Es parla de l'Europa de dues velocitats –euro i no euro-, però de moment el que hi ha és una carrera de persecució per etapes, en la qual els mercats financers van neutralitzant un per un els països de la moneda europea a còpia de tibar la corda del preu del deute públic.

Un cop el primer ministre italià Sílvio Berlusconi va haver dimitit dissabte després que la Cambra dels Diputats va aprovar les mesures econòmiques imposades per la Unió Europea, i que l'excomissari de la Competència Mario Monti acceptés formar un govern de tecnòcrates, va continuar la recerca de tipus d'interès més alts, i dimarts s'incrementava el diferencial de risc dels bons de França i Àustria. I dijous tornava a rebre l'Estat espanyol, que va travessar el matí la línia que marca la diferència entre tenir un problema i haver de ser rescatat, els 500 punts bàsics de diferència amb el bo alemany. La famosa prima de risc va baixar després que el BCE comprés deute espanyol en el mercat secundari, però els especuladors ja havien aconseguit el que volien: que el Tresor col·loqués 3.562 milions d'euros en obligacions a deu anys al 7,08%, el tipus més alt des del 1997.

La por d'un hipotètic impagament del deute sembla més una excusa per fer pagar interessos més alts que no pas un risc real, però tampoc seria estrany que els inversors no es refiessin de la seriositat del govern espanyol, en vista de com actua amb els compromisos interns. La Cambra de Barcelona ha denunciat que l'Estat ha retallat un 80% les transferències corrents i de capital a les comunitats autònomes, quan es preveia que amb el nou model de finançament la reducció fos del 50%. I mentrestant la Generalitat ha de buscar finançament en els particulars i amplia l'última emissió de bons a 4.300 milions d'euros des dels 3.700 previstos.

En aquest context, l'informe Euroconstruct, elaborat per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (Itec) preveu que la construcció continuï caient l'any que ve i que no comenci a remuntar fins al 2014, un any més tard que en la seva anterior previsió. L'atenció especial al sector de l'habitatge, amb la permanència de l'IVA del 4%, va ser una de les reivindicacions de la 18a edició de les Jornades Tributàries que organitza l' Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB), en què es va parlar de la inseguretat jurídica motivada per la complexitat de les normes del sistema tributari espanyol i els excessius canvis introduïts d'una manera contínua i precipitada. En la jornada, el director de l'Agència Tributària estatal, José M. Meseguer, va anunciar la posada en marxa del pagament via telèfon dels impostos a partir de l'1 de desembre.

Un serial que sembla que acabarà abans que el del deute és el de Ryanair, que ha arribat a un principi d'acord -condicionat al fet que Aena no apugi les taxes l'any que ve- amb es institucions catalanes sobre l'augment de les operacions als aeroports de Girona i Reus.

En l'àmbit les moviments empresarials, la multinacional xinesa Sunfor Light, fabricant de material fotoluminescent i productes d'il·luminació LED, ha instal·lat el seu centre de distribució per a Europa i Sud-amèrica a Llinars del Vallès, amb uns 70 llocs de treball. I Intel ha signat un acord amb el Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) per crear un laboratori on es desenvoluparà la computació exascale, amb una capacitat de càlcul mil cops superior als actuals sistemes més potents.

En el sector agroalimentari, la cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre negocia la compra de la marca d'arròs Nomen, del grup Ebro, que es podria tancar per 50 milions d'euros, i Borges Mediterranean Group ha tancat l'exercici juny 2010-maig 2011 amb un 12% d'increment de vendes, fins als 474 milions d'euros, amb un benefici de 10,2 milions, un 28% més. Aquest grup, que exporta el 71% de les vendes, ha posat en marxa una filial a Polònia.

Més negoci a l'exterior: Ros Roca s'ha adjudicat per 25 milions d'euros, juntament amb Sita - filial de Suez Environnement-, el contracte de disseny i construcció del sistema de recollida pneumàtica de residus urbans de la ciutat francesa de Vitry- sur-Seine.

Aquesta setmana també s'ha conegut que la companya d'inversió dels Estats Units KKR ha entrat en el capital de Saba, la firma escindida d'Abertis i que agrupa els negocis d'aparcaments i logística. El màxim accionista és Criteria CaixaHolding, amb el 55,8%.