Poc ha durat l'alegria en els parquets internacionals per les solucions a la crisi de deute que van dissenyar els dirigents europeus en la cimera celebrada el passat dia 9. Tot i acontentar els inversors en un primer moment (l'Íbex-35 va pujar un 2,23% l'últim dia de la cimera), les conclusions a què van arribar els polítics europeus van deixar un regust amarg en els parquets que van encetar la setmana amb un nou dilluns negre (i ja en són uns quants d'ençà que començà l'any). Els principals índexs europeus van caure al voltant d'un 3% en la primera sessió setmanal colpejats per la manca de mesures urgents per fer sortir la zona euro de la crisi.

La situació és preocupant segons tots els polítics i els organismes internacionals, però les solucions gairebé sempre deixen a mitges uns mercats que volen veure resolta la crisi de forma definitiva. I això es reflecteix una vegada i una altra en una fugida en bloc dels inversors cap a actius més segurs. O simplement per romandre en liquiditat, en espera de temps millors.

Ni tan sols aquesta setmana ha aguantat l'envestida la moneda única europea, fins ara aliena als vaivens dels índexs borsaris europeus. L'euro ha tocat mínims del darrer any en el mercat de divises, en canviar-se a 1,29 dòlars, fet que ha estat interpretat pels experts com una fugida de tot el que tingui a veure amb l'euro i la crisi que colpeja els països que en formen part.

Això no obstant, els mercats també envien senyals contradictoris. En les darreres sessions el pessimisme imperant en els parquets s'ha vist contrarestat de forma relativa per la bona acollida que han tingut les diferents subhastes de deute públic celebrades a dos dels països que estan al centre de la diana.

Itàlia va aconseguir rebaixar l'interès dels seus bons a un any dilluns i va comptar amb una forta demanda de paper. I el Tresor espanyol va celebrar reeixides col·locacions en el decurs de la setmana que li permeten pagar menys per emetre deute (tant lletres a 12 i 18 mesos com obligacions amb diferents venciments).

Les elevades rendibilitats que s'estan pagant son un ham molt suculent per molts inversors amb aversió al risc, que veuen com aquests productes superen amb escreix el tipus d'interès que paguen els bancs pels dipòsits dels seus clients, fet que ha elevat la demanda d'aquest paper i ha fet caure la rendibilitat.

A part dels dubtes generats al voltant de la cimera europea i la desconfiança envers els seus acords, l'ambient en les darreres sessions s'ha enrarit per la sortida a escena de l'agència Moody's (que no es creu que la cita europea hagi trobat la solució a la crisi) i per les previsions poc optimistes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb vista al proper any que entrelluquen elevats riscs a combatre.

Tampoc Standard&Poor's s'ha volgut quedar fora de la ‘festa' i dijous va afegir més llenya al foc en rebaixar la qualificació a una desena d'entitats financeres espanyoles (entre les quals hi ha Caixabank, Banco Popular, Bankinter i Banc Sabadell). Així, els números vermells s'han instal·lat en els parquets durant les darreres cinc sessions i només en una -dijous- l'Íbex-35 va aconseguir tancar el dia amb lleugers guanys -per sota de l'1%.