% volen més pressió fiscal.

Parlant de retallades, els metges dels hospitals concertats catalans, que formen un 85% de la xarxa hospitalària pública, debaten sumar-se a la proposta de vaga que han votat la majoria dels de l'Institut Català de la Salut (ICS) contra les retallades del sector. Els treballadors de l'àmbit concertat diuen que estan “molt crispats per la manera com està actuant Salut, carregant sobre les espatlles totes les mesures per complir la reducció del 10% del pressupost” de 1.000 milions d'euros, i que el departament ha delegat a cada centre.

Aquesta també ha estat la setmana en què s'han donat a conèixer les intencions de la Unió Europea en matèria de política agrària comuna (PAC). La reforma varia els criteris de pagaments als pagesos homogeneïtzant el tractament amb independència del país d'origen i del tipus d'explotació. El conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep M. Pelegrí, considera inacceptable el nou enfocament de la PAC i demana una moratòria en l'aplicació fins que s'hagin fet els estudis d'impacte dels Estats membres i avaluat i quantificat l'impacte real per al sector de les noves propostes legislatives. “Hi ha d'haver una PAC per tothom (...) no és el mateix l'agricultura dels països del nord que la mediterrània.”

Mentrestant la Cambra de Barcelona compta ja 125 anys de vida, senyal de bona salut. Com la bona salut que busquen procurar els productes de la biotecnològica Ab-Biotics, que ha firmat un acord amb Lacer Farma per distribuir en exclusiva el probiòtic que redueix el colesterol Ab-Life.

L'empordanès Miquel Alimentació, per la seva part, ha obert un supermercat de la firma a Melilla. Amb una superfície de 1.480 metres quadrats, la nova botiga forma part del pla d'expansió que té en marxa l'empresa. El grup català de material elèctric i il·luminació Simon ha comprat Euroverde, empresa del sector de la ferreteria dedicada a la maquinària de jardineria.

El grup de perfumeria i cosmètica Puig ha col·locat la primera pedra de la que serà la seva seu el 2014, any del seu centenari i en què preveu situar-se entre les cinc principals marques del sector en el món.

La Fundació Gas Natural Fenosa ha estrenat la nova seu, situada a la plaça del Gas de Sabadell, un cop finalitzat el trasllat des de la seu corporativa de Gas Natural Fenosa a Barcelona.