Jaume Morrón
gerent d'eoliccat
“Allà on fa vent, tard o d'hora hi haurà molins”
El sector turístic s'ho ha de creure. El parc eòlic identificarà l'Ametlla al món
Al Mediterrani hi aniran molins segur. Cal veure qui els vendrà i on es fabricaran
No dic que l'eòlica sigui la panacea però és compatible amb
altres activitats
Suposaria un fracàs com a país si es deixés
perdre el
projecte Zèfir
El gerent d'Eoliccat pensa que la decisió recent del govern del PP de no pagar cap més prima als productors d'energies renovables té una conseqüència clara: “paralitza la construcció de nous parcs. Sense primes, l'eòlica, de moment no és rendible.” Morrón també opina sobre el projecte Zèfir, un programa d'investigació perquè les empreses del sector experimentin i desenvolupin molins nous en alta mar. Les garrofes del Zèfir estan en el camp de proves que es munta a una vintena de quilòmetres de la costa: 8 grans ventiladors flotants per experimentar amb el vent de mar (una font d'energia amb moltes possibilitats i poc explotada). Però aquesta segona fase està condicionada a una primera obra que ha de plantar 4 ventiladors a tres quilòmetres de la platja de l'Ametlla de Mar.“No crec que sigui una intrusió gaire gran en el paisatge” diu, però no tothom ho veu igual.
L'energia eòlica es presenta com una energia neta, verda i de progrés però d'un temps ençà s'observa amb ulls de recel.
És cosa d'una minoria.
Però si fins i tot els ecologistes s'hi oposen.
Associacions locals i conservacionistes. La postura de Greenpeace i de les associacions que tenen una visió global és que no només defensen l'energia eòlica sinó que consideren que calen més parcs eòlics.
Hi ha qui diu que hipoteca el territori
Qui ho diu?
Sobretot els sectors turístics i urbanístics, però darrerament, fins i tot ho diuen en el món del vi
Bàsicament, al Priorat, sembla que hi estan en contra i fins i tot els de la DOQ es gasten diners per anar en contra de parcs que estan a comarques veïnes. És una qüestió ideològica però s'ho hauran de replantejar perquè si fa vent, tard o d'hora hi haurà molins.
Sembla que ho té clar.
És obvi, el futur és dels recursos autòctons. Dependre del petroli al golf Pèrsic té sentit, però als llocs on el vent bufa s'ha d'aprofitar per generar energia. No dic que l'eòlica sigui la panacea, dic que pot ser compatible amb altres activitats que ja estan en el territori.
A l'Ametlla de Mar no ho veuen tan compatible.
A l'Ametlla de Mar el vent hi bufa i, per tant, el recurs eòlic hi és. El projecte Zèfir no és purament comercial sinó que és un projecte de recerca i desenvolupament que pot donar lloc a programes comercials importantíssims.
No és cosa dels restauradors o d'un grup de veïns sinó que fins i tot l'Ajuntament s'hi ha oposat.
Deriva de la por que determinades activitats econòmiques puguin experimentar una evolució negativa per culpa del parc eòlic. El que cal és feina explicativa del projecte i posar exemples dels efectes que han tingut casos similars en altres països per a les activitat econòmiques preexistents. Mira, a l'Ametlla, qui ha tingut una actitud més receptiva han estat els pescadors que, de fet, són els més afectats. A Europa hi ha 4.000 megawatts d'energia eòlica marina en servei, hi ha experiència des de final dels anys 90 i, per tant, hi ha informació contrastada del que passa.
On funciona?
A Suècia és on instal·len el primer molí al mar, però de capdavanters en energia eòlica marina ho són a Dinamarca. A Copenhaguen hi ha 20 màquines a 2 quilòmetres de la Sireneta i, que se sàpiga, a Dinamarca, la gent no hi ha deixat d'anar.
Potser a Copenhaguen tenen altres atractius a part de la façana marítima?
Això pregunta-ho als que estan prenent cerveses a les terrasses de Nyhavn. La gent no deixa de seure-hi per molt que, des d'allà, es vegin els molins. I en el cas de l'Ametlla no són 20 màquines sinó 4 i no estan a 2 quilòmetres sinó a 3,5. Els del sector turístic cal que s'ho creguin però aquest parc, si es fa, identificarà l'Ametlla de Mar al món.
Ho qualifica d'oportunitat immillorable per al país.
Seria un gran fracàs com a país deixar-s'ho perdre. La instal·lació es farà, en un lloc o altre de món es farà. Consta de dues fases: una primera fase amb els molins davant la costa, que serveix perquè els fabricants d'aerogeneradors puguin experimentar les seves màquines ancorades al mar; i una segona fase en què es disposen molins flotants en alta mar. Si no els deixem plantar els molins més propers, els fabricants no vindran per participar en la segona fase, ja faran les proves en un altre lloc.
Per què?
Sense la fase 1 no hi ha fase 2. Primer perquè a les empreses també els interessa provar i desenvolupar tecnologia de molins ancorats ja que, així, poden optar a la implantació eòlica marina al nord d'Europa (el mar Bàltic i el mar del Nord són, per profunditat, els únics aptes per plantar-hi molins). Però sense la fase 1 no tindrem ni la infraestructura ni els serveis de manteniment perquè vinguin a experimentar en alta mar.
I en el projecte d'alta mar és on hi ha el negoci?
La clau està en la fase 2, perquè de moment només hi ha iniciatives privades sobre energia eòlica al mar amb tecnologia flotant. La peculiaritat catalana és que l'impulsa una fundació publicoprivada dominada per l'interès públic. Hi participen dos ministeris, dues conselleries, tres universitats i les empreses, i això és crucial perquè les dades que se n'obtinguin seran molt més transparents i útils per a tot el sector.
Què pronostica, al Zèfir?
A Eoliccat pensem que si s'hi posen pals a les rodes, les empreses no s'esperaran. Al Mediterrani hi aniran aerogeneradors segur, el que es discuteix és qui els vendrà i on es fabricaran. Mira, 500 persones acomiadades de Lear fa 2 anys encara no han trobat feina i el Consell Comarcal del Baix Ebre rebutja el projecte Zèfir. Anem bé.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.