Eines

Bitllets sota sospita

Hisenda no en fa prou de controlar els moviments a partir de 3.000 € i planteja limitar els pagaments en metàl·lic

Les comissions per transferències s'han encarit fins a un 44% en un any.

ERC va presentar al Congrés dels Diputats, el desembre de 2009, una proposició no de llei en què demanava la supressió dels bitllets de 500 euros, “la divisa del mercat negre”. No va prosperar, però potser caldria ressuscitar-la i fins i tot ampliar-la als bitllets de 200, que de poc serviran aviat: si molts establiments no admeten aquests bitllets de curs legal per por de les falsificacions, tampoc es podran fer servir per pagar deutes importants però no desorbitats, si es fa realitat la prohibició de pagar amb metàl·lic a partir d'una determinada quantia, que podria ser de 1.000 euros com a França o de 3.000 euros com a Itàlia, segons els exemples que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va posar el 5 de gener en anunciar que es farà un nou pla de control fiscal. La restricció dels pagaments en metàl·lic es planteja com una de les mesures per reduir el diner negre, i representa un salt qualitatiu en la desconfiança sobre el diner en paper, ja que de l'obligació d'informar sobre els pagaments es passa a prohibir-los.

La presumpció de culpabilitat sobre el pagament amb bitllets s'ha anat ampliant a quantitats cada vegada més petites. Fins a l'any 2010, en la lluita contra el frau fiscal els bancs i les caixes tenien l'obligació d'informar Hisenda de les operacions efectuades amb xecs per import superior als 3.000 euros i les d'efectiu que sobrepassaven els 100.000 euros, però el gener d'aquell any es va aprovar un reial decret segons el qual han de comunicar tots els moviments superiors a 3.000 euros realitzats amb monedes o bitllets. Així mateix, la llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, obliga a presentar declaració prèvia de la sortida o entrada del territori espanyol de mitjans de pagament (paper moneda, moneda metàl·lica i xecs bancaris al portador) per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, i dels moviments dins de l'Estat a partir de 100.000 euros.

Un precedent de prohibició de facto del pagament en metàl·lic el va establir el govern del PSOE amb les deduccions fiscals per reformes als habitatges. També al·legant la persecució del diner negre -el decret-llei 5/2011 és sobre mesures per a la regularització i control de l'ocupació submergida i foment de la rehabilitació d'habitatges- la deducció en l'IRPF de fins al 20% de les quantitats satisfetes per les obres només es pot aplicar a les quantitats satisfetes mitjançant targeta de dèbit o crèdit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes d'entitats de crèdit, quedant excloses les pagades en metàl·lic o amb xecs al portador.

Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) situen en 1.000 euros l'import òptim en el qual hauria de fixar-se la limitació del pagament en efectiu, ja que d'aquesta manera podria obtenir-se una recaptació addicional de gairebé 26.200 milions d'euros anuals, més del triple dels 8.171 milions que compta ingressar el govern estatal. El secretari general del col·lectiu, José María Mollinedo, explica que aquesta prohibició representaria “una mesura dissuasiva” enfront del frau fiscal, ja que les empreses no podrien deduir l'IVA, ni la despesa en l'IRPF ni en l'impost sobre societats de la part de les factures pagades en metàl·lic o amb xecs bancaris al portador que excedís del límit permès. A Catalunya, el govern compta ingressar 515 milions amb el pla, mentre que amb la proposta Gestha recaptaria 1.607 milions.

L'avenç de resultats de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau corresponent a l'any 2011 assenyala que es van recuperar 10.400 milions d'euros, un 3,6% més que el 2010. La recaptació directa per actuacions de control va ser de 9.400 milions d'euros, un 10,6% més que el 2010, i els 1.000 milions restants s'atribueixen a l'efecte induït.

Més car per als legals.

La restricció dels bitllets dificultarà l'evasió fiscal, però també encarirà els costos de la gent legal, ja que treure efectiu del banc per pagar una factura és de franc mentre que pagar per altres mitjans -transferència, xec nominal, targeta...-implica comissions, que a més s'han encarit molt. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat la posició “tirànica” de les entitats financeres i la seva “imparable” pujada de comissions, que en alguns casos, com el de les transferències, s'han incrementat un 44,2 % en un any. Segons les tarifes comunicades al Banc d'Espanya, a final de 2011 la mitjana de les comissions màximes que cobraven a l'ordenant d'una transferència en territori espanyol era del 0,36% amb un mínim de 4,53 euros, quan un any abans eren del 0,30% i 3,14 euros, respectivament. Per l'ingrés d'un xec, la comissió mitjana si és d'una sucursal d'una altra entitat financera i d'un altre municipi era del 0,36%, amb un mínim de 3,13 euros (0,31% i 2,87 euros a final de 2010), i la comissió mitjana per cobrar amb targeta és del 0,55% amb la mateixa xarxa i del 0,69%.
1.000 €
Límit
de pagament en metàl·lic que proposen els tècnics d'Hisenda.
3.000 €
Import
a partir del qual han de comunicar al Banc d'Espanya els moviments bancaris.
100.000 €
Import
a partir del qual s'han de comunicar a Hisenda moviments dins l'Estat espanyol
101 M
Bitllets de 500 €
circulen a l'Estat espanyol, un 69,9% de l'efectiu total.

El punt de mira en els de 500 i el sector immobiliari

La recaptació efectiva del 2011 per actuacions de la Inspecció d'Hisenda prové majoritàriament d'expedients oberts el 2010, quan el sector immobiliari i el tràfic de bitllets de 500 euros estaven entre les prioritats de l'Agència Tributària.

El nombre de bitllets de 500 euros posats en circulació es mantenia estable el novembre, per cinquè mes consecutiu, al voltant dels 101 milions de bitllets, una quantitat que representa un descens del 2,8% si es compara amb el mateix mes de 2010, segons dades del Banc d'Espanya. Tot i aquest descens, fins a 50.366 milions d'euros -el nivell més baix des d'abril de 2006- aquest tipus de bitllets ha incrementat el seu pes en el valor total de l'efectiu en mans dels espanyols fins al 69,9%, ja que l'efectiu total posat en circulació pel Banc d'Espanya puja a 71.958 milions d'euros (68.271 milions d'euros en bitllets i 3.687 milions en monedes), un 6,9% menys que els 77.366 milions d'un any abans.

De fet, el terme circulació és un eufemisme, ja que des de la punxada del boom immobiliari molts d'aquests bitllets estan aparcats perquè no hi ha negoci en negre per col·locar-los. Una dada que revela el poc que es mouen és que el màxim es va assolir el 2007, quan a disposició del públic hi havia bitllets de 500 per valor de 57.000 milions.

La xifra de bitllets de 200 euros en circulació també s'ha mantingut estable en els 17 milions per cinquè mes consecutiu, encara que amb un descens del 10,5% en taxa interanual; l'import ha baixat un 11,3%, fins als 3.333 milions d'euros. També ha disminuït la xifra de bitllets de 100 euros en el mercat, un 19,6% en taxa interanual, fins als 45 milions de bitllets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.