En els últims mesos, a Catalunya s'ha registrat un creixement de les exportacions del 16%. A què es deu aquesta millora enmig d'un allau de dades negatives?

L'exportació al llarg dels anys s'ha anat instal·lant en el teixit econòmic de Catalunya. En un any trobem més de 40.000 empreses que poc o molt venen a l'exterior, i d'aquestes, prop de 14.000 exporten de manera continuada. Ara, a més, en un moment de crisi, la presència en els mercats internacionals s'ha convertit en l'alternativa a la baixa dinàmica del mercat intern.

Es preveu que aquest ritme continuï al llarg del 2012?

És difícil fer una previsió amb totes les incògnites que hi ha en el món econòmic. A diverses organitzacions i institucions auguren l'alentiment de l'economia per al 2012, cosa que fa entendre que enguany es donarà una moderació en el creixement de les exportacions catalanes. Haurem de veure però, com condiciona altres fenòmens com la depreciació de l'euro respecte al dòlar.

Tenint en compte que Europa concentra la major part de les exportacions catalanes, com els poden afectar, les mesures d'austeritat previstes?

El cert es que dos de cada tres euros de les vendes a l'exterior catalanes són de l'Europa dels 27. I la zona euro representa el 55% del conjunt de les exportacions, així és que tot el que es decideixi a Europa tindrà un reflex en les vendes catalanes. Amb les circumstàncies actuals, a ACC1Ó, que ens dediquem a donar suport als diversos actors per que se situïn en els mercats exteriors, hem d'aconseguir un objectiu doble: reforçar les posicions en els mercats habituals i diversificar cap a altres mercats de més potencial.

Justament els països emergents (BRIC) són els mercats on més creixen les exportacions catalanes, però encara representen un valor absolut baix. Quins impulsos calen perquè l'empresa faci un aposta definitiva per aquelles destinacions?

Els BRIC són els més coneguts, i es comencen a recollir els fruits de l'esforç. A Rússia, per exemple, les exportacions estan creixent més d'un 30%. Cal insistir en aquests països i buscar també alternatives a d'altres que progressivament es van configurant com a complementaris, com són Turquia o els Emirats. El primer que hem de fer és ajudar l'empresa catalana perquè al marge dels mercats en què està operant, ha de pensar en altres possibilitats. I en segon lloc, cal donar a l'empresa informació al més concreta possible, perquè pugui comprendre quina és la mecànica interna de les noves destinacions. El gran instrument d'ACC1Ó són les 34 oficines a l'exterior, que s'han convertit en excel·lents plataformes per fer més segura i a més velocitat la presència exterior de l'empresa.

La internacionalització de serveis continua sent l'assignatura pendent? Com s'hi ha avançat els darrers anys?

Estem veient que darrerament, tot i que es difícil de precisar a nivell estadístic, les nostres polítiques d'internacionalització tenen una més incidència en el sector de serveis. Cada vegada tenim més demandes d'aquest tipus d'empreses que busquen la nostra col·laboració per als seus plans de sortida a l'exterior. Per posar-ne una exemple, al programa de suport per a constituir delegacions a l'exterior, les empreses de serveis han copat més de la meitat de les sol·licituds. El món dels serveis s'està incorporant amb força al procés d'internacionalització.

De quin tipus d'empreses es tracta?

En termes de dimensió, n'hi ha de tota mena, i per àrees, les enginyeries, despatxos d'arquitectura i gestió de residus en són un exemple. Es tracta, doncs, sobretot, d'empreses que estan lligades a la gestió de ciutats, i també al món de serveis a l'empresa. Per això és tan important tenir una indústria potent, perquè aquesta contribueix a desenvolupar empreses de serveis competitives i amb capacitat perquè s'internacionalitzin. Està demostrat que les empreses més internacionalitzades tenen més capacitat per afrontar situacions difícils com l'actual.

La innovació és un altra de les receptes per a afrontar la crisi, però les dificultats d'accés al crèdit posen pals a la roda a les firmes innovadores. De quina manera pot contribuir ACC1Ó a posar-hi solució?.

És cert que la mala situació financera també dificulta la innovació i a ACC1Ó intentem incidir-hi amb diverses accions. En el camp del finançament, hem col·laborat amb l'Institut Català de Finances per crear un fons per a la internacionalització, innovació i industrialització. Estem fent acords amb organitzacions empresarials com Pimec i Cecot per millorar la cultura financera de les empreses i acompanyar-les en la relació amb les institucions financeres. Treballem per incentivar les xarxes d'àngels inversors, business angels, i hem organitzat un fòrum d'inversió per posar en contacte empreses amb projectes innovadors en fases inicials amb inversors de tot arreu, per citar-ne alguns exemples. A més, la filosofia amb què ens regim en innovació és el vessant col·laborador. Ens interessa que es creïn col·laboracions entre empreses, centres de recerca, centres tecnològics i universitats per desenvolupar projectes conjunts.

Com s'ha de fer per engranar tots aquests agents que ara encara circulen per separat?

Catalunya té l'1% de la producció científica mundial però encara no ha estat capaç de situar-se en aquest nivell a l'hora de fer transferència de coneixement. Hem d'intentar apropar el món del coneixement a l'empresa d'una manera molt més intensa del que es fa. L'empresa, cada cop més, es troba en l'obligació no només de fer les coses millor sinó de fer-les diferents. Per això és tant important incorporar-hi la innovació. La nostra voluntat és que tots aquests processos de suport parteixin d'un principi de col·laboració pública i privada.

Es una col·laboració impulsada per la crisi?

ACC1Ó ja funciona amb la participació dels diversos agents i volem treballar plegats més intensament per dinamitzar els recursos. En temps de crisi és més peremptori que mai.